Contracte d'obra: característiques.- Resolució dels contractes bilaterals per incompliment d'una de les parts.- Enriquiment injust (0047/05)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 14 DE JULIOL DE 2005

Contracte d'obra: característiques.- Resolució dels contractes bilateral per incompliment d'una de les parts: requisits.- Enriquiment injust.- Interessos moratoris: improcedència quan es reclama una quantitat il.líquida.- Prova en la segona instància: requisits

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Canals va interposar demanda, en data 25-3-2004, envers el Sr. Andrade, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 2.071,88 Euros, amb més els interessos legals des de la data de la contesta i amb la imposició de les costes judicials.

El Sr. Andrade va oposar-se a la demanda i per escrit, de data 29-4-2004, va demanar que es dictés sentència per la qual desestimés la demanda i que es procedís a imposar les costes processals a la part agent.

II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal va dictar sentència, de data 27-1-2005, en la qual s'establia el que segueix en la seva part decisòria: "DECIDEIX Estimar la demanda formulada en data 25 de març del 2004 pel Sr. Canals contra el Sr. Andrade i per tant condemnar el defenent a satisfer a l'agent l'import de 2.794,44 EUR més interessos legals a comptar de la data de contesta així com les costes judicials en els termes del darrer Considerant".

III.- La representació processal de la part defenent va formular recurs contra la sentència d'instància. Així, en data 6-4-2005, va presentar llur escrit de conclusions, en el qual, i pels motius continguts en el mateix, sol·licitava que es procedís a la revocació de la resolució d'instància.

Per el contrari, la representació processal de la part agent va lliurar llur escrit de conclusions en data 10-5-2005 i va sol·licitar la confirmació de la sentència d'instància i la imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges. En primer terme, entén que la seva pretensió constitueix un clar exemple d'una hipòtesi d'enriquiment injust, tota vegada que pretén que se li pinti el vehicle a cost zero, quan se li ha pintat dues vegades i no ha satisfet cap preu. I, en segon terme, assevera que la sentència d'instància ha variat l'onus probandi, atès que ha imposat a càrrec de la part defenent la prova de la manca de necessitat de pintar tot el vehicle i a més ho fonamenta en un pressupost mai ratificat pel seu autor en període probatori.

Amb caire previ, correspon també examinar la petició de prova que la part apel·lada porta a terme en aquesta alçada. Així, en el seu escrit de conclusions, manifesta que fou refusada per l'Honorable Batlle la prova d'inspecció ocular i que, d'acord amb l'article 73 LTPJ, interessa la seva pràctica en aquesta alçada.

Al respecte, s'ha d'indicar que l'article 73 de la Llei Transitòria de Procediments judicials estableix que la pràctica de les proves en segona instància requereixen la protesta, la petició en aquesta alçada i que el Ponent la consideri pertinent. I, en el present cas, si bé es compleixen els dos primers pressupòsits, tant aquest Tribunal com l'Honorable Batlle, com inclòs la part que la proposa ("si bé no és indispensable per considerar degudament acreditades les pretensions") entenen que no és una prova necessària per a la resolució del present litigi, tota vegada que existeix suficient material probatori per a fer-ho de manera escaient.

II.- Com a fets provats han restat acreditats a les actuacions els que segueixen. Així, consta provat que l'agent, a resultes dels danys que un tercers van causar al seu vehicle tot terreny, va decidir portar-lo al taller de planxisteria de la part defenent per a reparar-lo, consistent en pintar tot el vehicle, excepte el paracops i el sostre. Resta també acreditat (folis 14 a 19) que la pintura aplicada és d'un to diferent a la original i que s'han ocasionat danys a les gomes de les portes derivades de les tres vegades que s'ha pintat el vehicle (folis 20 a 25).

D'acord amb aquests fets, aquesta Sala considera que el contracte que lligava a les parts era un contracte d'obra, caracteritzat per ésser aformal, onerós, commutatiu i que origina obligacions recíproques per a les parts. I en aquest context, la planxisteria assumia l'obligació (de resultat) d'aconseguir un concret resultat, consistent en pintar el vehicle de l'agent d'acord amb els standars de qualitat habituals en el sector, mentre que l'agent havia de satisfer el preu de la feina, una volta aconseguit el resultat. De les proves practicades, s'extreu amb claredat que la part defenent va pintar el vehicle en tres vegades i no va aconseguir el resultat projectat, per la qual cosa s'ha d'entendre que va incomplir de forma absoluta les seves obligacions. Consegüentment, la part defenent estava facultada per a resoldre el vincle contractual que la lligava amb la part defenent, atès el seu incompliment, i no abonar cap preu per un resultat no aconseguit (Digest 18,3,3 i Decretals 5,75. Cfr. STSJA de 23 de maig de 2002, on es dictamina que "És doctrina reiterada dels organismes jurisdiccionals andorrans que en les obligacions anomenades sinal·lagmàtiques l'incompliment de les obligacions a càrrec d'una de les parts contractants, atribueix a la part perjudicada la facultat de resoldre el vincle obligatori en base a la disposició que es troba en el Digest 18,33 i a l'abast general que s'ha donat al principi del dret canònic frangentifidem non est fides servanda; que segons sentència d'aquesta Sala de 9 de mar de 1995, que reitera jurisprudència anteriors, les obligacions sinal·lagmàtiques comporten la possibilitat de demanar la seva resolució en cas d'incompliment d'una de les parts com a facultat tàcita o implícita establerta en benefici de la part perjudicada per l'incompliment").

