Prèstec personal - falsedat d'un document (TSJC-010/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-010/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella,

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 18 de juny del 2008 la representació processal del Sr. Esparza va formular demanda contra el Sr. Morales en reclamació de la suma de quaranta mil euros, import que el seu mandant havia prestat al defenent i que aquest no li havia retornat, més els interessos de l'esmentada quantitat des de la contesta a la demanda i fins a la total liquidació del deute, més les costes judicials.

II.- La representació processal del Sr. Morales va contestar a la demanda el dia 23 de juliol del 2008 oposant-se a la mateixa amb l'argument que el document aportat per l'adversa era fals, raó per la qual sol·licitava que es desestimés íntegrament la demanda formulada contra el seu mandant, condemnant a l'adversa al pagament de les costes generades pel procediment.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 3 de desembre del 2012 estimant, íntegrament, la demanda interposada pel Sr. Esparza contra el Sr. Morales i, conseqüentment, condemnant aquest darrer a pagar a l'agent la quantitat de principal de QUARANTA MIL EUROS (40.000.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 23 de juliol del 2008 i fins el seu total pagament; i a l'abonament de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Morales i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de desestimar en tots els seus extrems la demanda formulada contra el seu mandant, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal del Sr. Esparza va presentar en data 18 de juny del 2008 una demanda sol·licitant que es condemnés al Sr. Morales a retornar al seu mandant la suma de 40.000 euros que aquest li havia prestat en efectiu i fonamentant aquesta petició en el document sense data que consta, entre altres, al foli 132 de les actuacions en el què el defenent reconeix aquest deute i la Sentència que és objecte del present recurs la va estimar condemnant al defenent a abonar a l'agent la citada quantitat.

II.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Morales insistint en la seva tesi de que el document en el qual es fonamenta la demanda és fals i aquest argument no es pot estimar.

No és objecte de debat en el present litigi, ja que les dues parts ho reconeixen, que les firmes que consten en el document en el què presumptament es va concertar el citat préstec pertanyen a l'agent i al defenent, així com les paraules manuscrites "conforme" i "llegit i conforme" que apareixen a sobre de la firma del primer i a sota de la del segon. D'altra banda tots els pèrits que han informat a les actuacions concorden en què aquest document consta de dues parts clarament diferenciades: l'encapçalament amb les dades dels contractants, l'exposició dels fets i els pactes als quals van arribar, que formen els nou primers paràgrafs, i els noms dels Srs. J.C. i R.L. que apareixen a sota de les seves firmes que es presumeixen fets en un mateix moment, per un cantó, i l'últim paràgraf de l'escrit al qual segueixen les signatures i en el que es diu textualment "I, per que així consti, en prova de conformitat, signen per DUPLICAT i a un sol efecte la present, prometent no fer cap mena de reclamació per aquest concepte", per un altre, ja que la mida, el tipus de lletra, els marges i fins i tot l'estil del redactat en un i altre cas són diferents. En aquest sentit es pronuncien tant la Sra. Manso diplomada, entre altres, en perícia cal·ligràfica i grafopsicologia i nomenada per l'Hble. Batlle (folis 87, 117, 174 i 185), peritatge en el què el defenent no va voler participar per considerar-lo innecessari (foli 88), com els pèrits Srs. Almansa i Escolano, que van actuar a instàncies de la defenent (folis 75 i 76), com la pericial de data 16 de novembre del 2010 elaborada pels tècnics de la Guardia Civil espanyola, que van informar en el curs del procediment penal iniciat en virtut d'una querella criminal interposada pel Sr. L. per un presumpte delicte menor de creació i ús de document inautèntic contra el Sr. C., que va ser desestimada per l'Aute de 31 de gener del 2011 amb fonament amb el citat dictamen (foli 321), resolució que va ser confirmada per l'Aute de data 9 de juny del 2011. No obstant, l'agent explica aquesta divergència manifestant que va ser el defenent el que va redactar aquest document i reconeixent que ell hi va fer afegir aquest darrer paràgraf, mentre que el defenent argumenta que aquest escrit de reconeixement el va confeccionar l'agent afegint el final d'un document real a l'exposició confeccionada per ell, fet aquest darrer que el citat Aute penal entén que no ha estat provat.

