CASS. Majoració d'una pensió de jubilació. (0028/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

-XXX- SENTÈNCIA 28-2011 DE 23 DE MAIG DE 2011

CASS. Majoració d'una pensió de jubilació.

Ponent: M.I Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Recio va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 2 de juny de 2010, confirmant en alçada la decisió de l'11 de març de 2010, tot sol·licitant l'atorgament d'una pensió de vellesa equivalent al 10 % del valor de la pensió de jubilació del seu cònjuge.

2.- En la sentencia del 4 de novembre de 2010, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Recio

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 20 de desembre de 2010, la CASS manifesta principalment que:

-l'assegurada va sol·licitar, per primera vegada, davant la jurisdicció administrativa i fiscal l'aplicació de la disposició transitòria primera de la Llei procedint així a modificar el seu petitum i vulnerant els articles 1, 29 i 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

-l'assegurada ha treballat tres mesos escaig i no ha efectuat cap esforç de cotització per poder tenir dret a una pensió de jubilació,

-la Sra. Recio percep una pensió de vellesa calculada d'acord amb l'article 35 del Reglament Tècnic amb un complement no contributiu previst per l'article 35 bis del Reglament Tècnic, la seva sol·licitud d'increment per cònjuge ha de ser considerada en aplicació de l'article 42 del Reglament Tècnic i no d'acord amb l'article 206-2 de la Llei 17/08.

En el seu escrit de conclusions de data 22 de febrer del 2011, la CASS precisa:

-la pensió de vellesa de la Sra. Recio no pot ser majorada amb l'increment per cònjuge previst per l'article 206-2 de la Llei 17/2008

-no es pot pretendre que la Sra. Recio pugui gaudir dels avantatges de les dues legislacions, és a dir: d'una pensió de vellesa calculada amb l'article 35 del Reglament Tècnic perquè li resulta més favorable i tenir dret al complement no contributiu previst per l'article 206 de la Llei 17/2008 perquè li resulta més favorable que l'article 42 del Reglament Tècnic que no preveu incrementar les pensions de vellesa dels cònjuges si són inferiors al 10 % de la pensió dels assegurats.

-la pensió de vellesa reconeguda a la Sra. Recio pot ser majorada únicament amb el complement previst per l'article 42 del Reglament Tècnic: en poder ser beneficiaria d'una pensió de vellesa la pensió del seu cònjuge no pot ser majorada d'acord amb aquest article 42.

4.- En la seva contesta de data 25 de gener de 2011, la Sra. Recio manifesta principalment que:

-no hi ha hagut incongruència amb el recurs administratiu previ i la fase jurisdiccional;

-la Sra. Recio té dret a l'increment atès que la prestació de que gaudeix fou establerta en base a la normativa anterior i la nova llei no autoritza cap aplicació retroactiva en detriment dels drets de les persones afiliades.

La Sra. Recio ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 de febrer del 2011.

5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que han donat lloc al present litigi es resumeixen com segueix:

La Sra. Recio va presentar una demanda de pensió de vellesa a la CASS en data 11 de gener del 2008 (veure foli 54) i va demanar un complement de pensió de vellesa en aplicació de l'article 35 bis de la Llei 4/2006 del 7 d'abril (veure foli 55).

Però aquesta millora no se li podia aplicar, ja que l'article 42 del Reglament tècnic, en vigor a la data de la demanda; exigia que no es percebés cap pensió de vellesa. Ara bé, la interessada percebia una pensió (veure foli 61) i no complia per tant les conditions previstes per aquest reglament.

La Sra. Recio ha presentat una sol·licitud d'increment de pensió per 65 anys del cònjuge, basant-se sobre la Disposició transitòria primera de la Llei 17/2008:(veure foli 62).

El litigi versa sobre l'aplicació d'aquesta Disposició transitòria primera de la Llei 17/2008:

« Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei i que tinguin una continuïtat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable prèvia petició de l'assegurat en un termini no superior a un any. »

Tercer.- La interessada entra dins el camp d'aplicació de la disposició transitòria primera.

En efecte, es tracta de prestacions atorgades abans del moment d'entrada en vigor de la Llei (pensió de vellesa atorgada a comptar de l'11 de gener del 2008: veure foli 54).

D'altra banda, la Sra. Recio ha presentat una petició dins els terminis legals. A més, aquesta sol·licitud es va formular en un imprès de la CASS (veure foli 62).

Quart.- Es tracta d'apreciar l'abast de la disposició transitòria primera, citada més amunt.

En aquest cas, la pensió de vellesa s'ha calculat en funció de la legislació anterior a la Llei del 3 d'octubre de 2008, ja que aquesta legislació és la que estava en vigor en el moment de produir-se el fet causant.

Però aquesta disposició transitòria permet l'aplicació de la nova Llei si aquesta és més favorable a l'assegurat.

La lògica d'una tal disposició en un text de naturalesa social es d'afavorir que els assegurats estiguin en la mesura d'aprofitar les millores previstes per la nova llei.

En funció d'aquesta finalitat, el text s'ha d'interpretar de la manera següent:

El muntant de la pensió de vellesa s'ha calculat en funció de la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, i no es pot disminuir en funció de la legislació nova. El raonament de la CASS segons la qual les condicions d'atribució de la pensió de vellesa s'haurien de reconsiderar en funció de les disposicions dels articles 195 i 196 de la nova Llei, no es pot per tant convertir.

Com s'ha remarcat més amunt, la finalitat de la disposició transitòria és de permetre a l'assegurada beneficiar-se de les millores previstes per la llei nova. Ara bé, la nova llei amplia les possibilitats d'obtenir un increment de pensió pels 65 anys del cònjuge. Aplicant aquestes regles, la Sra. Recio no podia beneficiar-se abans d'aquesta mesura, mentre que se'n pot beneficiar en aplicació de la nova llei. En efecte, segons l'article 206-2 d'aquesta Llei:

« 2. En arribar el cònjuge de la persona assegurada a l'edat dels 65 anys ,si percep una pensió de jubilació l'import de la qual és inferior al 10% del valor de la pensió de jubilació de la persona assegurada, s'incrementa fins arribar a una quantitat igual al valor d'aquest 10%. »

Aquest cas s'ajusta a la finalitat de la disposició transitòria que permet als assegurats de beneficiar-se de les millores previstes per la nova llei.

En conseqüència, la interessada te dret a l'increment de pensió prevista per l'article 206-2 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre.

Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar el dret de la Sra. Recio a que la seva pensió de jubilació sigui augmentada fins assolir el 10 % de la pensió de jubilació del seu cònjuge.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.