Reclamació de quantitat contra herència jacent, responsabilitat marmessor universal (7000504/2016 )

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000343/2021 ORIGEN: 7000504/2016 - 00

NIG: 5300542120160003170

PARTS:

Apel·lant: Sra. Briones

Representant: Sra. Morales

Advocat: Sra. Soriano

Apel·lat: Sr. Girona

Representant: Sr. Ribes

Advocat: Sr. Criado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Reclamació de quantitat contra herència jacent, responsabilitat marmessor universal

SENTÈNCIA 072-2022

Andorra la Vella, el 6 d'abril del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 6 de desembre de 2016, la representació processal de la senyora Briones interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment civil ordinari contra el marmessor de la difunta senyora Barberá, senyor Girona i, subsidiàriament, contra l'hereva universal de la mateixa, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li l'import de 20.000 EUR, amb els interessos legals que es meritessin des de la data de la contesta a la demanda i les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- El dia 13 de gener de 2017, la representació processal del senyor Girona formulà excepció dilatòria de manca de jurisdicció i, subsidiàriament, excepció d'indeguda formulació de la demanda, tot sol·licitant la desestimació de la demanda i la imposició de les costes a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Per Aute del Tribunal de Batlles de data 1 de març de 2018 es desestimaren les excepcions dilatòries plantejades, amb imposició de costes a l'agent incidental i en data 4 de maig de 2018, la representació processal del senyor Girona contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant que es dictés sentència que declarés la inexistència del deute reclamat per la part agent i, subsidiàriament, la seva prescripció; més subsidiàriament entenia que no es podia donar lloc a cap pronunciament que fos congruent amb alguna petició de la part agent i, encara més subsidiàriament, demanava que en cap cas es donés lloc a una condemna del marmessor demandat, així com la condemna en costes a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- L'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència en data 18 d'agost de 2021,en quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"ACORDA

Desestimar íntegrament la demanda formulada per la Sra. Briones contra el Sr. Girona, havent d'absoldre consegüentment a aquest darrer de les pretensions que contra ell s'hi conté, tot imposant a la part agent el pagament de les costes processals causades, segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present decisió."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Briones en base, en síntesi, a considerar que la Sentència d'instància erra en entendre que la seva acció de reclamació es dirigia contra el marmessor a títol personal, i sol·licita la revocació parcial de la Sentència en el sentit de què es confirmin els seus Fonaments de Dret Primer, Segon i Tercer, tot revocant-se però els Quart i Cinquè i que declari que la pretensió i petitum de la demandant consisteix en què sigui condemnat el marmessor de l'herència jacent, el senyor Girona, al pagament de 20.000 EUR, els interessos legals meritats i les costes processals que corresponguin, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a la senyora ENTITY_1; i se'l condemni d'acord amb l'esmentada pretensió i petitum, estimant íntegrament la demanda formulada.

5.- La representació processal del senyor Girona s'oposa al recurs formulat, que considera que ha de ser inadmès per no contenir cap dels motius de fonamentació que es taxen a l'article 332 del Codi de procediment civil, oposant-se subsidiàriament al mateix en base, en síntesi, a considerar l'existència de manca de legitimació ad causam del seu representat; i la impossibilitat de donar lloc a una condemna del marmessor per deutes de l'herència, demana també la condemna en costes de la contrapart.

A més, formula al seu torn recurs d'adhesió per infracció de les normes o garanties processals i els drets constitucionals; error en la valoració de la prova i infracció de la llei en la primera instància per error en les normes sobre la prova, tot sol·licitant que es dicti sentència que desestimi el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la senyora Briones, confirmant la sentència del Tribunal de Batlles pel que fa a l'estimació de l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i imposant les costes del recurs a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador; i que s'estimi el seu recurs d'adhesió i es declari que la sentència del Tribunal de Batlles ha vulnerat les normes i garanties processals i drets constitucionals en resoldre's en els fonaments de la sentència qüestions de fons que no s'havien de resoldre donada l'estimació de l'excepció ad causam de manca de legitimació passiva i en conseqüència es deixin sense efecte els seus Fonaments de Dret Segon i Tercer, almenys per uns Fonaments de Dret que els substitueixin. Subsidiàriament, considera que si s'havien de resoldre aquestes qüestions sobre el fons s'havia de realitzar un pronunciament en la part decisòria de la sentència als efectes de què es poguessin recórrer en apel·lació aquests pronunciaments, i que en aquest sentit el pronunciament que sol·licita és la declaració de què no hi ha cap contracte de préstec entre la senyora Briones i la senyora Barberá derivat de l'entrega d'un xec de 20.000 euros; sol·licitant la no imposició de les costes processals derivades dels recurs d'adhesió a cap de les parts.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sentència d'instància efectua en primer lloc una valoració sobre el fons del litigi i considera acreditada l'existència d'un préstec entre la senyora Briones i la difunta senyora Barberá. Així mateix entén que l'acció per reclamar el retorn del préstec no es troba prescrita i, finalment, estima l'excepció de manca de legitimació passiva del senyor Girona tot procedint, en conseqüència, a desestimar la demanda interposada contra el mateix, en considerar que sense perjudici de la manca de claredat de la pretensió de l'agent, del contingut dels diferents escrits de la instància es deriva la seva voluntat de cobrar el préstec del senyor Girona a títol personal.