I és a partir d'aquestes consideracions jurídiques que s'escau examinar els greuges o motius del recurrent.

III.- De la prova que es troba a les actuacions, es pot concloure que la reparació del vehicle exigeix procedir a pintar el mateix en la seva totalitat, ateses les diferents tonalitats de pintura. I d'aquí que des d'aquesta òptica, pugui afirmar la resolució d'instància que esdevindria onus probandi del defenent la prova que solament calia pintar part del vehicle i el vehicle sencer.

En canvi, pel que fa a la petició d'enriquiment injust que es sustenta en l'escrit de conclusions i a la contesta a la demanda, l'Honorable Batlle la refusa perquè considera que calia articular una demanda reconvencional. Nogensmenys sigui necessari quan es vol reclamar un crèdit per part del defenent envers l'agent l'articulació d'una demanda reconvencional, això no s'escau quan el que s'al·lega no supera el quantum reclamat per la part actora, sinó que es demana solament la desestimació de la demanda o la seva estimació parcial, com s'esdevé, per exemple, en els casos en els quals s'addueix l'existència de compensació. En aquest ordre d'idees, cal entendre que la petició de la part defenent d'enriquiment injust, com a motiu d'oposició a l'estimació de la demanda, ha de ser examinat per aquest Tribunal.

I així, si bé la part agent ostenta acció per a resoldre el contracte d'obra i a més per a sol·licitar els danys i perjudicis, aquests danys i perjudicis no es poden xifrar en l'import relatiu a pintar tot el vehicle, perquè, en aquest cas, resultaria que la part actora augmentaria el seu patrimoni sense causa que ho justifiqués. En efecte, el seu vehicle necessitava reparacions de pintura a conseqüència d'uns danys ocasionats per un tercers i el va portar a pintar al taller del defenent. El treball no s'efectua adequadament i ara cal pintar la totalitat del vehicle per un tercer. Si es condemna, com a partida integrant dels danys i perjudicis, a l'abonament del cost de pintar tot el vehicle, resulta que l'agent s'enriquiria en relació als danys preexistents a la indeguda actuació del taller del defenent, sense que aquests primers fossin imputables a la part defenent. Per consegüent, s'escau restar de l'import que correspon percebre a l'agent per a pintar el seu vehicle, els 900 euros de la factura de la part defenent, que és el que hauria d'haver abonat per a reparar els danys preexistents si el treball de pintura s'hagués realitzat correctament.

IV.- I, en la línia de les consideracions anteriors, s'ha d'entendre que, tant a l'escrit de demanda com a les conclusions de la part agent es sol·licita la condemna al pagament de la quantitat de 2071,88 Euros (encara que a la part decisòria de la sentència d'instància es fa constar una quantitat superior) i, per tant, d'aquesta quantitat, que es correspon al pressupost que es troba al foli 26 de les actuacions, emès per Automòbils Pyrénées, sense que es pugui restar valor probatori al mateix, pel fet que no hagi estat ratificat pel seu autor, atès que es tracta del representant oficial de la marca, com reconeix el propi recurrent, s'ha de deduir la quantitat de 900 Euros, el que dóna un total, corregint la xifra de la decisió del jutge a quo, de 1.171,88 Euros.

V.- Respecte dels interessos, no s'escau efectuar imposició dels mateixos, tota vegada que la quantitat a percebre ha estat fixada i liquidada per la resolució d'aquesta Sala ("in illiquidis mora non fit"), per la qual cosa els interessos legals es meritaran des de la data d'aquesta sentència. I en relació a les costes processals, no correspon efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada, en atenció a l'èxit parcial del recurs, ni de les de primera instància, al tractar-se d'un supòsit d'estimació parcial (Novel·la 82,cap. 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR en part el recurs interposat per la representació processal del Sr. Andrade contra la sentència, de data 27-1-2005, i revocar la seva part decisòria en el sentit d'estimar la demanda interposada per la part agent i condemnar a la defenent a l'abonament de la quantitat de 1.171,88 Euros, amb més els interessos a comptar des de la data d'aquesta resolució. No s'escau efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.