Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per mal funcionament de la Justícia. Vulneració dels drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret (TSJ 0029/22)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000029/2022

PARTS:

Apel·lant : Sra. Villegas

Advocat : Sra. Álvarez

Apel·lat : GOVERN

Representant : Sra. Agullo

Advocat : Sra. Rius

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President Sr. Yves Picod

Magistrats Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones (ponent)

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per mal funcionament de la Justícia. Vulneració dels drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret.

SENTÈNCIA 000011/2023

Andorra la Vella, el 20 de novembre del 2023.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la Sra. Villegas, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Villegas, ha presentat en data 04-08-2022 una acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, sol·licitant es dicti Sentència condemnant l'Estat a indemnitzar-la pels danys i perjudicis soferts i reconeguts pel Tribunal Constitucional, amb els següents imports: 2.723.22

EUR en concepte de pèrdua salarial; 2.267,56. EUR, en concepte de despeses judicials per la tramitació del Recurs d'Empara i una quantitat que no pot ser inferior a 10.000 EUR en concepte de dany moral.

2.- El 21-09-2022, el Ministeri Fiscal contesta sol·licitant l'admissió parcial de la demanda en reconeixement del funcionament anormal de l'Administració de Justícia i l'avaluació del dany, instada per la Sra. Villegas, en el sentit que correspon declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, però pel que fa a la petició de rescabalament efectuada correspon fixar-la en un import que no hauria d'ésser superior al salari d'un mes, no corresponen la indemnització sol·licitada per danys morals ni per despeses d'advocat.

3.-La representació processal del Govern també contesta la demanda sol·licitant que es desestimin les pretensions de l'adversa establint una indemnització màxima de 500 euros en concepte de danys morals i s'oposa a les despeses judicials reclamades i el dany salarial.

4.- Han estat practicats els mitjans de prova proposats amb el resultat figurant en les actuacions, i les parts han evacuat el tràmit de vista oral pública en data 27-01-2023.

5.- El 7-02-2023, el Ple del Tribunal va dictar sentència.

6.- La interessada va interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional que va dictar sentència en data 18.5.23 (2013-13-RE) en la qual estimà el recurs i disposà la retroacció de les actuacions a fi de dictar nova resolució. La fonamentació es situa en la partida per pèrdua salarial en la que el Tribunal constitucional considera que hi ha una motivació insuficient i que això ha suposat una vulneració dels seus drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret.

7.- El Ministeri fiscal s'oposa a la petició de rescabalament efectuada.

8.- La representació del Govern estima que la indemnització per dany moral no hauria d'estar per damunt dels 500EUR per any. S'oposa a les despeses judicials reclamades i el dany salarial.

9.- En 10.10.22 es va dictar Aute admetent la prova documental proposada pel Ministeri Fiscal consistent en requerir a la CASS que certifiqués el dia que causà baixa laboral de la Farmàcia F la Sra. Villegas, requeriment que es va complimentar en data 25.10.22.

10.- Les parts varen efectuar les seves respectives conclusions per escrit reiterant les seves peticions en la vista oral que va tenir lloc en el dia 27 de gener de 2023.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Tribunal Constitucional, mitjançant Sentència de 12.5.22, estimà el recurs d'empara presentat per la representació processal de la sol·licitant Sra. Villegas, declarant que s'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció i a obtenir una resolució fonamentada en dret, reconeguts als articles 10.1 de la Constitució i al seu dret a la vida privada familiar de l'article 13.2 de la mateixa llei suprema, als efectes de la demanda que ara ens ocupa, declara que la Sra. Villegas té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts.

Segon.- En la seva sentència de 12.5.22 (2022-7-RE) recull els antecedents d'interès en els següents termes:

"1.1. El 10 de febrer del 2021, el ministre (de fet, va ser el Secretari d'Estat) de Justícia i Interior va dictar una resolució administrativa d'ordre d'expulsió de la Sra. Villegas per un període de 10 anys, fonamentant-se en la gravetat dels fets que van motivar la seva detenció i posada a disposició judicial, en concret per la comissió d'un delicte contra la salut pública, ja que havent-se trobat 27 grams de cocaïna al seu domicili, l'Administració considerava que representava un risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones i dels béns i per a l'ordre públic.

La recurrent va presentar un recurs administratiu contra aquesta decisió, i, el 31 de març del 2021, el Govern va confirmar la decisió impugnada, reduint, no obstant això, la durada de l'expulsió a 5 anys.

