Procediment especial de família- caràcter obligatori i imprescindible de la vista oral- Nul·litat per vulneració del dret a la jurisdicció de la sentència dictada després d'haver substituït el tràmit de la vista oral per unes conclusions escrites.

Sentència

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000266/2025

ORIGEN: 5000202/2025 - 0

NIG: 5300542120250001115

SENTÈNCIA 000036-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000266/2025

Nig : 5300542120250001115

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00036

SENTÈNCIA 000036/2026

PARTS:

Apel·lant : MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Sra. Jacqueline

Advocat: Sr. Christopher,

Apel·lat: Sr. Carmel

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Procediment especial de família- caràcter obligatori i imprescindible de la vista oral- Nul·litat per vulneració del dret a la jurisdicció de la sentència dictada després d'haver substituït el tràmit de la vista oral per unes conclusions escrites.

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del procediment de Família 5000202/2025 instat per la Sra. Jacqueline per escrit del 03/06/2025, i essent el Sr. Carmel declarat en rebel·lia processal, el Sr. Batlle va dictar sentència de data 03/11/2025, amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Declarar la dissolució, per divorci, del matrimoni contret el 4 de setembre de 2004 a Santa Coloma, Andorra la Vella entre els Srs. Jacqueline i Carmel.

SEGON.- Establir com a reguladores de la situació de divorci el conjunt de mesures establertes en el fonament de dret cinquè.

TERCER.- Ordenar que es procedeixi a cursar el corresponent testimoni al Registre Civil, als efectes d'inscripció de la present resolució un cop hagi esdevingut ferma.

QUART.- No efectuar especial condemna en costes".

2.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal demandant la seva anul·lació.

Fonamenta el seu recurs en una infracció de les garanties i normes processals així com en una infracció al dret a la jurisdicció reconegut a l' article 10 de la Constitució del Principat d'Andorra.

De forma resumida, argumenta que el Tribunal a quo va decidir alterar la tramitació del procediment especial de família - el qual és oral - acordant que el mateix passaria a ésser escrit, en considerar que l'esmentada potestat està expressament prevista en el marc dels processos de família; que aquesta previsió de dictar Sentència en el termini de tretze dies hàbils següents a l'Aute que decideix no celebrar el judici oral és i prové de l'antiga norma processal, atès que l' article 306 no va ésser modificat, de forma conjunta, amb l'actual article 304 del mateix codi ; que l'actual article 304 CPC que regula l'assenyalament i desenvolupament del judici oral en el processos de família, no recull la possibilitat per part del Tribunal de no celebrar el judici oral, ni per motius de rebel·lia processal ni per motius d'admissió única de prova documental ni en mèrits de la celeritat i economia processal.

En treu la conclusió que, a banda de vulnerar el procediment legalment establert, en el sentit de no procedir de conformitat amb les normes processals vigents, la tramitació seguida per part del Tribunal d'instància, també vulnera les garanties i drets processals de les parts.

3.- La representació lletrada de la Sra. Jacqueline manifesta que deixa a criteri d'aquesta Sala la resolució del present recurs d'apel·lació.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L' article 332 del CPC disposa :

"1. El recurs d'apel·lació contra les sentències definitives es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, l'error en la valoració de la prova o la infracció de la Llei en la primera instància.

2. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals en la primera instància, l'apel·lant ha d'assenyalar les normes que considera que s'han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d'haver denunciat aquesta infracció en el moment processal oportú., (...)".

L'article 339.3 precisa :

"Si el tribunal estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en l'error en la valoració de la prova o la infracció de la llei en la primera instància, dicta una sentència que revoca la sentència objecte de recurs pel que fa al fons de la controvèrsia. Si el tribunal estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció d'aquestes actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció.".

Segon.- Del procediment anterior

Mitjançant escrit presentat el 03/06/2025, la Sra. Jacqueline va formular demanda de dissolució de matrimoni per causa de divorci envers el Sr. Carmel.

Prèvia admissió i trasllat de la demanda, la part defenent fou declarada en rebel·lia per Aute del 25/07/2025.

Per Aute del 28/07/2025 es va acordar la pràctica de la prova proposada per part del Ministeri Fiscal en el seu escrit del 25/06/2025, essent la seva petició la següent :

"1) Es vulgui requerir a la part actora i defenent què,

una volta assenyalada la data de judici oral o durant el mateix acte, aportin la prova documental necessària de cara a poder acreditar i determinar els seus respectius nivells d'ingressos (actualitzats al moment de celebració del judici oral), mitjançant l'extracte de punts de vellesa de la CASS (del darrer any natural) així com l'extracte de tots els comptes bancaris dels quals siguin titulars (del darrer any natural).".

