CASS. Procedència d'un alta mèdica (0031/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0056-2/09 TSA: 047/10

S E N T È N C I A NÚM. 31-2011

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Luís

Advocat: Alcalá

Apel·lada: Arnau

Representant: Somoza

Advocat : Salcedo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de maig de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0056-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 24 de març de 2010 va estimar la demanda interposada pel Sr. Arnau contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social i va anul·lar les resolucions impugnades de 20 d'agost i 30 de setembre de 2009, en virtut de les quals es va suspendre el pagament de les prestacions de salari de què gaudia l'interessat, com a conseqüència de què aquest no va comparèixer al control mèdic que havia de tenir lloc en data 18 d'agost de 2009, i no per l'absència del seu domicili en el moment de la visita d'inspecció, encara que aquest sigui un fet al qual també fan referència aquelles resolucions. Com posa de relleu la sentència apel·lada, només una segona absència del domicili podria donar lloc a la suspensió del pagament de les prestacions, tal i com ho disposa l'article 2 del Reglament d'aplicació núm. 24, segons el qual "una segona constatació consecutiva d'absència no justificada del malalt en el seu domicili suposarà la cessació immediata del pagament de prestacions de salari".

2n.- La representació de la CASS va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual s'argumenta que la suspensió de les prestacions no va obeir a l'absència de l'interessat del seu domicili, sinó al fet de no haver comparegut al control mèdic. Sobre aquest punt, considera injustificada la incompareixença de l'assegurat, vist que va ser convocat mitjançant escrit dipositat per l'inspector a l'adreça del primer, i que si no es donés valor a la referida convocatòria quedaria devaluada l'eficàcia del control que duen a terme els serveis de la CASS sobre les situacions d'atur de treball.

3r.- La representació del Sr. Arnau es va oposar al recurs en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a punt de partida per resoldre les qüestions litigioses que es plantegen en aquest cas, convé remarcar el fet de què les resolucions administratives impugnades van suspendre el pagament de les prestacions de salari de què gaudia l'interessat, com a conseqüència de què aquest no va comparèixer al control mèdic que havia de tenir lloc en data 18 d'agost de 2009, i no per l'absència del seu domicili en el moment de la visita d'inspecció, encara que aquest sigui un fet al qual també fan referència aquelles resolucions. Com posa de relleu la sentència apel·lada, només una segona absència del domicili podria donar lloc a la suspensió del pagament de les prestacions, tal i com ho disposa l'article 2 del Reglament d'aplicació núm. 24, segons el qual "una segona constatació consecutiva d'absència no justificada del malalt en el seu domicili suposarà la cessació immediata del pagament de prestacions de salari".

Tercer.- No es discuteix aquí l'obligació de l'assegurat de comparèixer al control mèdic de la CASS, que es troba establerta, entre d'altres, en l'article 24 del Reglament Tècnic. El problema resideix en determinar si la incompareixença de l'interessat li és o no imputable i, en conseqüència, pot fonamentar la suspensió de les prestacions litigioses, des del moment en què no va ser convocat personalment, sinó que l'inspector va introduir un avís sota la porta de l'habitatge, com resulta de l'acta que consta al foli 55 de les actuacions de la primera instància.

Com afirma la sentència apel·lada, aquesta convocatòria no compleix els requisits de l'article 47 del Codi de l'Administració, des del moment en què no hi ha constància de la seva recepció. En conseqüència, si l'assegurat no havia estat convocat en legal forma, la seva incompareixença no podia motivar la suspensió del pagament de les prestacions de salari, ja que no hi ha constància de què hagués desconegut conscientment la citació. Els defectes de notificació afecten l'eficàcia de l'acte, de manera que no es poden extreure conseqüències negatives d'una convocatòria ineficaç.

Tampoc es poden compartir els arguments de l'apel·lant sobre la possible desvirtuació del sistema de control de les situacions d'atur de treball. En efecte, si l'interessat es troba absent del seu domicili, resultarà suficient repetir la visita d'inspecció. Si es produeix una segona absència consecutiva, aquest fet donarà lloc per si mateix a la suspensió de les prestacions, segons l'article 2 del Reglament d'aplicació núm. 24. Ara bé, si l'interessat es troba present en aquesta segona visita, podrà ser convocat personalment en legal forma per al control mèdic corresponent.

Per tots aquests motius, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CASS i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 24 de març de 2010 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.