CASS. dret a que la baixa mèdica sigui qualificada d'accident de treball. TSJA-099/12

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0069-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-099/12

SENTÈNCIA 44-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Recio

Representant: Sr. Tejada

Advocat: Sr. Tejada

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Porras

Advocat: Sr. Agullo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0069-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Recio va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 19 de maig del 2011, confirmant en alçada la decisió del 11 de marc del 2011, sol·licitant-ne la revocació i la declaració del seu dret a que la baixa mèdica iniciada el 28 de gener de 2010 sigui qualificada d'accident de treball.

2.- - En la sentència del 8 de novembre de 2012 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Recio.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 10 de gener del 2013, la Sra. Recio estima en síntesi:

sol·licita la pràctica d'una prova.

cal donar prevalença a la presumpció amb la que juga l'article 123.2 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre.

La Sra. Recio ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 27 de febrer del 2013.

4.- En la seva contesta de data 1 de febrer del 2013, la CASS estima en resum:

com ha declarat la jurisprudència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior, la presentació fora de termini d'una declaració d'accident laboral o la seva sol·licitud extemporània pot suposar la seva denegació.

les patologies referides per l'assegurada tenen un origen de naturalesa degenerativa i no en un fet accidental o traumàtic.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 27 de febrer del 2013.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la demanda de proves.

La pràctica de proves és excepcional en segona instància (article 64 de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal).

En el present cas, la pràctica d'aquesta prova és inútil per a la solució del present litigi i la demanda és per conseqüent rebutjada.

Tercer.- Sobre el fons.

Per escrit de data 2 de febrer del 2011, la Sra. Recio ha demanat a la CASS "el canvi de la meva situació de baixa de malaltia per la d'accident laboral" (v. foli 77).

Per resolució de data 11 de març del 2011, la CASS resol: "Atès que als fitxers de la CASS no figura cap declaració d'accident laboral que justifiqui la vostra sol·licitud. La CASS resol desestimar la vostra sol·licitud" (v. foli 10).

Per resolució de data 19 de maig del 2011, el Consell d'Administració de la CASS ha "resol confirmar que la baixa mèdica iniciada el 28 de gener del 2010 es derivada de malaltia comuna" (v. foli 22).

L'assegurada demana l'aplicació de l'article 123 de la Llei 17/2008. Aquest article disposa:

Accident laboral:

S'entén per accident laboral tota lesió corporal que es produeix per un fet violent i exterior sobrevingut amb ocasió o per conseqüència de la feina que realitza, ja sigui com a persona assalariada o persona que realitza una activitat per compte propi.

Es presumeix que és accident laboral quan les lesions descrites en el paràgraf anterior es produeixen durant el temps i en el lloc de treball.

Cal remarcar que aquest text preveu una presumpció simple i per tant es pot presentar una prova contrària.

En resulta de l'examen de l'expedient que no s'ha presentat cap declaració d'accident de treball.

Tal i com ho va jutjar aquesta Sala en la Sentència 61-2010 de data 22 de setembre del 2010,

"Cinquè.- En el cas que ara s'examina, s'ha produït un retard superior a un any i quatre mesos en la declaració de l'accident de treball. En conseqüència, resulta evident que el recurrent no ha respectat el termini legal i, d'aquesta manera, ha impedit que la CASS pogués realitzar, in tempore non suspecto, les comprovacions encaminades a determinar la veritable naturalesa de l'accident".

Però cal continuar el raonament i examinar si les lesions sofertes per l'assegurada poden ser considerades com a accident laboral en el sentit de l'article 123 de la Llei 17/2008:

"S'entén per accident laboral tota lesió corporal que es produeix per un fet violent i exterior sobrevingut amb ocasió o per conseqüència de la feina que realitza...".

En l'informe de data 23 de febrer del 2012, els perits judicials conclouen: que les lesions "no venen derivades d'un accident laboral, sinó d'una patologia degenerativa valorada com a malaltia comuna" (v. foli 110).

El jutge no està lligat per les conclusions dels perits però són d'una importància particular compte tingut de les condicions d'imparcialitat en les quals han estat emeses.

En aquestes condicions, s'ha de considerar plenament ajustada a dret la denegació de la sol·licitud de l'agent i, en conseqüència, s'ha de rebutjar el seu recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Recio.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió del Consell d'Administració de la CASS de data 19 de maig de 2011, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.