Per interlocutòria del 29/08/2025, la Secretària Judicial va, en aplicació del que disposa l' article 304 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil , citar a les parts personades en el present procés al judici oral que s'havia de celebrar el dia 24/10/2025 (malgrat s'indiqui 2015 per error).

Però, mitjançant l'Aute de l'1/10/2025, el Sr. Batlle va acordar la no celebració d'un judici oral i impartir un termini per formular conclusions escrites, decidint precisament :

"deixar sense efecte la citació a judici oral efectuada per mitjà d'Interlocutòria de data 29 d'agost de 2025 i concedir a la part demandant i al Ministeri Fiscal un termini de 13 dies hàbils per tal que formulin les seves conclusions. Tot informant-los que transcorregut aquest termini el procediment quedarà vist per sentència".

En dit Aute, el Sr. Batlle motiva dita decisió en que, malgrat el redactat de l' article 304 CPC , :

"i tenint en compte les pretensions efectuades per la part demandant, la prova practicada i la documentació obrant en autes aquest tribunal atenent el principi d'economia processal entén més eficaç per la resolució del present procediment concedir a la part demandant i al Ministeri Fiscal un termini de 13 dies hàbils perquè formulin les seves conclusions escrites. Transcorregut aquest termini el procediment quedarà vist per sentència.".

Contra aquesta decisió, el Ministeri Fiscal va presentar un recurs de reposició invocant la vulneració dels seus drets i dels drets de les altres parts, i sol·licitant la nul·litat de l'Aute i la citació de les parts a l'acte de judici oral.

Però, per Aute del 17/10/2025, el Sr. Batlle va desestimar dit recurs de reposició en base als arguments següents :

- l'aute del l'1/10/2025 no s'havia de notificar a la part declarada en rebel·lia processal,

- el Ministeri Fiscal no pren en compte l' article 306 CPC , que sí que preveu expressament la possibilitat de no celebrar el judici oral,

- en el present supòsit, la celebració d'un judici oral resultaria del tot innecessària i merament formal,

- la decisió de tramitar el procediment per escrit en aquest context no només no restringeix cap dret de les parts, sinó que s'ajusta plenament al marc legal i respon a criteris de racionalitat i economia processal, evitant la celebració d'actes purament ritualistes, sense afectació real a les garanties processals.

- el present procediment no planteja cap controvèrsia de fet ni de dret que faci necessària la celebració d'un judici oral o la pràctica de cap prova addicional, i que la tramitació escrita ha estat plenament suficient per garantir una resolució fonamentada, coherent amb la realitat familiar i respectuosa amb els interessos de les menors.

- el plantejament del Ministeri Fiscal parteix d'una visió abstracta de la legalitat, sense atendre a les peculiaritats del cas concret.

És en aquestes condicions que el Sr. Batlle va dictar la sentència ara apel·lada i de la qual el Ministeri Fiscal interessa la nul·litat.

Tercer.- Del procediment de família i del caràcter obligatori de la vista oral

En virtut de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el procediment especial de Família quedat regulat per les articles 291 a 306 del CPC .

Pel que interessa aquí, l' article 304 CPC disposa :

"El tribunal assenyala la data en què es celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d'al·legacions, que es desenvoluparà de conformitat amb allò que estableix l'article 257.".

És de recordar que el referit article 257 disposa :

"1. Amb la compareixença de les parts, el judici oral comença amb la comprovació per part del tribunal si subsisteix la controvèrsia o s'ha arribat a un acord i es procedeix d'acord amb el que estableix l'article 152.

2. Si les parts no haguessin arribat a un acord o no estiguessin en disposició de concloure'l en aquest moment, el tribunal, de conformitat amb allò que n'estableix l'article 153, examina i resol oralment les qüestions processals que puguin impedir la resolució del procés mitjançant una sentència sobre el fons, en l'ordre i d'acord amb allò que s'estableix als articles 155-161.

3. Un cop resoltes les qüestions processals, si n'hi ha, les parts poden fer al·legacions complementàries, aclariments, aportar fets i documents nous o de nova notícia i s'han de pronunciar sobre els documents d'acord amb el que preveuen els articles 162 a 165.

4. El judici oral continua, donant la paraula a les parts personades al judici oral per tal que fixin amb precisió l'objecte del procés i les qüestions de fet o de dret sobre les quals hi hagi controvèrsia entre elles. Si la discrepància queda reduïda a una o diverses qüestions jurídiques, el tribunal declara el procés vist per a sentència.

