Obstaculització reiterada resolucions judicials referents al pagament de pensions alimentàries.

Sentència

Magistrats

YVES PICOD ANNA ESTRAGUES ARMENGOL FATIMA RAMIREZ SOUTO

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000017/2026

ORIGEN.- Delicte menor 6000068/2024 - 0

NIG: 5300543220190003655

Sentència: SENTÈNCIA 09-2026 DE 05/05/2026

Ponent : Yves PICOD

Data : 05/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000017/2026

Nig : 5300543220190003655

IU : ECLI : AD:TSJP:2026:00009

SENTÈNCIA 9-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Àlvar

Advocat: Sr. Frank

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrats Sr. Yves PICOD (Ponent)

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: Obstaculització reiterada resolucions judicials referents al pagament de pensions alimentàries.

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 21-01-2026 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte menor d'obstaculització reiterada resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent el magistrat Sr. Yves PICOD.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 21-01-2026 amb la següent part dispositiva:

"Condemnar Àlvar com autor responsable del delicte menor d'obstaculització reiterada de resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries de l'

article 427.2 del Codi penal

, sense la concurrència de circumstàncies modificatives, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals, no havent-se d'efectuar cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil".

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que l'acusat Àlvar i la querellant - desistida de les accions penals i civils que havia interposat el dia 12/12/2025 - Àngels són els pares d' Habiba nascuda el NUM000/2004; que l'any 2014 els progenitors es van separar obtenint l'acusat la guarda i custòdia de la menor Habiba i satisfent la progenitora la pensió alimentària que fou indicada; en data 20 de juliol de 2017 en el marc de la causa civil 4000140/2017 de modificació de mesures provisionals, l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle va dictar Aute atorgant la guarda i custòdia de la menor Habiba a la mare i acordant que l'acusat Àlvar, havia d'abonar mensualment a la perjudicada Àngels en concepte de pensió d'aliments en favor de la seva filla menor Habiba, l'import de 450 euros així com la meitat de les despeses extraordinàries necessàries per la menor.

No obstant, des del moment que es va dictar l'Aute al juliol de 2017, que era executori d'ençà el moment del seu pronunciament i ha estat ratificat per sentència 90/2018 de data 04/07/2018 en el marc dels autes 4000006/2015, i tot i que la perjudicada Àngels va poder cobrar tres mil set-cents vuitanta tres euros amb dinou cèntims (3.783,19€) a través del Saig per execució forçosa, el processat Àlvar no ha abonat voluntàriament a la perjudicada Àngels cap altre import en concepte de pensions d'aliments a favor de la seva filla, ni de despeses extraordinàries de la mateixa.

Al gener de 2024 el deute ascendia a més de vint-i-sis mil euros (26.000€).

El 12 de desembre del 2025, la querellant Àngels ha desistit de les accions penals i civils en haver-se obligat l'acusat a fer-se càrrec de la manutenció de la filla comuna, ara major d'edat, i de l'assumpció de les despeses derivades dels estudis superiors que cursa, en ares al benestar emocional de la filla en comú".

III.- RESULTANT: El lletrat del processat, Sr. Frank, formula recurs, indica que Àlvar no és un incomplidor: a l'aute del 20/07/2017 la Batllia ja reconeixia una situació difícil i complexa i per aquesta raó va imposar a Àlvar una pensió alimentària de 450 euros mensuals. No es tracta d'una voluntat d'impagament sinó d'una dificultat de pagament, doncs la seva empresa li devia 33.000 euros que encara ara no li ha pagat.

Observa que hi ha una confusió per part del tribunal entre dret de crèdit i cobrament efectiu, i varis errors en la valoració de la prova: en quant a l'adquisició de l'habitatge en data anterior els fets i error en quant a la societat mercantil BARON 58, SL.

En fi, existeix una vulneració del dret a un tribunal imparcial: en el cas d'espècie, el mateix òrgan que havia sostingut l'acusació penal contra l'avui recurrent valora ara aquella condemna per reforçar la culpabilitat de Àlvar.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat.