Contra la mateixa s'alça la representació processal de la senyora Briones i interposa també recurs d'adhesió la representació processal del senyor Girona.

Segon.- Per raons de sistemàtica i donar una millor i comprensible resposta a les qüestions plantejades en els diferents recursos interposats, els tractarem ambdós de forma conjunta i en el següent ordre:

I.- En relació a la pretesa inadmissibilitat del recurs d'apel·lació invocada per la representació processal del senyor Girona per no esmentar-se en el mateix cap dels motius de fonamentació taxats a l'article 332 del Codi de procediment civil, procedeix la seva desestimació per quant tot i ser cert que la part apel·lant no identifica el motiu d'apel·lació en relació als diferents apartats de l'article 332, del seu escrit es deriva que el recurs es fonamenta en l'error en la valoració de la prova en la primera instància i identifica el Fonament de Dret (el quart) de la Sentència en què considera que es troba l'error.

En conseqüència, no es pot considerar que concorri la causa d'inadmissibilitat del recurs invocada per la representació processal del senyor Girona.

Tercer.- II.- En relació a l'excepció de manca de legitimació passiva ad causam del senyor Girona, estimada per la resolució recorreguda.

La Sala convé amb el Tribunal d'instància l'existència d'una manca de concreció o, fins i tot, de confusió, en les peticions contingudes en la demanda. Tot i així, però, del seu redactat es pot concloure que es refereix a una reclamació de quantitat a la difunta i que el senyor Girona és el marmessor de l'herència jacent.

En conseqüència, tot i compartir amb la resolució d'instància que el marmessor, senyor Girona, no pot ser condemnat a abonar cap import que porti causa del patrimoni relicte o, en aquest cas, herència jacent que administra a títol de marmessor universal amb el seu patrimoni personal, sí que en té en tant que marmessor de l'herència jacent. Per tant, tot i que caldrà estimar aquest motiu d'oposició del marmessor a ser condemnat a títol personal, aquesta estimació no comportarà la desestimació íntegra de la demanda com determina la resolució d'instància.

En conseqüència, aquest greuge haurà de ser parcialment estimat.

Quart.- III.- En relació a la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals que conté la resolució d'instància:

Efectivament, com sigui que la resolució d'instància estima l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva ad causam del senyor Girona, no havia de valorar el fons del litigi. Tot i així, el Tribunal d'instància es pronuncia en primer lloc sobre el fons del litigi, això és sobre l'existència d'un préstec de 20.000 EUR entre la senyora Briones i la difunta senyora Barberá, així com sobre la seva manca de prescripció, per finalment considerar que la manca de legitimació passiva ad causam del marmessor comporta la desestimació de la demanda.

Certament, aquest pronunciament indegut sobre el fons del litigi converteix la Sentència en incongruent. Com sigui però que de conformitat amb el contingut del Fonament de Dret Tercer.- de la present resolució s'ha admès la legitimació passiva del senyor Girona en tant que marmessor de l'herència jacent, caldrà entrar a valorar el fons. I com sigui que la Sentència d'instància ja s'hi va pronunciar i la representació lletrada del senyor Girona sol·licita que per economia processal la Sala s'hi pronunciï directament, així es procedirà.

Tot i desestimar-se aquest greuge, l'existència d'incongruència -malgrat la mateixa no tingui efectes revocatoris- comportarà la no imposició de costes en aquesta alçada al recurrent a la part que ha interposat el recurs d'adhesió.

Cinquè.- IV.- sobre el fons

Les parts litigants no discuteixen que en data 21 de febrer de 2008 la part agent va lliurar 20.000 EUR a l'avui difunta senyora Barberá, mitjançant xec que la mateixa va cobrar el dia següent, sinó que el que discuteixen les parts és si l'entrega dels diners es va efectuar en qualitat de préstec i, doncs, amb obligació de retornar-los o no.

Al respecte, la Sentència d'instància considera que amb les proves aportades per la part agent, com són sobre la mateixa còpia del xec, el seu cobrament immediat, la situació de precarietat econòmica de la senyora Barberá i la pròpia testifical del senyor Escolano sobre les manifestacions que li efectuava la senyora Briones sobre la recuperació dels diners que avui reclama, així com la manca d'acreditació per part del marmessor sobre la causa de l'abonament dels diners que invoca i quina existència no pot ser objecte de presumpció (retorn d'un préstec anterior o donació), la realitat de l'existència del préstec ha quedat acreditada.

Per contra, la representació processal del senyor Girona entén que la prova per indicis de la que el tribunal a quo deriva l'existència del préstec, és insuficient, a banda de què d'haver existit l'obligació de retorn dels diners per la difunta, aquesta ho hagués fet constar en el seu testament. I considera també que la Sentència recorreguda inverteix erròniament la càrrega de la prova, en exigir al marmessor l'acreditació de l'existència prèvia d'un préstec o d'una donació.