5. Seguidament es proposen les proves i es practiquen totes les que el tribunal hagi admès segons les normes establertes en el capítol quart del títol III per a cada mitjà de prova, en el que siguin aplicables.

6. Una vegada practicades les proves, les parts formulen oralment les conclusions, d'acord amb el que estableix l'article 244.

7. Un cop s'ha acabat el tràmit de conclusions, el tribunal declara el procés vist per a sentència. No obstant això, dins els cinc dies hàbils següents al dia en què ha finalitzat el judici oral, les parts poden presentar un escrit al tribunal per completar de forma succinta les conclusions que hagin formulat oralment durant el judici oral."

D'altra banda, l' article 306.1 CPC afegeix :

"1. El tribunal dicta la sentència dins els tretze dies hàbils següents al dia en què finalitza el judici oral o en què dicta l'aute en què decideix que no se celebri el judici oral. En el processos que se substancien de comú acord el termini esmentat es computa des del dia següent al dia en què finalitza el tràmit d'al·legacions del Ministeri Fiscal o, si escau, el termini del requeriment previst a l'apartat 4 de l'article 303 d'aquesta Llei.".

Doncs bé, com ho sosté el Ministeri fiscal, aquesta redacció actual de l' article 306 - que ha variat, en particular amb la modificació introduïda per la disposició final tercera de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de a família , però no pas en aquesta referència "al dia en què finalitza el judici oral o en què dicta l'aute en què decideix que no se celebri el judici oral" s'ha d'entendre en relació amb la redacció anterior de l'article 304, ja que aquest darrer sí que ha variat de manera significativa.

En efecte, la seva redacció inicial era la següent :

"1. Un cop finalitzen els tràmits d'al·legacions, el tribunal dicta un aute dins els tretze dies hàbils següents en què admet o no admet les proves proposades, d'acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat establerts en aquesta Llei.

2. El tribunal assenyala la data en què se celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d'al·legacions, prorrogables vint dies hàbils més com a màxim en els casos en què sigui menester per practicar les proves admeses.

3. No obstant el que estableix l'apartat anterior, si el tribunal només ha admès proves documentals el valor probatori de les quals no ha estat impugnat, pot decidir en el mateix aute que no se celebri el judici oral i declarar el procés vist per a sentència.".

Però aquest apartat 3 relatiu a la possibilitat de declarar directament el procés vist per sentència sense celebrar el judici oral ha desaparegut amb la modificació entrada en vigor el 22/06/2022 en virtut de la disposició final quarta de la Llei 20/2022, del 9 de juny, de modificació de la Llei del saig.

El fet de mantenir en l'article 306 una referència a dita possibilitat només es pot atribuir a un problema de tècnica legislativa però no es pot considerar com una voluntat de permetre eludir la celebració de la vista oral.

De fet, és de constatar que en el seu primer Aute de l'1/10/2025, el Sr. Batlle no feia cap referència a l' article 306 sinó que assumia plenament decidir "malgrat" el redactat de l ' article 304 CPC .

Per tant, la decisió és contra legem tota vegada que no només la Llei no preveu aquesta substitució del tràmit de l'acte de judici oral pel tràmit de conclusions escrites, sinó que l'ha suprimit i preveu expressament la celebració d'un judici oral.

Quart.- De la petició de nul·litat i del caràcter imprescindible de la vista oral

Determinat aquest punt, la qüestió per resoldre és de dir si dita decisió vulnera el dret fonamental a la jurisdicció de les parts reconegut a l' article 10 de la Constitució .

En primer lloc, és jurisprudència del Tribunal Constitucional que les normes processals s'han de complir obligatòriament doncs són d'ordre públic. En efecte, les normes i principis de dret processal, per la seva naturalesa, són ius cogens, és a dir de compliment obligatori tant per les parts com per l'òrgan jurisdiccional, els quals no poden en cap cas deixar de banda o disposar la seva aplicació.

Com ho ha recordat el propi Tribunal Constitucional, "les lleis processals contenen normes imperatives, que no poden ser derogades per la voluntat de les parts" (Causa 2000-13-RE). Aquesta prohibició val evidentment a fortiori pels òrgans judicials, que no poden erigir-se en legisladors sinó que han de realitzar els actes processals de conformitat amb el que preveu la Llei.

