Costes en l'aplanament (TSJC-025 /12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-025/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 d'octubre del 2011 la representació processal de la societat "Araujo" va formular demanda contra la societat "Criado" sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a pagar a la seva mandant la suma de 2.153,19 euros, més els interessos corresponents i més les despeses processals derivades del procediment.

II.- El Sr. Bonet, en tant que liquidador de la societat "Criado en dissolució", va presentar un escrit aplanant-se a la demanda i sol·licitant que no li fossin imposades les costes del procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 28 d'octubre del 2011 va decidir estimar la demanda formulada per la representació processal de la societat "Araujo" contra la societat "Criado en liquidació", condemnant a aquesta darrera a pagar a la primera la suma de 2.153,19 euros, incrementada pels interessos legals corresponents comptadors a partir del dia 20 d'octubre del 2011 i fins el total pagament del deute i a fer-se càrrec de les costes generades pel procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Bonet, en tant que liquidador de la societat "Criado en liquidació", i, en virtut dels arguments que exposa, demana la seva revocació en el sentit de que no se li imposin les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència objecte del present recurs condemna a la societat "Criado en liquidació", a abonar les costes de la instància, atès que l'agent havia iniciat prèviament un procediment de petició d'ordre judicial de pagament per tal de reclamar el deute del què era creditora (que va obrir la causa OJ-0591-6/11) i la societat demandada, i ara recurrent, s'hi va oposar, obligant a "Araujo" a interposar la demanda que dóna origen al present procediment. Front d'aquest argument la recurrent defensa que no era procedent imposar-li les costes de la instància, ja que no consta a les actuacions cap prova interessada per les parts litigants, ni per extensió per part del jutjador, en mèrits de la qual s'hagi acordat incorporar per corda fluixa la causa OJ- 0591-6/11, de tal manera que l'existència d'una reclamació prèvia per part de la mercantil demandant enfront de la demandada no ha estat acreditada, però aquests arguments no es poden atendre.

La jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en considerar que procedeix imposar les costes judicials al defenent que, havent estat requerit prèviament per tal que abonés la suma deguda s'hi oposa, obligant al creditor a formular una demanda i aplanant-se posteriorment a ella. En el cas present, el Jutge d'instància coneix de l'existència d'una petició d'ordre judicial de pagament prèvia, ja que aquest procediment és de caràcter públic i la demanda que dóna origen a les presents actuacions no és més que la conseqüència de la oposició del deutor al requeriment que se li va fer i aquest coneixement és suficient per considerar acreditada la seva veracitat, que, en tot cas, la recurrent no nega, sense que sigui precís aportar per corda fluixa a les actuacions aquest procediment judicial en quan l'únic que es reclama per prendre la decisió objecte del present recurs és la seva existència, no el seu contingut.

II.- En desestimar-se el recurs, procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5 en quan no consta a les actuacions cap prova de que el Sr. Diez es comprometés verbalment a subrogar-se en el pagament del deute i, en tot cas, aquest pacte no pot afectar al creditor que no l'ha consentit, raó per la qual no apreciem que existís iuxta causa litigandi, sense perjudici de la possibilitat de la què gaudeix la recurrent de reclamar contra el citat senyor si estima que aquest ha incomplert el compromís que va assumir.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Bonet contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 28 d'octubre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.