Recurs d'apel·lació sobre penalització contractual per ruptura de contracte

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Jover

Representant: Sra. PMM

Advocat: Sr. ECA

Apel·lat: B, SLU

Representant: Sra. CFL

Advocat: Sra. ERP

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: penalització per ruptura de contracte

SENTÈNCIA 000061/2025

Andorra la Vella, el 8 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'11-9-2020, la representació processal del Sr. Jover, va formular demanda, pel judici declaratiu abreujat contra la societat B, SLU, demanant que fos dictada Sentència condemnant a la part demandada a satisfer al demandant l'import global de 41.973,38 euros, més interessos i costes.

2.- La representació processal de la societat B, SLU, contestava la demanda el dia 20-9-2020, articulant amb caràcter previ excepció peremptòria d'inadequació de procediment, i subsidiàriament oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència estimant l'excepció peremptòria articulada i subsidiàriament, desestimant totalment la demanda formulada per la part agent, més subsidiàriament encara, estimant molt parcialment la demanda formulada per la part agent, a alçada de l'import de 5.319,17.- EUR. Tanmateix, demana que s'imposi a la part demandant el pagament de les costes causades o, subsidiàriament, no s'efectuï pronunciament en relació amb les costes.

3.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, el dia 14-7-2023, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Donant lloc mínimament a la demanda formulada pel senyor Jover de C contra B SLU, condemno aquesta darrera a satisfer al demandant la suma de 5.319,17 euros, més els interessos legals a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda fins a la seva liquidació.

Segon.- No es fa especial liquidació de costes".

4.- La representació de la part demandant formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant que es dictés Sentència revocant la decisió d'instància i en el seu lloc, es dictés nova sentència en aquesta alçada, acollint totes les pretensions contingudes en el seu escrit rector.

5.- La representació processal de la societat demandada, s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés Sentència desestimant-lo i confirmant íntegrament la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes causades.

6.- El 26-2-2024, la representació processal de la part demandant formulava petició de recusació respecte dels magistrats sotasignats. Seguit el procediment corresponent pels seus tràmits, per aute de data 6-5-2024 es desestimava la petició articulada. Contra aquesta resolució, es formulava recurs d'apel·lació que era desestimat per aute de 25-7-2024, tot imposant les costes a la part recurrent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present litigi, la part demandant pretén la condemna de la societat demandada a satisfer l'import global de 41.973,38.- EUR que segons es manté, correspondria principalment a la liquidació de la relació contractual mantinguda i indemnització derivada del seu trencament.

La Sentència dictada per la batlle acull parcialment la demanda, condemnant la societat demandada a pagar l'import de 5.319,17.- EUR més els interessos legals comptadors des de la data en què va intervenir la contesta i sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

I és contra aquesta decisió que la representació processal de la part demandant s'alça, segons els motius de recurs que succintament s'exposen en l'apartat següent.

Segon.- EXPOSICIÓ DELS MOTIUS DE RECURS

En primer lloc, la part recurrent sosté que la Sentència dictada és arbitrària i incorre en errors en la valoració de la prova. Argumenta que en cap cas s'ha aplicat correctament la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor, i més concretament l'article 19.g), que estableix que constitueix competència deslleial la inducció de treballadors a infringir els deures contractuals bàsics que han contret amb els competidors.

Afirma que, si l'òrgan "a quo" tenia dubtes sobre la constitucionalitat d'aquest precepte, hauria correspost plantejar una qüestió de constitucionalitat, però no decidir directament la seva inaplicació.

Afegeix que, tot i que l'article 28 de la Constitució reconeix la llibertat d'empresa, aquest dret no és absolut, i ha d'interpretar-se d'acord amb les previsions de la Llei de competència efectiva i protecció del consumidor.

En aquest mateix sentit, insisteix que en cap moment s'ha dirigit l'acció contra els treballadors, sinó exclusivament contra la societat demandada, per la inducció a què se'ls va sotmetre per a infringir els seus deures contractuals bàsics, en especial la prohibició de competència, induint-los a competir directament amb el demandant. Considera que resulta improcedent l'argumentació de l'òrgan "a quo", segons la qual la demandada no havia pagat cap prima als assalariats per aquesta raó.

A més, la part recurrent assenyala que en la demanda es va incorporar un informe pericial que quantificava la penalització per ruptura contractual en 31.915 EUR, import que es reclamava. Per aquest motiu, rebutja qualsevol retret de carència probatòria, afirmant que aquesta prova no ha estat valorada adequadament.

De manera similar, considera que la indemnització per danys i perjudicis també es trobava degudament justificada mitjançant l'informe pericial, que fixava el lucre cessant en 1.205,52 EUR/mes. Entén que aquesta petició hauria d'haver estat estimada, en atenció a la passivitat probatòria de la part adversa.

En segon lloc, la part recurrent al·lega que la Sentència incorre en incongruència omissiva, ja que no es pronuncia sobre la petició relativa al cost de realització del dictamen pericial aportat.

