CASS. Pensió d'invalidesa Grup II. (0026/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-002-1/10 TSA: 95/10

S E N T È N C I A NÚM. 26-2011

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Viñas

Advocat: Miró

Apel·lada: Recio

Representant: en nom propi

Advocat : Peña

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de maig de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-002-1/10

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Recio va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 16 de desembre de 2009, confirmant en alçada la decisió del 30 de setembre de 2009, tot sol·licitant la revocació dels actes impugnats i l'atribució d'una pensió d'invalidesa del grup II, subsidiàriament del grup I.

2.- En la sentencia del 14 d'octubre de 2010, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Recio.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 26 de novembre de 2010, la CASS manifesta principalment que:

-la sol·licitud de pensió d'invalidesa de data 24 d'agost del 2009 del demandant ha de ser examinada d'acord amb els articles 28 del Reglament Tècnic i l'1 del Reglament d'aplicació 18.

-el psiquiatra de la CASS considera que la distimia referida pel Sr. J. no és invalidant i encara menys l'incapacita per desenvolupar una activitat regular.

-el Sr. Recio no es tributari d'una pensió d'invalidesa de la categoria A grup 3 ni d'una pensió d'invalidesa del grup II; en el cas subsidiari que es considerés l'interessat tributari d'una pensió d'invalidesa, li correspondria una pensió del grup 1.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 3 de febrer del 2011.

4.- En la seva contesta de data 16 de desembre del 2010, el Sr. Recio manifesta principalment que:

-atesa la meva edat i el meu estat de salut (físic i mental) m'és totalment impossible dur a terme qualsevol tipus d'activitat laboral

-malgrat no es compleixin els requisits establerts en les disposicions transitòries de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, cal indicar que les limitacions que aquestes imposen a l'aplicació de la nova Llei són contraries a allò que s'estableix en els articles 6 i 7 del Codi de l'administració; essent aquest una norma de rang superior ha de prevaler sobre les normes particulars que s'estableixen en la Llei 17/2008

El Sr. Recio ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 24 de gener de 2011.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Convé en primer lloc presentar un breu resum dels fets que han donat lloc al present litigi.

El Sr. Recio va sol·licitar el 24 d'agost del 2009 que li fos reconeguda una pensió d'invalidesa.

La CASS va desestimar aquesta demanda en no apreciar una disminució de la capacitat de guany d'almenys 2/3 que li doni dret a una pensió d'invalidesa (resolució del 30 de setembre del 2009 -veure foli 9- confirmada per una resolució del 29 de desembre del 2009-veure foli 66.

Es plantegen dues qüestions diferents: la legislació aplicable en aquest cas i el tractament del fons del mateix.

Tercer.- Sobre la legislació aplicable

Les tres disposicions transitòries de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre no són aplicables en aquest cas.

Aquestes disposicions són les següents:

« Disposició transitòria primera

Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei i que tinguin una continuïtat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable prèvia petició de l'assegurat en un termini no superior a un any.

Disposició transitòria segona.

Les sol·licituds de prestacions del règim de la seguretat social formulades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació vigent en el moment de formular la sol·licitud, excepte que la persona beneficiària consideri que aquesta Llei és més favorable i en sol·liciti la seva aplicació en un termini no superior a sis mesos des de la seva entrada en vigor.

Disposició transitòria tercera

Els procediments judicials promoguts abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei sobre divergències en les prestacions de la seguretat social es resolen aplicant la legislació vigent anterior a aquesta Llei sempre que aquesta no sigui més favorable per a la persona assegurada. »

-la primera disposició transitòria no és aplicable ja que no hi ha prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d'entrada en vigor de la Llei

-la segona no és aplicable ja que la interessada no ha sol·licitat l'aplicació de la nova llei en el termini no superior a sis mesos des de la seva entrada en vigor

-la tercera no és aplicable ja que es refereix « als procediments judicials promoguts abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei » : en aquest cas, la demanda jurisdiccional va ser acceptada per providencia del Batlle del 26 de gener del 2010, posteriorment a l'entrada en vigor de la Llei 17/2008; i no es pot considerar que el recurs administratiu previ fos assimilable a un procediment judicial

No es poden aplicar les disposicions del Codi de l'Administració, tal com pretén la part apel·lant, ja que aquesta no és una norma d'un rang superior a la Llei de la Seguretat Social, i la disposició del Codi citada per l'assegurat es refereix a la no retroactivitat; mentre que en aquest cas es tracta d'una qüestió d'entrada en vigor de la nova llei.