Tampoc es discuteix en el recurs formulat per la representació processal del Sr. Morales que, com posa de relleu el dictamen de la Sra. Manso (foli 120), la signatura del citat senyor, que es troba a la part inferior esquerra del document, està aplicada a sobre de la tinta de l'últim paràgraf i del text tipogràfic que fa referència al seu nom, com destaquen igualment els Srs. Almansa i Escolano (foli 62), circumstància en la què es fonamenta la Sentència que és objecte del present recurs per estimar la demanda.

III.- Argumenta el recurrent que existeixen diferències en la inclinació de les lletres de la darrera línia del document (que fa referència al nom dels seus signataris) respecte de les del cós de l'escrit i que existeix un paral·lelisme entre els noms dels signants i el darrer paràgraf del document, en els quals es podia observar un lleuger descens de les línies, fet que provaria que els dos van ser impresos en el mateix moment, i que així s'acredita per l'informe dels pèrits Srs. Almansa i Escolano aportat en tràmit de conclusions i que porta data de 23 de juny del 2009 (foli 302). No obstant, el primer dictamen dels citats senyors no feia referència a que existissin dites diferències que sols apareixen en el segon, que sols s'aporta quan el defenent ja disposa del contingut de tots els altres informes pericials i aquest criteri va en contra tant el peritatge elaborat per la Sra. Manso a instància de l'Hble. Batlle, com el que va portar a terme la Guardia Civil espanyola, que s'ha de considerar un organisme imparcial.

Per totes aquestes raons cal entendre que si la superposició de la signatura del defenent recau no sols sobre el paràgraf que les parts concorden que es va afegir al document original (que d'altra banda resulta irrellevant), sinó també sobre els noms mecanografiats dels signants, que s'ha de considerar acreditat que coincideixen tipogràficament amb la part expositiva i els pactes del contracte, cal concloure que el recurrent va acceptar amb la seva firma tot el contingut d'aquest document, com destaca la Sentència recorreguda.

IV.- El recurrent argumenta igualment en defensa de la seva tesi que l'agent formula la seva demanda en data 18 de juny del 2008, mentre que el préstec vencia el 30 de març d'aquell any i sols ho fa quan ell presenta demanda contra la seva esposa, però aquesta petita dilació no es pot considerar rellevant, ni té perquè haver-hi relació entre una demanda i l'altre si el deute del defenent no s'havia honorat. Tampoc es pot admetre com a prova de la veracitat de la tesi del recurrent el fet que en la carta que consta al foli 24 de les actuacions, en la què el Sr. C. dóna per liquidada la relació laboral que havia existit entre ell i el Sr. L. el primer manifesti que no se li deu res al segon i no es faci referència al deute que aquest tenia, ja que, per un cantó, el que es diu en la carta citada és que l'agent no deu res al defenent, i no pas al revés, i, per un altre, una cosa són els deutes que poguessin sorgir de la relació laboral i un altre els derivats d'un préstec privat subscrit per les parts. D'altra banda, el fet que el document en el què es formalitza el crèdit no porti data resulta irrellevant quan consta el dia del seu venciment, que és allò essencial, i la menció de que no es farà cap reclamació per aquest concepte, malgrat evidentment respon a una redacció molt poc precisa, cal entendre que més aviat es refereix a que no es discutirà l'autenticitat del document, com diu l'agent, perquè en altre cas no tindria sentit.

V.- Tenint en compte les anteriors consideracions, cal entendre que no és precís sol·licitar la ratificació del seu informe per part del Sr. Almansa i el Sr. Escolano, ja que no se'ls hi nega l'autenticitat. Tampoc resulta precís oficiar als Bancs andorrans per tal que informin si el Sr. C. era titular de comptes corrents amb un saldo que li permetés el préstec, ja que tothom pot tenir diners en metàl·lic al seu domicili, o que s'acrediti que el citat senyor era titular de "C.G.", fet que comportaria que fos difícil d'acceptar que hagués redactat un document tant poc professional, perquè no s'ha provat que fos ell qui redactés el contracte i ell ho nega. Per últim tampoc resulta necessari que es nomeni per millor proveir un pèrit expert en documentoscòpia, ja que consten a les actuacions un peritatge de part i un judicial que han informat sobre aquest aspecte.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Morales contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de desembre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.