Clausura d'un servei d'higiene i blanquejament dental (0026/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0114-1/04

S E N T È N C I A NÚPuig 26-2006

PARTS:

Apel·lant: Villalba Representant: Badía Advocat: Badía

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Corbacho Advocat : Cañellas

Apel·lada: Durán Representant: Tejera Advocat : Vaquero

Apel·lada: Vives Representant: Pulido Advocat : Arnau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0114-1/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- En una sol·licitud presentada a la Ministra de Salut i Benestar l'1 d'abril de 2004, el Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs del Principat d'Andorra va demanar la clausura del servei d'higiene i blanquejament dental R.Puig, per les raons que hi exposava, basades en fets presumptament constitutius d'infraccions a la normativa sanitària. Davant el silenci del Ministeri, el Col·legi va interposar un recurs de reposició el 17 de juny de 2004 que fou parcialment estimat per resolució del Govern de 21 de juliol de 2004; en aquesta, el Govern, tot i que denegava el tancament demanat, instava al Ministeri de Salut i Benestar que demanés a R.Puig, propietat de la societat Durán que complís les condicions de l'autorització sanitària d'obertura de que disposava i sol·licités una autorització per a dur a terme l'activitat de disseny del somriure -per la que no tenia autorització- i que s'investigués si aquesta és una tècnica estètica o terapèutica.

Interposada demanda contra aquesta resolució, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2005-109, de 6 d'octubre, la desestima en considerar que abans de la demanda la Secretaria d'Estat havia ordenat el cessament del servei d'higiene dental i en conseqüència hi havia una pèrdua sobrevinguda de l'objecte processal, i indica també que, en qualsevol cas, les infraccions que es denunciaven no constituïen infraccions molt greus.

2.- Contra la sentència esmentada interposa un recurs d'apel·lació del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs demanant que s'ordeni la clausura del servei d'higiene i blanquejament dental en raó a les infraccions comeses sobre publicitat de les activitats exercides en el centre i no autoritzades i per l'exercici d'activitats odontològiques no autoritzades, en la mesura que el permís atorgat el seu dia era només per exercir l'activitat d'higiene bucal i blanquejament dental, i sol·licita prova.

3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació del Govern i de la antiga titular del centre, que l'han contestat demanant la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

4.- El dia 15 de març de 2006 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles desestima la sol·licitud del Col·legi d'Odontòlegs de que es clausuri el servei d'higiene i blanquejament dental de R.Puig per la comissió d'infraccions diverses en matèria de publicitat i per la prestació de serveis no autoritzats en la desaparició de l'objecte del procés, compte tingut que segons consta en l'informe de la Ministra de Salut i Benestar de 5 d'abril de 2005, "actualment el centre R.Puig no ofereix l'activitat d'higiene dental".

De la prova que consta a les actuacions resulta que en una resolució de 17 d'abril de 2002, la societat Durán va ser autoritzada per l'obertura del centre R.Puig, que és un centre d'higiene dental dedicat a la neteja i blanquejament dental; a partir de la denúncia del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs del Principat, d'1 d'abril de 2004, el Ministeri demana informació a la titular sobre les activitats exercides en el centre i el 20 d'agost la Sra. Puig demana la baixa com a responsable del servei d'higiene dental, que se li accepta el 24 de setembre de 2004; el Ministeri també requereix a Durán de que demani autorització per dur a terme l'activitat de disseny del somriure, però el 6 de setembre, responent al requeriment, la societat citada indica que durant l'estiu ha deixat de dur a terme l'activitat coneguda per disseny del somriure, que és la que denunciava el Col·legi com a il·legalment exercida en no gaudir dels permisos corresponents.

Tercer.- El Col·legi professional apel·lant mostra la disconformitat amb la sentència que desestima la demanda i demana novament que es decreti, pel Tribunal, el tancament del servei d'higiene i blanquejament dental, no tant per què la Sra. Puig s'hagi donat de baixa en el mateix o perquè voluntàriament ja no s'hi presti el servei que careixia d'autorització sinó perquè s'hagin valorat les infraccions que denuncia i s'ordeni el tancament com a conseqüència de les mateixes.

En aquesta línia, el Col·legi posa en relleu la vulneració per part del C.R.Puig de la normativa sobre publicitat en la mesura que ofereix serveis mèdics pels que no té autorització, i la prestació de serveis terapèutics i no merament estètics com son els del anomenat disseny del somriure; recolza la seva pretensió en que aquests fets constitueixen infraccions sanitàries molt greus previstes en l'article 63 C).4. de la Llei General de Sanitat (incompliment reiterat dels requeriments de les autoritats sanitàries) i demana el tancament del local en aplicació de l'article 67.

Tanmateix, la pretensió que manté el Col·legi tant en la primera com en la segona instància processal conté implícita una altra pretensió: que s'obri un procediment sancionador en el qual, fetes les comprovacions oportunes, es dicti la resolució de tancament que demana; no obstant, aquesta sol·licitud la formula directament a aquesta jurisdicció, davant la qual intenta aportar elements de prova acreditatius de les infraccions que denuncia i caracteritza jurídicament els fets com infraccions molt greus a la legislació de sanitat.

Davant d'aquesta situació convé fer diverses consideracions:

En primer lloc, que, com ha dit aquesta Sala en la sentència 27-03, de 16 de juny de 2003 i recorda l'aute 22-2005, de 29 de juny de 2005 "el dret a denunciar els fets presumptament constitutius d'una infracció -que és un híbrid de dret i de deure- s'esgota precisament aquí, doncs no és un dret subjectiu que generi la correlativa obligació de l'Administració d'iniciar un expedient".

En segon lloc, que a partir de la denuncia formulada, i abans d'obrir l'expedient sancionador, la Ministra de Salut i Benestar va requerir informació a la titular del centre R.Puig i després de l'intercanvi de missives sobre l'activitat exercida amb autorització i l'exercida sense, la Sra. Puig es va donar de baixa com a responsable del servei d'higiene dental del Centre i aquest va deixar de prestar els serveis coneguts per disseny somriure, que eren els que no tenia autoritzats; per tant, les diligències preliminars van aconseguir, en definitiva, allò que es volia per part del Col·legi, abans fins i tot d'obrir el procediment sancionador.

En tercer lloc, que la jurisdicció administrativa no pot substituir l'Administració competent en l'exercici de les potestats sancionadores, ja que només pot fiscalitzar si aquest exercici s'ha ajustat o no a la legalitat, per la qual cosa no es pot practicar la prova demanada pel Col·legi ni es pot decidir si s'ha comès alguna falta administrativa -que és el que demana la part apel·lant- sense que aquestes actuacions hagin estat realitzades amb caràcter previ per l'Administració competent en el marc del corresponent expedient sancionador, perquè això seria tant com substituir els tribunals l'exercici de potestats que l'ordenament jurídic reserva a l'Administració.

Per tot el que s'exposa no es pot donar lloc a les pretensions que formula el Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs en el sentit de què s'ordeni el tancament del Centre per les infraccions comeses per la seva titular i cal desestimar el recurs d'apel·lació amb confirmació de la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Villalba del Principat d'Andorra contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles 2005-109, de 6 d'octubre de 2005, que es confirma, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.