Considera el Ministeri fiscal que els fets són constitutius d'un DELICTE MENOR D'INCOMPLIMENT REITERAT DE RESOLUCIONS JUDICIALS, tipificat i penat a l' article 427.2 del Codi penal ,

Informa que d'ençà l'any 2017 en què la menor Habiba conviu amb la seva mare, l'acusat Àlvar no li ha pagat mai res, malgrat que des del 2015 l'acusat és propietari d'una casa de forma indivisa a Mataró, valorada en 575.000 euros i renta una sèrie de cotxes de gama alta.

Aquesta manca voluntària de pagament és l'acreditació de l'element subjectiu del tipus penal d'autes, acreditant-se l'existència de dol directe per part del processat Àlvar.

Afegeix que la Sentència recorreguda està degudament motivada, compte tingut que la pròpia part recurrent, identifica en el seu escrit de recurs d'apel·lació aquelles proves que han portat al Tribunal de Corts a condemnar al processat Àlvar.

En fi, l'al·legació de parcialitat va intervenir de forma completament extemporània, i en tot cas no fonamentada.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: L' article 427.2 del Codi Penal castiga l'incompliment reiterat de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de menors, la privació injustificada i reiterada del dret de visites establert a favor del familiar que no en té la custòdia, o l'impagament reiterat de pensions alimentàries a familiars.

Per la seva constitució, aquest delicte suposa el coneixement de la decisió que determina l'obligació de pagament, la consciència d'aquest incompliment i l'absència d'impossibilitat de pagar. De la mateixa manera que ho ha afirmat la jurisprudència dels països veïns, la sala penal (sentència 6-2020 en la causa TSJP 117/2019 de data 24/01/2020) va considerar que partint de l'existència d'un pronunciament civil condemnant al pagament de les prestacions i essent aquest pronunciament susceptible d'actualització o alteració per modificació de les circumstàncies, el fet mateix que s'hagi establert judicialment i es mantingui el seu import, sense haver instat l'obligat al pagament la seva modificació, permet inferir de manera raonable la possibilitat de pagament pel deutor i, per tant, la voluntarietat de la seva omissió. Per tant, és al deutor a qui li correspon la càrrega de la prova sobre l'absència d'una capacitat econòmica que, en principi, és raonable, com s'ha dit, pressuposar que existeix.

En el cas d'autes, després de valorar i analitzar l'abundant documentació que consta en autes, el Tribunal de Corts conclou que malgrat el processat Àlvar tenia diversos ingressos econòmics, provinents tant de la societat CAT HELICOPTERS, SL, com de la societat BARON 58, SL, així com podia costejar diversos béns materials d'imports rellevants, el mateix no va voler, de forma deliberada i conscient, satisfer cap import en concepte de pensió d'aliments.

Segons el recurrent, la manca de pagament era conseqüència d'una impossibilitat econòmica de poder fer front a les seves obligacions derivades de la paternitat, en concret de satisfer l'import de 450 euros en concepte de pensió d'aliments.

No obstant això, no demostra la situació d'insolvència constantment al·legada i per tant, l'impossibilitat total de fer front a les seves obligacions.

En efecte, a banda d'allò que va percebre per part de la societat CAT HELICOPTERS, SL. ( Àlvar va percebre diverses sumes econòmiques, posteriorment a la declaració del concurs de creditors de la societat CAT HELICOPTERS, SL, és a dir posteriorment al dia 11/07/2016), el recurrent percebia un salari per part de la societat BARON 58, SL, en concepte de nòmina. De la documentació que consta en autes, se'n desprèn com durant tot l'any 2019, el processat va percebre un salari mensual, per import de 1.250 euros, import superior al salari mínim interprofessional del 2019.

Per altra part, el recurrent Àlvar va adquirir, conjuntament amb la seva parella sentimental, una casa mitjançant hipoteca per un import global de 663.000 euros (foli 964). És veritat que l'adquisició de l'habitatge en qüestió es va produir anteriorment a la condemna. Però va continuar assumint el cost de la hipoteca (d'un alt valor) sense tenir que vendre aquesta casa, el que demostra l'absència de situació d'insolvència.

