Atribució de la guarda i custòdia dels fills en les situacions de crisi matrimonial.- Prova pericial (0048/05)
- Resolució
- Sentència · 14/07/2005
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 113/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:113
- Recurs
- 48/05
- Ponent
- Antoni Bruguera Manté
- Magistrats
- Antoni Bruguera Manté, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Família i successions Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- DIVORCI CASS COSTES PROCESSALS PROVA PERICIAL RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Cañellas contra la sentència dictada per l'Honorable Batlle en el procés de divorci i atribució de la guarda i custòdia del fill menor. La sentència original havia atribuït la guarda i custòdia del fill a la mare, la Sra. Sandoval, i havia establert un règim de visites per al pare. El tribunal ha confirmat aquesta decisió basant-se en les proves pericials psicològiques i psiquiàtriques que demostraven que la mare era la persona més capacitada per assumir la guarda i custòdia del fill, mentre que el pare presentava problemes de salut mental i inestabilitat laboral. El tribunal també ha desestimat la condemna en costes processals.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
SENTÈNCIA DE 14 DE JULIOL DE 2005
Atribució de la guarda i custòdia dels fills en les situacions de crisi matrimonial.- Prova pericial
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En els autes del judici civil núm. B-1611- 1/03, tramitats per analogia pel procediment previst a l'art. 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, instat pel Sr. Cañellas contra la Sra. Sandoval amb reconvenció, en data 10 de gener de 2005 l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en la qual va decidir:
"Que ha d'estimar i estima la demanda reconvencional interposada per la Sra. Sandoval contra el Sr. Cañellas, desestimant la demanda principal interposada per aquest contra la primera, acordant les mesures definitives següents:
Primer.- Atribuir la guarda i custòdia del fill comú, Cañellas Lluís E.B., a la mare, mantenint la pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors.
Segon.- Fixar una pensió d'aliments del pare envers el fill per la quantitat mínima de 250.-Euros mensuals, a pagar a l'avança durant els cinc primers dies de cada mes, al compte bancari designat per la mare, quantitat que serà revisable anyalment segons l'índex de preus al consum fixat pel M.I. Govern, i fixant igualment que les despeses extraordinàries generades pel menor hauran de ser sufragades separadament per ambdós progenitors a raó del 50% cadascun, excloent aquestes despeses extraordinàries les dels estudis de formació professional o d'estudis superiors que el fill pugui cursar en el futur.
Tercer.- Establir un règim de visites a favor del pare envers el seu fill, que serà amb caràcter de mínims segons el dit en el IV CONSIDERANT.
Quart.- I sense fer especial condemna en costes processals que seran satisfetes cada part les seves."
II.- Les dues parts van interposar recurs d'apel·lació contra la Sentència anterior, però únicament l'ha mantingut el Sr. Cañellas, raó per la qual, per Aute de 14 d'abril passat, va ser declarat desert el de la Sra. Sandoval.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'examen de les actuacions de la primera instància fa ratificar les conclusions de la Sentència apel·lada en absolut desvirtuades per les al·legacions del recurrent.
En període de proves de la primera instància l'avui recurrent va demanar "a tenor de les circumstàncies que envolten el supòsit d'autes" que es designés "un metge especialista en psiquiatria per tal que efectuï les proves que siguin necessàries a ambdós progenitors Sres. Sandoval i Cañellas, els efectes d'acreditar la capacitat de cadascun d'ells per fer-se responsable de la cura i atenció constant que es mereix un nadó de 14 mesos, manifestant-se al respecte, per tal de garantir una seguretat al nadó, i de saber en benefici del fill d'ambdós, qui dels progenitors actualment pot fer-se responsable i tenir la cura suficient del nen, en ordre a l'atribució de la Guarda i Custòdia del fill menor d'ambdós" (foli 119)
El Sr. Cañellas va reiterar la petició anterior en els mateixos termes, en un altre escrit presentat a la Batllia el 26 de maig de 2004. (folis 230 i 231)
La Batllia va accedir a la pràctica d'aquesta prova (essencial, certament, ateses les circumstàncies personals que envolten als progenitors de la criatura) i va oficiar a l'efecte al Departament de Salut Mental de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell en el qual van assumir la tasca encomanada per la Batllia les Psicòlogues Clíniques Sres. Raya i Olmo i la psiquiatra Sra. Raya amb l'objectiu concret de valorar quin dels progenitors actualment "pot fer-se responsable i tenir la cura suficient del nen en ordre a l'atribució de la Guarda i Custòdia del fill menor d'ambdós" (folis 236 i 242)
Les especialistes esmentades van examinar curosament al Sr. Cañellas (folis 236 a 241) i a la Sra. Sandoval (folis 242 al 248) i amb unanimitat de criteri van dir "amb tot el què s'ha documentat al llarg de l'informe concloem que la guarda i custòdia s'hauria d'atribuir a la Sra. Sandoval B.B.".
I ha estat aquesta la decisió adoptada per l'Honorable Batlle en la Sentència, a més corroborada pels informes del Director del Centre de Salut Mental Dr. Conde (folis 205 i 206), del Psiquiatra Dr. Gomila (foli 224) i de la treballadora social Sra. Valverde (folis 211 a 214).
II.- El recurrent no pot pretendre que sigui errònia una prova tan contundent, variada i abrumadora com l'assenyalada anteriorment, i, consegüentment, la decisió de l'Hble. Batlle d'atribuir la guarda i custòdia de la criatura, nascuda al 16 d'octubre de 2002, a la seva mare, no pot ser més encertada malgrat el trastorn bipolar que la mateixa pateix des dels 16 anys però que té controlat mèdicament i constantment de manera deguda tal com està acreditat, la qual senyora té plena capacitat i responsabilitat per fer-se càrrec tant del nen, com del seu treball professional que desenvolupa de manera satisfactòria a la ORG_0.
Va ser el mateix recurrent qui va proposar la prova pericial psicològica especialitzada per tal que es determinés si era ell o la seva ex-companya la persona més capacitada per assumir la delicada tasca de guarda i custòdia del seu fill. El resultat ha estat contundent i inequívoc, i a aquest resultat han d'estar els òrgans jurisdiccionals atesa la naturalesa del cas, en el qual, com també ha assenyalat la Sentència apel·lada, la Psiquiatra Dra. Raya informa que el Sr. Cañellas "presenta en l'actualitat trets de personalitat paranoïde", i, segons l'informe del psiquiatra Dr. Luís "el precitat ... segueix visites al Centre de Salut Mental per un trastorn adaptatiu, (i) presenta un quadre clínic caracteritzat per una ansietat cognitiva i somàtica que li dura tot el dia, empitjorant al vespre, arribant la seva preocupació a ésser obsessivament constant, essent la seva evolució tòrpida, creient convenient seguir un tractament psicofarmacològic i iniciar una psicoteràpia de parella/família" (foli 266) ; a part de l'informe de la treballadora social del Ministeri de Salut i Benestar Sra. Castillo que diu que el Sr. Cañellas té una inestabilitat laboral (evidenciada també per la CASS) i el seu domicili presenta una manca d'higiene i d'ordre domiciliari (folis 211 a 214).
Les circumstàncies anteriors porten a la plena confirmació de la Sentència apel·lada d'acord amb l'informe del Ministeri Fiscal ; ja que tampoc s'estima convenient el règim compartit dels progenitors que pretén subsidiàriament el recurrent per a la guarda i custòdia del nen ; ni tampoc la condemna en costes atesa la naturalesa del procediment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació i CONFIRMAR la Sentència apel·lada ; SENSE COSTES.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés un testimoniatge a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.