Nacionalitat. Denegació sol.licitud d'adquisició de la nacionalitat. (0027/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0025-2/10 TSA: 99/10

S E N T È N C I A NÚM. 27-2011

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Castilla Castilla

Advocat: Olmo Olmo

Apel·lada: Morillo Morillo

Representant: Almansa Almansa

Advocat : Esparza Esparza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de maig de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0025-2/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Morillo va interposar recurs contra la resolució del MI GOVERN de data 10 de març del 2010 desestimant el recurs de reposició formulat contra la decisió tàcita denegatoria de la seva sol·licitud del 21 de setembre del 2009, sol·licitant-ne la revocació i la declaració del seu dret a l'adquisició de la nacionalitat andorrana.

2.- En la sentencia del 14 d'octubre del 2010, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda formulada pel Sr. Morillo .

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 3 de desembre del 2010, el MI GOVERN manifesta principalment que el Sr. Morillo treballa per una empresa andorrana però l'article 11 de la Llei qualificada de la nacionalitat exigeix la residència principal i permanent al Principat i per tant tenir també el centre d'interessos personals a Andorra; en el present cas, el Sr. Castillo té tota la seva família a la Seu d'Urgell i que està clar que el seu centre d'interessos personals no ha estat ni està al Principat d'Andorra.

El MI GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 31 de gener del 2011.

4.- En la seva contesta de data 10 de gener de 2011, el Sr. Morillo manifesta principalment que:

-la seva implicació, no tan sols laboral, sinó també social, és una altra prova de que efectivament va viure a Andorra, de forma permanent i continuada, durant els anteriors vint anys a la seva sol·licitud de nacionalitat;

-els informes del Servei de Policia són infundats, dubtosos, inconcrets i si se'ns permet manquen a la veritat.

El Sr. Morillo ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 26 de gener del 2011.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Es tracta d'apreciar si l'interessat compleix les condicions previstes a l'article 11 de la Llei qualificada de la nacionalitat:

«Per adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els vint anys que precedeixen la presentació de la seva demanda, i prova la seva integració. El sol·licitant ha de complir les condicions de l'article 7».

Article 7:

«Ningú no pot adquirir o recuperar la nacionalitat andorrana en aplicació dels articles 9,10,11,12 i 26 si prèviament no ha establert la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra i si, en el termini previst en l'article 28, no ha demostrat haver perdut la o les nacionalitats que posseïa anteriorment ».

Convé per tant de precisar la definició de la « residència principal i permanent ». Per aplicar aquest text, una persona disposa de la seva residència principal i permanent a Andorra si aquesta te el centre dels seus interessos personals i professionals al Principat.

En aquest cas, no es discuteix que l'interessat ha exercit la seva activitat professional a Andorra des de fa molts anys. Veure foli 35, el certificat de data 24 de març del 2010, indicant que el Sr. Morillo « ha estat treballant en aquesta empresa, continuada i ininterrompudament, des de fa uns trenta anys fins l'actualitat (des d'agost del 1980), al principi com a empleat i posteriorment com a soci ».

L'interessat és titular de l'autorització de residència i treball valida fins el dia 17/07/2010 (veure foli 31). Cal precisar que la resolució, de data 12 de juliol de 2007 (veure foli 295) que anul·lava la seva autorització de residència i treball havia estat anul·lada per una sentencia del Tribunal de Batlles de data 24 de desembre del 2007 (veure foli 338).

Però el fet de ser titular d'aquesta autorització de residència i treball no confereix un dret a obtenir la nacionalitat andorrana. En efecte, com ha jutjat aquesta Sala, «No cal oblidar que l'estatus de resident i de nacional comporten posicions subjectives diferents... » (sentencia 2000-58 del 18 desembre de 2000, Recull, pàgina 275).

El litigi per tant te per objecte saber si el Sr. Morillo te o no el centre dels seus interessos personals a Andorra.

Per respondre a aquesta qüestió ens podem basar sobre les enquestes realitzades per la Policia, els testimonis dels veïns, així com d'altres indicis com els extractes dels comptes bancaris o les factures telefòniques.

Cal recordar, com ho remarca la sentència recorreguda en el seu fonament de dret Cinquè, que "Es jurisprudència administrativa andorrana reiterada i constant la que declara l'especial rellevància dels informes elaborats pel Servei de Policia en ordre a determinar la realitat de la residència permanent i efectiva de les persones....Ara bé aquesta afirmació no vol dir que l'administrat no pugui produir prova en contra de les afirmacions que en l'enquesta es contenen".

Cal per tant aplicar aquests principis per a resoldre aquest litigi. El Servei de Policia ha realitzat diverses enquestes.