Finalment, impugna la decisió relativa a la imposició de costes, defensant que l'estimació del recurs hauria de comportar la imposició de les costes a la part adversa.

Tercer.- Antecedents d'interès.

El Sr. Jover és propietari del negoci C, dedicat al transport de mercaderies per carretera. En aquesta qualitat, va ser contractat per la societat B, SLU per a la distribució continuada dels seus productes, segons les condicions establertes en el contracte formalitzat l'1 de gener de 2015.

Aquest contracte, de durada indefinida, establia en la seva clàusula novena:

"(...) Qualsevol de les parts podrà resoldre'l de forma lliure i voluntària, sempre que es concedeixi a l'altra part un preavís mínim d'un mes, període durant el qual el contracte continuarà vigent. La resolució s'haurà de formalitzar mitjançant notificació fefaent a les adreces recollides a l'encapçalament del present contracte, o a qualsevol altra que les parts hagin informat o utilitzin habitualment en el desenvolupament de les seves relacions empresarials. L'incompliment d'aquest termini de preavís atorgarà a la part perjudicada el dret de reclamar els danys i perjudicis soferts, així com una penalització equivalent a la mitjana de les factures del transportista dels darrers sis mesos."

El 14 de juny de 2019, el Sr. Jover va rebre un burofax de B, SLU, en el qual se li notificava:

"A l'empara del que disposa el pacte novè del contracte de transport de mercaderies per carretera de data 01.01.2015, mitjançant el present escrit venim a resoldre formalment l'esmentat contracte amb efectes del 15.07.2019, és a dir, avisant-vos amb el preavís d'un mes establert en el contracte."

El Sr. Jover va contestar mitjançant burofax de 19 de juny de 2019, exposant:

"B, SLU, abans de la notificació, ja incomplia el contracte de transport continuat de data 01.01.2015, atès que des del passat 06.06.2019 la seva empresa havia prescindit dels serveis de la meva empresa sense haver-me donat el corresponent preavís escrit, tal com ho preveu el pacte novè del contracte de transport esmentat."

Paral·lelament, s'ha acreditat que B, SLU va contractar els Srs. Bueno i Serra per dur a terme, internament, la tasca que prèviament desenvolupava C, essent aquests treballadors antics assalariats de C que prestaven servei sota l'empara del contracte d'1 de gener de 2015.

Davant d'aquesta situació, la representació processal del Sr. Jover va atribuir a la societat demandada una conducta constitutiva de competència deslleial, en la modalitat prevista a l'article 19.g) de la Llei 13/2013 de competència efectiva i protecció al consumidor, que sanciona:

"La inducció de treballadors, proveïdors, clients i d'altres obligats a infringir els deures contractuals bàsics que han contret amb els competidors."

En conseqüència, va interposar una acció de reclamació d'indemnització per danys i perjudicis, que va quantificar en:

- 31.915 EUR en concepte de penalització, equivalent a la mitjana de les factures del transportista dels darrers sis mesos (d'acord amb el pacte novè del contracte).

- 8.438,64 EUR en concepte de lucre cessant pel període comprès entre juny del 2019 i desembre del 2020, a raó de 1.205,52 EUR mensuals.

- 1.567,50 EUR pel cost de l'informe pericial acompanyat a la demanda.

- 52,24 EUR en concepte de despeses de burofax i cartes certificades.

La sentència de la Batllia va descartar que la conducta de la societat demandada fos constitutiva de competència deslleial, reconeixent únicament el dret del Sr. Jover a percebre la penalització pactada en el contracte, la qual va fixar en 5.319,17 EUR, sense admetre cap altra indemnització per danys i perjudicis, en considerar que el demandant no havia patit cap altre perjudici provat.

Tercer.- Quant a la penalització reclamada

Tot i que al llarg del litigi la part demandant i ara recurrent ha sostingut que la societat demandada, en contractar els seus treballadors, incorria en competència deslleial, no es pot perdre de vista que la pretensió econòmica formulada (31.915 EUR) es fonamenta en el dictamen pericial de D, annex a la demanda. Segons aquest informe, l'import reclamat correspon al "total de facturació de l'1 de desembre del 2018 fins al 31 de maig del 2019 (mitjana de les factures del transportista dels darrers sis mesos segons el contracte)".

D'aquesta precisió es desprèn que la penalització reclamada es basa en la clàusula novena del contracte subscrit, i que el recurs es fonamenta en una interpretació divergent dels termes contractuals. Per tant, la qualificació jurídica de la conducta atribuïda a la demandada en relació amb la Llei 13/2013 de competència efectiva i protecció del consumidor, resulta irrellevant per a la resolució del present recurs.

La clàusula novena estableix:

"L'incompliment d'aquest termini de preavís atorgarà el dret a la part perjudicada de reclamar danys i perjudicis soferts, més una penalització equivalent a la mitjana de les factures del transportista dels darrers sis mesos."

