Laboral - Art. 72 Apt. 6,7,10 i 11 - barallà (0008/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 008/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Criado va presentar davant de l'Hble Batllia, demanda laboral contra la societat Tur, en reclamació de la quantitat de 22.048,25 EUR, import al qual s'haurà de deduir prèviament el 5% de la cotització part obrera, en concepte de vacances i salari del mes de febrer del 2008 (1.963,25 EUR), i d'indemnització per acomiadament indegut improcedent i injustificat (20.085 EUR), amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda, essent igualment procedent que dita quantitat sigui cotitzada a la CASS.

II.- La societat Tur va oposar-se a les pretensions de l'actor, contestant que el Sr. Criado no va rebre cap agressió espontània per part del Sr. Manso, ni molt menys, essent un incident que vingué provocat per ell mateix, proferint insults i donant empentes al Sr. ENTITY_6; que fou el propi Sr. Criado el que va desistir voluntàriament del seu lloc de treball, no constituint en cap cas ni de cap manera l'incident per ell mateix provocat i iniciat, motiu per considerar-lo acomiadament injustificat; que els havers laborals van ésser satisfets al Sr. Criado..

III.- Per sentència de data 25 de novembre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant mínimament la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Tur a satisfer al Sr. Criado l'import de 285,08EUR més els interessos legals que eventualment produeixi dit import a comptar de la data de fermesa de la resolució, i a declarar i cotitzar prop de la CASS la indicada quantitat, així com a satisfer la integritat de les costes judicials ocasionades amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador de la part demandant.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Criado manifesta : que els fets no es poden reprotxar d'igual manera al patró i empleat, malgrat la sentència penal condemnatòria perquè els fets que se'ls retreu a ambdós són diferent i també amb conseqüències diferents ; que els fets imputats al Sr. Manso són de major entitat que els reprotxats al Sr. Criado, i eren suficients per a poder-se emmarcar dins d'un acomiadament fulminant i sol·licitant-ne la corresponent indemnització; que el desistiment del treballador no es pot presumir i menys si aporta una baixa a l'empresa; que la prova de l'acomiadament produït el dia 11 de febrer consta en autes i és el comportament del patró l'endemà de l'incident.

II.- La societat Tur pretén que el càlcul dels havers laborals de la part adversa és incorrecte, i si es tenen en compte la quantitat consignada judicialment en concepte d'havers laborals i la que ressurt dels veritables càlculs, la diferència en que escau estimar la demanda de l'adversa és de 157,92 EUR, en comptes dels 285,08 EUR que fixa la sentència apel·lada.

III.- És pacífic que : en data 29 de novembre del 2002 la societat S. SL i el Sr. Criado van constituir la societat Tur amb un repartiment respectiu de les participacions socials dels 80% i 20%; que tot essent soci de Tur, el Sr. Criado fou pactat per la mateixa societat per prestar els seus serveis en qualitat de serraller, mitjançant un salari darrerament de 3.158 EUR mensuals; que el dia 11 de febrer del 2008 es va produir un incident violent entre el Sr. Criado i el Sr. Manso, administrador únic i soci majoritari de ENTITY_5; que a conseqüència de l'incident esmentat, el Sr. Criado va fer-se visitar a les urgències de l'Hospital NS de Meritxell on se li va donar una baixa mèdica de 15 dies per dolor amb hematoma a nivell maxil·lar esquerre i dolor a nivell L5-S1; que ambdues parts van cursar una denúncia al servei de policia; que el dia 26 de febrer del 2008 el Sr. Criado va fer lliurar al Sr. Marcel·lí M.G. una carta en la qual comunicava a l'empresa que a resulta de l'incident del 11 de febrer, es considerava acomiadat de manera improcedent.