En relació a la càrrega de la prova, constitueix jurisprudència reiterada de la Sala :

"De manera general, la qüestió de la prova en seu judicial s'entén com una càrrega perquè es defineix com l'obligació que té cada part de provar els fets que addueix, i que en cas de dubte aquell ha de perjudicar a la part sobre qui requeia la càrrega de la prova. De fet, és quan manca de prova que la qüestió té tot el seu interès. De manera més general, es tracta per la part que ha de provar, de convèncer al jutge que la seva versió correspon a una realitat material i finalment a la veritat.

La problemàtica de la inversió de la càrrega de la prova, es planteja quan s'han alterat les regles de distribució de la càrrega de la prova a favor d'una pet diferent de la que normalment ha de suportar aquesta càrrega.

El primer element a considerar és que la part agent es troba en una situació particular, ja que, essent la qui ha decidit de sol·licitar la intervenció dels òrgans judicials i ha atret davant d'ells a l'altra part, determinant l'objecte del procés, i amb l'objectiu de fer reconèixer un dret a favor seu, és lògic que hagi de suportar l'obligació d'acreditar els elements de fet en què basa la seva acció, i sobre els quals basa les seves pretensions.

Això és un principi comú a quasi tots els sistemes jurídics que la càrrega de la prova recau sobre la per agent (actori incumbot probatio) en el sentit que ha de provar els fets constitutius en què fonamenta la seva demanda. Una conseqüència essencial d'aquest principi és que si l'actor no aporta la prova que se li pot exigir, el Tribunal haurà d'absoldre al demandat encara que aquest no hagués provat res (Actore non probante, qui convenitur, et si nihil ipse praestitenit, obtinebit").

Però si el demandant és el primer, no és el sol sobre qui recau la càrrega de la prova.

En efecte, passat la primera etapa que acabem de descriure, el defenent no pot adoptar una posició passiva ja que, i de manera recíproca al principi regulant l'obligació de prova del demandant, és un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o defenent, ha de provar el que al·lega.

És el sentit de la regla recordada moltes vegades per aquesta Sala, i segons la qual el defenent ha de provar els facts extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien.

En resumit, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen.

Enunciats aquests principis, tota la dificultat pràctica que correspon a la tasca de l'òrgan jutjador, és fixar el nivell d'exigència que s'ha de fixar per admetre que una part ha satisfet les seves obligacions en relació a la prova. Dit d'una altra manera, escau determinar el punt a partir del qual s'ha de considerar que el demandant ha acreditat suficientment els fets constitutius del seu dret i en el que el defenent té l'obligació de desenvolupar una activitat probatòria contrària.

D'aquest punt de vista, s'ha de tenir en consideració dos elements de mitigació dels principis suara esmentats, i que tenen una gran importància en un cas com el present.

El primer és que com recordat molt recentment per la Sala (TSJC 265/2014) aquestes normes s'han d'aplicar amb certa flexibilitat, respectant els principis de normalitat i de bona fe, així com la doctrina del favor probationis, segons la qual cada part ha d'acreditar els elements que normalment li resulti més fàcil. (Sentència 413/2014, de 9 de juny de 2015)

Traslladada aquesta doctrina al cas concret, front a l'acreditació del lliurament dels diners i el seu cobrament per la senyora Barberá en un moment de precarietat econòmica (en base a proves que cal qualificar de directes a excepció de la del testimoni de referència que s'efectuà en la persona del senyor Escolano i relativa només als intents de recuperació prèvia dels diners per part de la senyora ENTITY_1), la invocació per part del senyor Girona d'una eventual donació o del retorn d'un pretès préstec anterior per part de la senyora Briones, havia d'haver estat objecte de prova donat que cap d'aquestes situacions no poden ser objecte de presumpció (Sentència de 23 de juliol de 2009, rotlle número 028/09).

En conseqüència el recurs ha de ser estimat i procedeix declarar que la senyora Briones té dret a obtenir 20.000 EUR amb càrrec a l'herència jacent de la difunta senyora Barberá, abonament que té el seu fonament en les obligacions contingudes en el testament que s'executa i que ordena al marmessor fer inventari de l'herència, pagar els deutes pendents i lliurar el romanent de l'herència a les hereves nomenades,

Aquesta quantitat produirà interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda, en mèrits del principi "litis contestata usurae currunt".

Sisè.- En relació a les costes processals generades, l'especialitat i complexitat del cas analitzat comportarà que no se'n faci especial imposició en cap de les dues instàncies.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la senyora Briones contra la Sentència de data 18 d'agost de 2021, dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, en el sentit d'establir que la senyora Briones té dret a obtenir 20.000 EUR amb càrrec a l'herència jacent, generant interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu definitiu pagament.

Segon.- DESESTIMAR el recurs d'adhesió interposat per la representació processal del senyor Girona.

Tercer.- NO FER especial imposició de les costes processals ocasionades en la instància.

Quart.- NO FER especial imposició de les costes processals ocasionades en aquesta alçada per cap dels recursos interposats.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.