Arrendaments urbans- legitimació activa (TSJC-089/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-089/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 28 de juny del 2011 la representació processal del Sr. Téllez va formular demanda de resolució de contracte, desnonament i reclamació de quantitat contra la Sra. Pulido, sol·licitant que es dictés Sentència acordant la resolució judicial del contracte verbal d'arrendament del pis 3 A de l'escala B de l'edifici F., situat al carrer X, de la Parròquia d'Andorra la Vella, atorgat entre el senyor F. i la Sra. Pérez, declarant el desnonament immediat de la susdita vivenda, ordenant a la defenent a deixar el pis lliure, vacu i expedit a disposició del seu mandant, consignant les claus a la Batllia, condemnant-la a satisfer la suma de 2.345,20 euros corresponents als lloguers impagats, amb els corresponents interessos legals des del moment en que cadascun dels lloguers s'havia de pagar, més la suma de 468,29 euros mensuals a comptar del mes de juny del 2011 en concepte d'indemnització per ocupació indeguda fins que el seu mandant recuperés la possessió del pis, amb el corresponent interès legal, condemnant-la també a indemnitzar al seu mandant per les despeses de reparació dels eventuals desperfectes que es constatessin en el pis arrendat, demanant que es volgués procedir a una inspecció ocular per tal d'acreditar-los, més les costes del procediment. Mitjançant Altressí sol·licitava igualment que, en el cas que es produís l'enervació del desnonament, es condemnés a la defenent al pagament de les costes del procediment.

II.- la Sra. Pulido va comparèixer a la Batllia reconeixent deure la suma de 3.285,63 euros, demanant que la fiança dipositada en el seu dia per un import de 697,18 euros fos deduïda de la quantitat deguda i aportant un contracte d'arrendament del pis que havia ocupat atorgat pels Srs. Castrillo i Amador, com a part arrendadora, i la Sra. Pérez, com a part arrendatària en data 1 de març del 1998. Per diligència dictada el dia 25 d'octubre del 2011 es va requerir a l'agent per tal que indiqués la data de l'arrendament celebrat entre les parts, contestant aquest per escrit datat el dia 28 d'octubre del 2011 que el Sr. Téllez es va subrogar tàcitament al lloc del seu pare difunt en el contracte que aquest i la Sra. Pérez van atorgar i aportant posteriorment l'escriptura de donació de l'immoble efectuada pel matrimoni F.-M. a favor del seu fill A.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 31 de gener del 2012 va decidir desestimar la demanda interposada per la representació processal del Sr. Téllez contra la Sra. Pulido, absolent a aquesta darrera de totes les pretensions de l'agent i imposant a l'agent les costes processals, considerant que aquest no havia acreditat haver-se subrogat en el lloc dels seus pares, que van ser els qui van llogar l'immoble a la Sra. Pérez.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Téllez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el contracte que l'agent sol·licita que es declari resolt va ser signat, d'una part, per la Sra. Amador i el Sr. Castrillo, com a propietaris de l'apartament 3A de l'edifici F., i, d'un altre, per la Sra. Pulido en data 1 de març del 1998. Consta igualment que en data 19 de juny del 1990 els consorts Castrillo i Amador van atorgar davant notari una escriptura pública en virtut de la qual donaven al seu fill A. F. i M. la casa situada a l'XXXX, donant al carrer X en la que li correspon el número X, reservant-se l'usdefruit vitalici per ambdós i el vidual i vitalici pel sobrevivent i no es discuteix que dels dos consorts actualment sols sobreviu la Sra. M. Per aquesta raó, la Sentència objecte del present recurs estima que l'esmentada senyora continua sent l'arrendadora del citat immoble, posició jurídica que ja tenia abans de la donació i que es va reservar després de la mateixa, i, com a conseqüència d'això, el Sr. Téllez formula la demanda que dóna origen al procediment en una qualitat d'arrendador que no té, cosa que porta a desestimar-la.

II.- En contra d'aquesta decisió argumenta el recurrent que la defenent en cap moment ha formulat l'excepció de manca de legitimació activa que corresponia, restant passiva davant de les pretensions del seu mandant i, en tot cas, que els drets de la usufructuària no formaven part de la litis, de tal manera que el Batlle no podia d'ofici desestimar la demanda.

Malgrat els arguments de la recurrent, cal destacar que la legitimació processal pot definir-se com l'aptitud per ser part en un procés concret, formulant les pretensions relatives a un determinat dret litigiós, o oposant-se a elles, i doctrina distingeix entre la que es coneix com legitimatio ad processum i legitimatio ad causam, referint la primera d'elles a la capacitat processal i la segona a la que ostenta el presumpte titular del dret litigiós i que, per tant, li permet ser subjecte actiu i passiu de les diferents expectatives i càrregues processals inherents al procediment, considerant subsanable la primera i insubsanable la segona. En alguns supòsits la legitimació ad causam és precisament la qüestió de fons que es discuteix en el litigi, però en altres pot quedar acreditada in limine litis, com succeeix en el cas present, ja que sols l'arrendador, o aquell que s'hagi subrogat en el seu lloc, poden demanar la resolució del contracte signat entre les parts, o les sumes degudes per l'arrendatari, de la mateixa manera que sols el cònjuge pot demanar del divorci.

III.- La representació processal del Sr. Téllez defensa igualment que la defenent va reconèixer la seva legitimació per exercitar l'acció, ja que va pagar els rebuts que ell emetia en nom propi i no va oposar la corresponent excepció de manca de legitimació activa del seu mandant front la demanda plantejada per aquest, i que fins i tot el Batlle li va lliurar les claus de l'habitatge.

No obstant, resulta evident que la defenent no actuava representada per un lletrat quan va reconèixer el seu deute, ni es pot presumir que gaudia dels coneixements jurídics que li haguessin permès detectar la manca de legitimació activa del Sr. Téllez D'altra banda, fins que la defenent no va presentar el contracte d'arrendament del pis en qüestió i l'agent no va aportar l'escriptura en virtut de la qual entenia que s'havia subrogat en el lloc dels seus pares l'Hble. Batlle no va poder detectar la seva manca de legitimació per exercitar l'acció, de tal manera que ni la defenent, ni l'òrgan judicial van reconèixer amb la seva actuació la capacitat de l'agent per ser part en el procediment.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Téllez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 31 de gener del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.