De la mateixa manera, durant el període d'impagament de la pensió, va assumir el leasing d'un vehicle de prestigi marca MERCEDES BENZ, adquirit també anteriorment. Està acreditat en autes que l'acusat va deixar de satisfer les quotes relatives a l'adquisició del vehicle a comptar del mes d'abril del 2018 (foli 402), però el propi acusat ha admès a la vista oral que era el vehicle que destinava a la seva filla Habiba i que havia saldat el deute.

En fi, el recurrent va reconèixer que durant el període en el qual va incomplir reiteradament amb les seves obligacions de pagament, continuava gaudint de vacances i sortides a l'estranger. Com observa el Ministeri fiscal, disposava doncs de fons suficients per tal de satisfer els seus períodes d'oci, però no per assumir les despeses - o una part mínima - relatives a la pensió de la seva filla menor d'edat.

La defensa observa que va acumular el recurrent un deute superior als 29.000 euros i que no es va prendre en compte el cobrament efectiu. Afegeix que el recurrent va passar a integrar la massa concursal de la seva societat com a creditor laboral, sense percepció immediata.

Però aquestes dificultats econòmiques evidents i importants no tradueixen una insolvència total com ho demostra el manteniment del seu nivell de vida. En efecte, demostra únicament el recurrent unes dificultats degudes a la situació de la seva empresa, que van pertorbar de manera greu la seva situació financera anterior, però mai una impossibilitat total i constant de pagar la pensió per aliments de la seva filla. Aquesta situació difícil podria justificar uns períodes d'impagament total o parcial i temporal de la pensió, però el recurrent mai va efectuar cap intent de pagar la més petita quantitat.

II.- CONSIDERANT: Malgrat conèixer la seva obligació de pagament, el Sr Àlvar va decidir de manera voluntària i deliberada, no efectuar cap pagament per aquest concepte. Aquesta manca voluntària i conscient de pagament tradueix l'element subjectiu del tipus penal d'autes, acreditant l'existència de dol directe per part del processat Àlvar.

Concretament, coneixia les seves obligacions de pagament a través de les seves representacions lletrades i processals que rebien les notificacions escaients als autes civils. Malgrat això, va obviar deliberadament i reiteradament el compliment de la seva obligació de pagament de pensions alimentàries destinades a la manutenció de la seva filla menor. No obstant les dificultats anteriorment descrites, no ha pagat ni efectuat ni un petit pagament parcial que podria demostrar la seva bona fe en la execució de les seves obligacions.

III.- CONSIDERANT: En darrer lloc, la part recurrent aixeca, com argument de reforç, però per primera vegada en aquesta alçada, que s'ha produït una vulneració al dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial, en considerar que una de les magistrades que va conformar Tribunal de Corts, prèviament, havia actuat com a Fiscal adjunta en el marc d'un altre procés.

En primer lloc, s'ha produït la dita al·legació de forma extemporània, extrem que justifica en sí mateix, la seva denegació.

En segon lloc, a títol subsidiari, observem que la participació anterior d'una de les magistrades com a Fiscal adjunta en una altra causa - que en res té a veure amb els fets avui judicats - no genera una parcialitat subjectiva per part del Tribunal jutjador.

En efecte, és conforme al dret que el Tribunal valori les circumstàncies personals així com els antecedents penals d'un processat en el marc d'un procés penal amb independència que els referits magistrats hagin o no format part tant del Tribunal com de la Fiscalia en la referida causa anterior. No es pot considerar que el Tribunal a quo hagi violat el principi d'imparcialitat, atès que els fets en el marc de la causa 6000083/2018 invocada, són diferents i en tot cas no connexos amb els fets jutjats en el cas d'autes. El Tribunal de Corts recull únicament uns fets anteriors - jutjats i definitius - però no fonamenta la seva convicció i condemna en aquest punt.

IV.- CONSIDERANT: La desestimació del recurs, determina la imposició de les costes processals causades al recurrent, en aplicació del articles 174 , 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació del Sr. Àlvar.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 21-01-2026 en la causa 6000068/2024.

3.- Imposar a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.