En segon lloc, apareix important posar de relleu que la Exposició de Motius de la Llei del CPC recorda que el procediment civil està regit plenament pel principi d'oralitat, en especial en la primera instància i que :

"El principi d'escriptura regeix, lògicament, a l'inici del procés, en concret en els escrits de demanda i contesta, mentre que l'oralitat preval en el judici oral i en la pràctica de qualsevol acte de prova. En qualsevol cas, però, la Llei aposta per l'oralitat com a principi fonamental vertebrador del procés civil. L'oralitat, la concentració d'actes i la immediació del batlle o els magistrats en tots els actes de prova fan possible un procés amb totes les garanties, motiu pel qual la infracció d'aquesta necessària immediació judicial comporta la sanció de nul·litat.".

Insisteix en relació al procediment abreujat, al qual les disposicions relatives als processos de persona i família fan remissió, que :

"Aquest procediment s'articula mitjançant una fase inicial d'al·legacions per escrit i una altra de judici oral en el qual les parts poden impugnar els documents i demanar la pràctica de la prova, que el tribunal admet en l'acte conforme als criteris ordinaris en la matèria"

Així les coses, respectant la voluntat del legislador, la oralitat no és un tràmit superflu o una pèrdua de temps, ni tampoc una opció processal, sinó un aspecte essencial del procediment de primera instància, i del qual deriven altres principis rectors, com ara els principis d'immediació, de concentració i de publicitat.

Per tant, tota excepció només pot venir de la mateixa Llei i les interpretacions dels òrgans judicials han de ser restrictives en el sentit de no permetre cap exclusió d'aquesta oralitat, ja que, pel fet de permetre una relació directa de l'òrgan judicial amb les proves i amb les parts, constitueix una garantia per les parts de veure respectat el seu dret a la tutela judicial efectiva, de la qual es veuen privats quan tot el procediment es segueix únicament per escrit.

Aleshores, el comentari que el plantejament del Ministeri Fiscal partiria d'una "visió abstracta de la legalitat", resulta finalment més aviat inútil i fora de lloc tota vegada que apareix que l'objectiu del Ministeri Fiscal correspon a una visió legalista i sobre tot "garantista", amb la voluntat de no permetre una vulneració de drets fonamentals.

En tercer lloc, en el present cas, sí que existeix tal vulneració donat que, essent un tràmit de vista oral i un tràmit de conclusions escrites d'una natura i amb uns efectes totalment diferents, la substitució del primer pel segon provoca necessàriament una pèrdua de drets i garanties, doncs les parts no poden exercitar els seus drets de la manera que ho preveuen els articles 257 i 304 del CPC .

A l'inrevés, el fet de suprimir la vista oral en el decurs de la qual la part agent segueix obligada a acreditar les seves pretensions, fins i tot en cas de rebel·lia - ja que la declaració de rebel·lia no comporta que s'admetin els fets continguts a la demanda o que es doni la conformitat a les peticions que faci el demandant- parteix d'una forma de prejutjament sobre les proves, i sobre el fet que el rebel no hauria comparegut, quan el mateix té aquest dret i aquesta possibilitat sempre existeix malgrat l'absència de convocatòria.

Al respecte, constatem que el Sr. Batlle no va sol·licitar les parts abans de decidir modificar el que s'havia anunciat en la interlocutòria del 29/08/2025, dictada de manera conforme a la Llei, és a dir la celebració de la vista oral.

En aquest ordre d'idees, i des del punt de vista del rebel, és important tenir en compte que si bé l' article 141.1 CPC regula i limita les notificacions que s'han de fer al rebel un cop s'ha declarat la rebel·lia, aquesta regulació no permet però a l'òrgan jurisdiccional modificar per sorpresa el procediment, les "regles del joc" per dir-ho d'una manera trivial, és a dir privar el rebel voluntari de comparèixer a la vista oral si tal era la seva voluntat.

Per consegüent, sí que existeixen una indefensió efectiva i la vulneració denunciades.

Cinquè.- Per tot l'exposat, i donat que no es pot esmenar en aquesta segona instància la infracció de les normes i les garanties processals i dels drets constitucionals, escau declarar la nul·litat de la Sentència del 03/11/2025, i ordenar la retroacció d'aquestes actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció, és a dir al moment processal anterior a l'assenyalament de la vista oral i, que el Tribunal d'instància emplaci a les parts a l'acte de judici oral, de conformitat amb l' article 304 del Codi de procediment civil , seguint el procediment pels tràmits legalment establerts.

Sisè.- L'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs del Ministeri Fiscal i declarar la nul·litat de la Sentència del 03/11/2025, i ordenar la retroacció de les actuacions al moment processal anterior a l'assenyalament de la vista oral a fi que el Tribunal d'instància emplaci a les parts a l'acte de judici oral, de conformitat amb l' article 304 del Codi de procediment civil , tot seguint el procediment pels tràmits legalment establerts.

SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.