IV.- L'incident que es va produir el dia 11 de febrer del 2008 no constitueix, en ell mateix, cap manifestació concreta d'un acomiadament. En canvi, tractant-se d'una baralla violenta amb cops recíprocs entre les parts, la mateixa podia donar lloc a un acomiadament d'immediat del treballador per part de l'empresa pels motius d'injúria greu vers l'empresari i/o mancament greu a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, continguts en els apartats 10 i 11 de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball, com també podia donar lloc a un desistiment justificat del treballador pels motius de perjudici dolós ocasionat per l'empresari al treballador o d'acte de l'empresari greument vexatori per al treballador o ofegant la seva dignitat com a persona, contemplats en els apartats 6 i 7 de la mateixa Llei. Malgrat això, no consta en autes ni carta d'acomiadament per part de l'empresa, ni carta de desistiment justificat del treballador, sinó una carta en la qual el treballador es considera acomiadat de manera improcedent. No es negat que no ha existit cap acomiadament verbal del treballador per part de l'empresari, cap oposició de l'empresa a que el treballador es reincorporés al seu lloc de treball desprès de la seva baixa mèdica, cap disposició concreta notificada al Sr. Criado per tal d'impedir-lo de fer la seva feina, sinó que l'únic motiu al·legat pel treballador per considerar haver estat acomiadat és l'incident que es va produir entre les parts el dia 11 de febrer, incident que, com ja s'ha dit més amunt, no pot ésser considerat com una manifestació concreta de l'empresari d'acomiadar el treballador. És cert que resulta acreditat que posteriorment, el dia 13 de febrer, l'empresa va suprimir al Sr. Criado la targeta de crèdit a càrrec de la societat de la qual aquest darrer n'era titular; nogensmenys, no tant sol l'ús d'una targeta de crèdit de la societat deriva més de la qualitat de soci del Sr. Criado que de la seva qualitat de treballador, ja que en principi no és necessita aquest ús per realitzar la feina de serraller, llevat que es provi el contrari, cosa que no fa el Sr. Criado, sinó que en la seva carta del dia 26 de febrer el treballador no invoca aquest element. També queden demostrats en autes que posteriorment al dia 11 de febrer l'empresa va fer canviar el pany de la seva entrada i que va contractar un nou empleat per substituir el Sr. Criado.. Tanmateix, el treballador no prova que no hagi pogut reintegrar al seu lloc de treball perquè se li va refusar una clau de l'entrada desprès del canvi de pany, i el nou empleat ha pogut ésser contractat per reemplaçar el Sr. Criado durant la seva baixa mèdica, ja que aquest nou empleat va treballar molts pocs dies per l'empresa. En tots casos, aquests elements tampoc no han estat al·legats en la carta del treballador del dia 26 de febrer. En conseqüència, com que no consta en autes la prova d'una actuació de l'empresari exterioritzant una voluntat de resoldre la relació laboral amb el Sr. Criado, fins i tot de manera disfressada, no es pot considerar que el treballador hagi estat acomiadat. En el cas que es consideri que la carta del Sr. Criado del dia 26 de febrer correspongui en realitat a un desistiment justificat del treballador, tampoc la demanda de l'actor no podria ésser estimada. En efecte, per que prosperi la petició d'indemnització per rescissió unilateral del contracte de treball per part del treballador, el mateix ha de provar que la responsabilitat de l'incident del 11 de febrer incumbeix a l'empresari. Ara bé, els fets ocorreguts el dia 11 de febrer han donat lloc a una sentència penal, la qual ha condemnat ambdós antagonistes, el Sr. Manso, com autor d'una contravenció penal de lesions doloses, i el Sr. Criado com autor d'una contravenció penal de maltractament corporal, sense poder imputar a l'un o l'altre dels participants la responsabilitat de la provocació o de l'agressió, els fets s'emmarquen dins de la conflictivitat que llavors existia entre els socis de l'empresa, i no per un motiu estrictament relacionat a la relació laboral. Per conseqüent, s'ha de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest extrem.

V.- Pel que fa al recurs de la societat Tur, s'ha de desestimar també pels motius següents. L'import concedit per la sentència de primera instància en concepte de vacances, fou acceptat pel Sr. Criado, i per tant resulta definitiu, sense perjudici que l'empresa, si considera que dit import és inferior a el degut, aboni al treballador una quantitat superior. Respecte al càlcul del salari dels 11 dies del mes de febrer, efectuat per la sentència impugnada, és incontrovertible que el salari del dia de treball, calculat segons les prescripcions de l'article 59 de la Llei sobre el contracte de treball ascendeix a l'import de 145,75 EUR; per tant 145,75 el dia x 11 dies correspon a la quantitat de 1.603,29 EUR. S'ha de precisar que el salari mensual està pagat per tots els dies del mes, caps de setmana inclosos, i per tant, no hi ha cap raó de multiplicar l'import de 145,75 EUR per 9 dies com ho pretén l'empresa. La sentència va atorgar al treballador una quantitat inferior a la deguda, quantitat que fou acceptada pel Sr. Criado, i doncs la societat Tur no pot queixar-se.

IV.- La desestimació dels recurs imposa de no fer especial imposició de costes de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs tant del Sr. Criado com de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 25 de novembre del 2009 en tots els seus extrems; sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.