Aquest assumpte s'ha de jutjar aplicant les regles previstes en la anterior legislació com ho ha fet encertadament la CASS.

Quart.- Sobre el fons

Cal per tant aplicar el Reglament d'aplicació núm. 18, el qual disposa:

L'article 1 exigeix una disminució de la capacitat de treball d'almenys 2/3.

Però « la situació del malalt es jutjarà tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals així com les seves aptituds i formació professionals »

L'interessat, nascut el XXXX, ha treballat en el sector de la construcció i presenta un baix nivell de formació professional.

Pateix dues classes de patologies: unes de naturalesa física i l'altra de naturalesa psiquiàtrica.

El que fa a la patologia orgànica, la majoria són consolidades (veure principalment els certificats dels metges tractants, folis 77 i 84). Aquesta opinió és igualment compartida pel perit nomenat pel Batlle: «a nivell de la patologia cervical, es pot considerar que aquesta està totalment consolidada.. » (veure foli 122). I el perit valora l'IPP global en un 21 % (veure foli 122).

Les opinions són més dividides pel que concerneix a les patologies de naturalesa psiquiàtrica.

Un d'aquests metges estimen que el quadre psiquiàtric justifica passar al Grup 2 (veure foli 60).

Per contra, l'informe psiquiàtric de la CASS, de data 26 de febrer de 2010, estima que « la exploració no posa de manifest la presencia d'un trastorn psiquiàtric per la qual cosa pot realitzar una activitat laboral i no es mereixedor d'una invalidesa per malaltia » (veure foli 100).

El perit nomenat pel Batlle estima que l'interessat « pateix una depressió major refractaria als tractaments i per tant cronificada, o estabilitzada, sense períodes de milloria ni de remissió » i conclou, « tenint en compte les característiques d'aquestes seqüeles, l'edat del pacient (52 anys) i la seva professió (empleat de la construcció) a més de la seva formació, a la meva manera d'entendre, les seqüeles físiques i especialment les psiquiàtriques l'incapaciten de forma permanent al mateix per desenvolupar qualsevol tipus d'activitat laboral » (informe de data 24 de juliol de 2010; veure foli 128).

Per tant el jutge ha de trobar una solució en vistes al conjunt d'aquestes opinions mèdiques i tenint en compte la situació personal de l'interessat.

Tenint en compte les patologies que sofreix, així com del seu baix nivell de formació professional, el dret a percebre una pensió d'invalidesa li ha de ser reconegut.

Per la classificació entre els grups d'invalidesa, cal tenir en compte únicament els aspectes mèdics, com ha jutjat varies vegades aquesta Sala, conformement a les disposicions de l'article 2 del Reglament d'aplicació núm. 18.

En aquest cas, resulta del conjunt dels documents examinats més amunt que l'interessat està en condicions d'exercir una activitat professional ja que com indica principalment el perit nomenat pel Batlle,

« ...tanmateix si que cal tenir en compte que el Sr. J. és dretà, i pot efectuar a nivell físic (la valoració psiquiàtrica serà efectuada pel Dr. B.), tot tipus d'activitat sedentària » (veure foli 122).

En conseqüència, el Sr. Recio té dret a ser beneficiari d'una pensió d'invalidesa del grup primer, com l'admet subsidiàriament la CASS en el seu escrit d'apel·lació.

Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat per la CASS.

Segon: Revocar la sentencia recorreguda i declarar el dret del Sr. Recio a ser beneficiari d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup primer a comptar del 24 d'agost de 2009

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.