Ocupació del domini públic comunal (0034/07)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0099-1/05 Corda fluixa: AD-0044-1/05 TSA: 63/06

S E N T È N C I A NÚM. 34-2007

PARTS:

Apel·lant: Seco

Representant: Téllez

Advocat: Canales

Apel·lada: HBLE COMÚ D'ANDORRA

Representant: Narváez

Advocat : Garzón

Apel·lada: Aguilar i Montenegro

Representant: Carnero

Advocat. Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0099-1/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 2006-59, de 28 de setembre de 2006, va desestimar la demanda formulada per la societat Seco en part per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i la resta per ser conforme a dret la desestimació tàcita del Comú d'Andorra la Vella per la que la part agent (que explota l'establiment R.A.) demanava al Comú la incoació d'un expedient sancionador contra l'establiment veí (ENTITY_14), que se li ordenés la retirada d'una estructura metàl·lica instal·lada en la XXXX i un rètol; també demanava que s'ordeni a l'Administració que per adjudicar els espais per l'ocupació temporal del domini públic apliqui l'article 103 del Codi de l'Administració.

2.- Seco interposa un recurs d'apel·lació demanant literalment "que es declari que el Comú d'Andorra la Vella ha d'aplicar l'article 103 del Codi de l'Administració per a la concessió de l'ocupació temporal, amb caràcter privatiu, o, si decideix no autoritzar l'ús privatiu d'aquest espai públic, sancioni Calderón, tot ordenant la retirada de les estructures privades ubicades en la plaça de la rotonda i en el passeig del riu llindant a la zona".

3.- El Comú d'Andorra la Vella s'ha oposat al recurs d'apel·lació demanant que es declari la falta de legitimació activa de la demandant i en el seu cas la confirmació de la sentència.

4.- La representació processal dels Srs. Villegas, Aguilar i Montenegro (titulars de l'establiment ENTITY_14) demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

5.- El dia 30 de gener de 2007 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que totes les parts han fet les manifestacions més adients als seus interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per resoldre en aquesta segona instància cal remarcar que el que el 20 d'abril de 2005 va demanar Seco al Comú d'Andorra la Vella va ser la incoació d'un expedient sancionador contra l'establiment Calderón i que es requerís a aquest establiment la retirada d'una estructura metàl·lica instal·lada en la XXXX i d'un rètol, i la sentència considera que en la mesura que l'expedient es va obrir i que a requeriment del Comú l'estructura fou retirada el mes de febrer de 2006 hi ha una pèrdua sobrevinguda d'objecte processal afirmant el fallo, a més, que la resolució recorreguda és ajustada al Dret.

La part apel·lant, en el suplico del recurs d'apel·lació demana (i) que es declari que el Comú d'Andorra la Vella ha d'aplicar l'article 103 (i vincula aquesta petició amb la manifestació de voluntat expressada en el cos de l'escrit que el seu dia va presentar al Comú de que tenia interès en obtenir l'autorització sobre tot l'espai públic davant el seu local) i (ii) que si l'Administració decideix no autoritzar l'ús privatiu de l'espai públic sancioni Calderón i li ordeni retirar les estructures privades que hi tenia instal·lades, doncs el fet que de després de la demanda s'hagin retirat no elimina el dret de la demandant a obtenir un pronunciament jurisdiccional sobre el fons.

Tercer.- En relació a la primera petició, del contingut de l'escrit d'apel·lació no se'n dedueix cap conseqüència vinculada a la petició de declaració que formula, per la qual cosa no s'entén amb quina intenció es fa la sol·licitud de que es declari que l'Ajuntament ha d'aplicar l'article 103 del Codi de l'Administració; d'altra banda, consta a Seco que tant ella com els titulars de l'establiment veí Calderón van demanar autoritzacions per instal·lar taules i cadires sobre la plaça pública de La Rotonda i el Comú d'Andorra la Vella va decidir sobre ambdues peticions el mateix dia, 17 de juny de 2004, i en sengles resolucions va atorgar a la primera peticionària una superfície de 41 m2 i a la segona la de 28 m2; per tant, no pot prosperar la petició de que s'ordeni al Comú que faci entrar en joc el principi de concurrència que recull l'article esmentat quan consta que ja el va tenir en compte en fer l'adjudicació, la legalitat material de la qual ha estat resolta per aquesta mateixa Sala en la sentència 33-2007, de la mateixa data que aquesta.

Quart.- Pel que fa a la sol·licitud de que si l'Administració decideix no autoritzar sancioni a Calderón, es tracta d'una petició totalment improcedent en aquest procés: en primer lloc perquè aquesta causa te origen en la sol·licitud de que el Comú sancioni a Calderón per mantenir en la via pública unes instal·lacions que hauria d'haver retirat i per tant l'àmbit de les dues instàncies processals només se circumscriu a això i no te per objecte altres pronunciaments; i en segon lloc perquè com afirma l'apel·lant en el seu recurs i en la demanda, la sanció només es pretén pel cas que l'Administració decideixi no autoritzar l'ús privatiu de l'espai públic, i en realitat ha passat el contrari: Calderón té autorització per utilitzar l'espai públic per acord del Comú de 17 de juny de 2004.

Cinquè.- Les peticions que la part apel·lant demana a aquesta Sala, resumides en el segon paràgraf del fonament de Dret segon, son totalment alienes a les que es poden fer en la present causa, estrictament limitades a l'anàlisi de legalitat sobre els actes administratius dictats pel Comú d'Andorra la Vella, la qual cosa obliga a qualificar de temerària l'actuació processal de l'apel·lant, amb la corresponent imposició de les despeses d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'entitat mercantil Seco contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2006-69, de 26 de setembre de 2006, que es confirma.

Imposar a la part apel·lant el pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.