Clàusules d'exclusió de cobertura d'una pòlissa (TSJC-005/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-005/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 14 de juny del 2011 la representació processal de la societat "Serra" va formular demanda contra la Sra. Quesada, prenedora de l'assegurança concertada amb l'agent en relació al vehicle marca "Citroen" C3, 1.4 HDI, matrícula XXXX, i contra el Sr. Macias, propietari del citat turisme, en reclamació de la suma de 4.653,68 euros, import que la seva mandant havia hagut d'abonar a tercers per tal d'indemnitzar-los dels danys que van patir com a conseqüència del sinistre que va provocar el Sr. A. conduint sota la influència de begudes alcohòliques. Per aquesta raó, sol·licitava que es condemnés solidàriament als defenents a abonar aquest import a la seva mandant, més els interessos legals corresponents a partir de la data de pagament de les dites sumes per part d'Serra S.A., o, subsidiàriament, a partir de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.

II.- La representació processal dels Srs. Macias i Quesada va contestar a la demanda en data 12 de juliol del 2011 oposant-se a la mateixa amb l'argument de què mai havien estat informats de que conduir sota l'efecte de begudes alcohòliques fos causa d'exclusió de cobertura de la pòlissa que tenien contractada amb l'agent i, subsidiàriament, que la companyia anava contra els seus propis actes, ja que mai va informar als seus mandants de què els hi reclamaria l'import que pagués a tercers, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda formulada contra els seus mandants i la imposició a l'adversa de les costes del procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 20 de novembre del 2012 va decidir estimar la demanda formulada per la representació processal de la societat "Serra" contra la Sra. Quesada i el Sr. Macias, condemnant solidàriament als defenents a pagar a la part agent la quantitat total de 4.653,68 euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 12 de juliol del 2011, fent imposició a la part defenent, de forma solidària, de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Macias i Quesada i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra els seus mandants.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 21 de maig del 2010 a les 03:07 hores es va produir un sinistre en el què va intervenir el vehicle marca "Citroen", model C3 1.4 HDI, matrícula XXXX, conduit pel Sr. Macias Consta al foli 40 que el citat senyor en aquella hora i data va perdre el control del turisme que conduïa xocant i arrancant dos piquets del Comú d'Andorra la Vella, impactant primer amb la vidriera de l'establiment "R." i finalment amb la façana de "L." dels magatzems Y., radicats al carrer XXXX d'Andorra la Vella, i que, sotmès a la prova d'alcoholèmia, va donar com resultat 1,95 grams d'alcohol per litre de sang. S'ha acreditat igualment que la companyia "Serra", que assegurava el vehicle, va abonar als tercers els danys que va produir el dit sinistre (folis 44 i ss), formulant posteriorment la demanda que dóna origen al present procediment per reclamar al seu assegurat la suma abonada, demanda que va ser estimada per la Sentència objecte del present recurs.

II.- La representació processal dels Srs. Macias i Quesada s'oposa a aquesta decisió reiterant en aquesta alçada els mateixos arguments que ja exposava en la seva contesta a la demanda i que van ser objecte de debat a la instància i curosament examinats per l'Hble. Batlle, raó que seria més que suficient per desestimar sense més aquest recurs, ja que en cap moment argumenta quines són les raons que la porten a discrepar de la decisió de la Sentència recorreguda més enllà de les que ja exposava al contestar a la demanda.

No obstant, i per tal de donar més àmplia resposta, si cap, als arguments de la recurrent, cal destacar que les condicions particulars de la pòlissa d'assegurança d'automòbil, en la què consta com prenedora la Sra. Quesada i com propietari el Sr. Macias, està signada per aquella (foli 68) i en elles es fa constar que el prenedor declara haver rebut i llegit el seu contingut i també el de les generals de la pòlissa, de tal manera que si la recurrent defensa que no coneixia, ni se li van lliurar, les seves condicions particulars i generals, en el mateix sentit que abans de veure la seva signatura afirmava no haver- les signat, actua clarament en contra dels seus propis actes.

III.- Tampoc es pot admetre que la recurrent al·legui indefensió pel fet de que l'agent aportés el contracte signat l'any 2006 entre les parts en període probatori, ja que el sinistre que dóna lloc a les presents actuacions es va produir el 21 de maig del 2010 i el contracte vigent en aquell moment, de data 19 de juny del 2009, es va aportar amb la demanda.

IV.- No es pot estimar tampoc l'argument de la recurrent en el sentit que la clàusula que exclou la cobertura pel cas de que el sinistre es produeixi quan el seu conductor es trobi sota els efectes de begudes alcohòliques no consta de forma clara al contracte, ja que en les seves condicions generals figura un apartat amb lletra negreta i mida superior a la resta en el què es fa constar que, d'acord amb l'article 2, hi ha riscos i danys que no estan coberts en cap cas per la companyia i, si bé és veritat que dins d'aquest apartat figura en lletra petita que no són objecte de cobertura, entre altres, els riscos i danys produïts quan el vehicle es condueix sota els efectes de l'alcohol, el sol encapçalament d'aquest apartat ha de portar a qualsevol persona mínimament diligent a llegir quins són aquests supòsits i a la pàgina 17 de la dita pòlissa consta la firma del prenedor en garantia de conformitat amb el que es recull a aquestes condicions generals. D'altra banda, entra dins el que es pot considerar lògic que la pòlissa d'assegurances no cobreixi aquells riscos que l'assegurat ha cercat de manera voluntària, perquè no es pot desconèixer que conduir havent begut més del compte crea un perill evident per les persones i els béns.

V.- Finalment la recurrent defensa, subsidiàriament, que la companyia no la va informar de que no cobriria els perjudicis que van patir tercers com a conseqüència del sinistre, però consta a les actuacions el testimoni de la Sra. Gibert que afirma el contrari (foli 100 en relació al 66) i si bé és veritat que aquest testimoni ha de ser valorat amb la deguda cautela perquè la citada senyora és la persona encarregada de la tramitació del sinistre i pot tenir interès en afavorir l'entitat per la qual treballa, també ho és que difícilment pot haver-hi un altre persona que conegui millor els fets i pugui donar informació sobre els mateixos. Altrament cal destacar que la companyia no tenia cap obligació de comunicar al seu assegurat que li reclamaria els imports que pagués a tercers per tal d'indemnitzar-los dels danys que haguessin patit, fet que, en qualsevol cas, aquest podia presumir atesa la manca de cobertura del sinistre, ni es pot dir que existís conflicte d'interessos entre les parts del contracte, perquè és evident que a una entitat asseguradora no li suposa cap avantatge abonar indemnitzacions a tercers esperant cobrar-les dels seus assegurats, cosa que no sempre aconsegueix i que en ocasions li comporta evidents complicacions, com ha succeït en el cas present.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Quesada i el Sr. Macias contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 20 de novembre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.