En una enquesta de data 18 de febrer de 2005, s'indica: «El Sr. C. apart d'explicar-me la situació actual dels seus fills i que he exposat (els fills viuen a Espanya)...m'ha confirmat textualment que viu a La Seu d'Urgell, malgrat que puntualment ell i la seva esposa pugen al pis de Sant Julià » (veure foli 191).

La conclusió d'una enquesta de data 18 de gener de 2006 és la següent:

«El Sr. Morillo no resideix de forma permanent i efectiva al Principat. La Sra. M.L.E.V. (la seva esposa) resideix i treballa de forma permanent i efectiva a la Seu d'Urgell (Espanya) des de l'any 2001.

Cap dels cinc fills del matrimoni resideix de forma permanent i efectiva al Principat » (veure foli 102).

En una declaració del 18 de gener del 2006, l'interessat ha precisat:

« des d'aquesta data (2001) i fins l'actualitat, aproximadament tres mesos a l'any resideixo a la Seu d'Urgell i la resta al Principat » (veure foli 106)

En una enquesta de data 21 de juliol del 2008, el Servei de Policia constata que la seva esposa es de baixa voluntària del Servei d'Immigració des del dia 3/09/2001 (veure foli 26) i la conclusió d'aquesta enquesta és que «des de l'any 2001, el Sr. Morillo no resideix de forma efectiva i permanent al Principat » (veure foli 28).

Aquesta conclusió s'ha confirmat desprès d'una enquesta de data 15 d'octubre del 2009: « El Sr. C. tot i ser un veí conegut per la comunitat, no resideix al país pernoctant a la vila de La Seu d'Urgell » (veure foli 30).

Les comprovacions al domicili i al veïnat:

En un informe de data 21 de juliol de 2008, el Servei de Policia constata: « Alguns veïns que no coneixen a l'interessat, però, que aquest viu a la vila de la Seu d'Urgell, d'altres que tan sols l'han vist durant la reunió que celebren un cop a l'any els propietaris de l'edifici i d'altres, que no coneixen al Sr. Morillo » (veure foli 27)

En l'informe de data 15 d'octubre de 2009, el Servei de Policia confirma: « El Sr. C. tot i ser un veí conegut per la comunitat, no resideix al país, pernoctant a la vila de la Seu d'Urgell » (veure foli 30).

Tercer.- Els principals elements que l'interessat aporta per recolzar la seva demanda són principalment extractes de comptes bancaris.

Aquests extractes de comptes bancaris mostren que efectivament s'han realitzat moltes operacions en territori del principat d'Andorra (veure principalment folis 37 i següents; 138 i següents; 162 i següents). Però aquest document no aporta una prova de la seva residència « principal i permanent » en Andorra; mostra simplement que l'interessat ha efectuat compres i diverses operacions a Andorra, sense que això demostri de manera indiscutible que hi posseeix la seva residència principal.

D'altra banda, aporta tres testimonis, però cap d'aquells aporta la prova indiscutible de la residència efectiva i permanent a Andorra:

El Sr. Alcalá ha declarat prop del Servei de Policia, en data 11 de febrer del 2010: « he de dir que al principi, sobretot els primers 7 o 8 anys si que l'interessat, la seva esposa i el fill hi vivien de forma permanent, veient-los a diari. Posteriorment varen passar uns anys que els veia puntualment, algun cap de setmana....(veure foli 123)... »doncs no puc garantir, per l'exposat els quinze anys de residència ininterromputs del Sr. C »(veure foli 124).

La Sra. Alfaro ha declarat prop del Servei de Policia en data 16 de febrer del 2010: «preguntada sobre si veu a diari el Sr. C. a l'immoble i si pot assegurar que sojorna i pernocta diàriament al Principat, he de dir que sobre la primera pregunta dir que no i a la segona tampoc, però vull puntualitzar que jo no estic tampoc a diari a casa meva, ja que la meva feina no m'ho permet » (veure foli 125).

La Sra. Castillo fa la neteja de la vivenda del Sr. C. i ha declarat prop del Servei de Policia, en data 9 de febrer de 2010: « Preguntada, manifesto que el fet d'haver confeccionat i signat el certificat es per fer-li un favor al Sr. Castillo, fiant-me de la seva paraula. Com ja he dit ignoro de totes, totes si el Sr. Castillo sojorna i pernocta diàriament al seu domicili.. » (veure foli 128).

Resulta del conjunt d'aquests elements que el Sr. Morillo no aporta la prova que permeti contradir les afirmacions del Servei de Policia i cal per tant concloure que l'interessat no ha acreditat haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel MI GOVERN

Segon: Revocar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 89143/2010 del 10 de març del 2010 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.