La literalitat d'aquesta clàusula condueix a la mateixa conclusió que la Batllia, ja que el terme "mitjana" fa referència al quocient entre la suma de diferents quantitats i el nombre d'elements que la componen.

En canvi, la part recurrent pretén interpretar la clàusula en el sentit que la penalització ha de correspondre a la suma íntegra de la facturació dels darrers sis mesos, la qual cosa no s'ajusta a una aplicació estricta del pacte contractual.

Quart.- Respecte al "lucre cessans".

La part recurrent sosté que, a partir de finals de maig del 2019, la demandada va deixar d'encarregar serveis de transport al seu negoci. D'altra part, no podem passar per alt que el 14 de juny següent, la societat B, SLU va denunciar el contracte atorgat, donant el preavís d'un mes pactat i satisfent únicament una factura per import de 840 EUR (IGI al marge), la qual no s'ajusta a la mitjana de les mensualitats anteriors, tal com es desprèn de la prova comptable aportada per D, que recull la facturació global realitzada.

A l'hora de pronunciar-nos respecte d'aquest apartat del recurs, no podem perdre de perspectiva que en cas d'incompliment de les formalitats del preavís, la clàusula 9ª abans indicada preveu un règim de compensació particular atès que acumula una penalització objectiva calculada sobre la mitjana de les factures emeses durant sis mesos (es tracta del supòsit que hem pogut examinar en l'apartat anterior) i una indemnització pels danys i perjudicis que s'han ocasionat.

És des d'aquesta configuració que el demandant reclama una indemnització pel lucre cessant. El lucre cessant es pot definir com el perjudici econòmic que una persona pateix per la pèrdua d'un guany que, raonablement, es podia esperar obtenir si no s'hagués produït el fet generador de responsabilitat. En el cas present, la Sentència recorreguda sosté (FD sisè) que, a partir del mes de juny del 2019, la societat demandada no va encarregar cap treball suplementari (més enllà de la factura indicada, per un import molt inferior al de la resta de mesos), sense que la demandada acredités que va ser el demandant, qui es va negar a realitzar aquests serveis, tal com s'argumentava en la contestació.

Aquest pronunciament no ha estat contradit en aquesta fase del procediment i, per tant, cal tenir en compte que el pacte 9è del contracte establia que, durant el període de preavís, el contracte continuaria vigent. Aquesta previsió, interpretada d'acord amb el principi de bona fe en l'execució contractual, exigia que la societat demandada mantingués amb el demandant un nivell d'activitat similar al que es mantenia durant la vigència ordinària del contracte, la qual cosa no ha fet, patint el demandant un menyscapte patrimonial per aquesta raó que haurà de ser compensat.

La part demandant, basant-se en l'informe de D, fixa el lucre cessant en 1.205,52 EUR mensuals, import que ha de ser reconegut en aquesta resolució com a indemnització justa pel perjudici causat. Aquest perjudici deriva de la manca d'encàrrecs per part de la demandada durant el període de preavís d'un mes. No obstant això, no es pot admetre la petició d'una indemnització equivalent a sis mesos, ja que aquesta reclamació no té en compte que el contracte podia ser rescindit per qualsevol de les parts amb un preavís d'un sol mes, tal com estava estipulat.

Cinquè.- Incongruència omissiva

La part recurrent al·lega que la Batllia ha incorregut en incongruència omissiva, ja que no ha examinat la qüestió relativa al cost de la prova pericial. Aquest argument ha de prosperar, atès que, efectivament, aquesta pretensió no ha estat en cap moment valorada.

Pel que fa a aquesta qüestió, cal tenir en compte que el present procediment es va iniciar abans de l'entrada en vigor del Codi de Procediment Civil (CPC), moment en què el criteri determinant per decidir sobre el cost de la prova pericial es basava en la seva utilitat per a la resolució de la controvèrsia.

Des d'aquesta perspectiva, la comesa pericial realitzada pel perit del demandant ha resultat útil atès que ens hem fonamentat en la mateixa per a decidir respecte de la reclamació realitzada en concepte de lucre cessant. En aquesta eventualitat, el cost de la prova s'haurà de repercutir a la societat demandada.

En conseqüència, escaurà revoca la Sentència dictada en el sentit d'afegir a la condemna pronunciada, l'import corresponent al cost de la pericial (1.567,50.- EUR).

Per tant, aquest motiu del recurs haurà de ser parcialment estimat.

Sisè.- COSTES

Les pretensions articulades per la part demandant continuen sent parcialment acollides, i en aquesta eventualitat escau confirmar el criteri de la instància, que recordem no fa pronunciament al seu respecte.

Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, l'èxit parcial del recurs es traduirà amb que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les mateixes.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Jover contra la Sentència 76/2023 de data 14 de juliol del 2023 que es revoca, i en el seu lloc condemnem la societat B, SLU a satisfer l'import global de 8.092,19.- EUR en lloc de la quantitat de 5.319,17.- EUR que s'indicava, confirmant per la resta la seva part decisòria.

No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.