Exhaurida la via administrativa, la representació processal de la Sra. Villegas va presentar una demanda administrativa contra la resolució del Govern, i, el 15 de setembre del 2021, la Secció Administrativa de la Batllia va dictar un sentència que desestimava aquesta demanda i declarava que la resolució del Govern era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

La representació processal de la recurrent va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 28 de gener del 2022, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava aquest recurs i confirmava la decisió de la Batllia.

El 18 de febrer del 2022, la representació processal de la Sra. Villegas va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 28 de gener del 2022, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets fonamentals esmentats en l'encapçalament, reconeguts als articles 10, 13, 14, 21 i 22 de la Constitució, interpretats a la llum de l'article 3.2 de la mateixa norma."

En la seva part dispositiva la sentència constitucional declara:

"Ha decidit:

Estimar el recurs d'empara 2022-7-RE interposat per la representació processal de la Sra. Villegas.

Declarar que s'han vulnerat els seus drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, així com el seu dret a la vida privada i familiar, reconegut a l'article 13 de la Constitució.

Anul·lar la sentència del 28 de gener del 2022, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

Retrotreure les actuacions davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

Declarar que la recurrent té dret a ser indemnitzada en la quantitat que assenyali l'òrgan competent al respecte.

Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra."

Tercer.- Posteriorment a aquesta decisió, la Sala Administrativa del TSJ va dictar nova sentència en 20.6.22 per la qual anul·la la Resolució del Secretari d'Estat de Justícia i Interior de 10.2.21 i l'Acord de Govern de 31.3.21.

Per la seva part, el Tribunal de Corts per Aute de 12.7.22 arxiva la causa penal per desobediència contra la Sra. Villegas. Cal remarcar que aquesta causa penal se li va obrir a partir de la seva detenció en el dia 7.2.22 per no haver acomplert l'ordre d'expulsió de 10.2.21, la qual, com hem dit, ja havia estat anul·lada.

Quart.- Consegüentment, es tracta únicament en el cas d'autes de determinar l'abast d'aquesta indemnització, sol·licitant la representació processal de la Sra. Villegas que es fixi per la suma de tres conceptes: 1) dany salarial; 2) dany moral i 3) rescabalament de les costes del procediment constitucional en l'import global de 14.990,87EUR, més les costes del present procediment.

Cinquè.- Dany salarial

La demandant reclama l'import de dues mensualitats de salari (mesos de febrer i març de 2022 perquè ho justifica en no haver pogut seguir treballant a la farmàcia F a causa de que en el dia 7.2.22 va ser detinguda en presentar-se a la comissaria de policia i posada a disposició judicial en el mateix dia i ser posada en llibertat condicional ("després de més de 5 hores" detinguda) i amb la imputació d'una causa penal per desobediència.

Però com ressalten el Ministeri Fiscal i el Govern, resulta acreditat de l'única prova practicada (documental consistent en certificat de la indicada farmàcia de 25.10.22) en aquest procediment que la Sra. Villegas havia cessat en el dit establiment en el dia 31.1.22 i que la baixa a la CASS s'havia presentat en el dia 1 de febrer següent. Per tant, no estava treballant enlloc, quan va ser detinguda el dia 7.2.22 i posada en llibertat. A més, va ser posada en llibertat el mateix dia i encara que afirma que va ser expulsada per la frontera francesa de manera "inusual" per part de la Policia, res d'això ha quedat acreditat ni tan sols intentat demostrar. En conseqüència, l'únic que sabem és que va estar unes hores detinguda i posada a disposició judicial i tot seguit deixada en llibertat provisional en el mateix dia 7 de febrer i per això va poder incorporar-se a un lloc de treball, cosa que va fer en el mes d'abril en una altra empresa.

Afegirem que no consta acreditada cap relació de causa-efecte entre la notificació de la sentència de la Sala Administrativa de 28 de gener de 2022 i la causa del cessament laboral en data 31.1.22 que va acordar la Farmàcia F a la qual no consta que se li hagi reclamat quina va ser la causa. Com ja hem dit, no sabem per quina raó se la va donar de baixa laboral (que va tenir entrada en el dia 1.2.22 a la CASS) doncs no ens ha aportat cap prova la sol·licitant. Si resultava que l'establiment de farmàcia va tenir coneixement d'alguna manera de la sentència de la Sala Administrativa; si la raó era que se li havia acabat el contracte laboral o si l'havia acomiadat. Tampoc ens consta que abans del dia 7.2.22 la Sra. Villegas hagués consultat a algun advocat per alguna d'aquestes causes i encara no li havia donat temps de presentar alguna reclamació judicial abans del fatídic dia 7 de febrer, circumstàncies aquestes que podrien haver permès de deduir la causa de la baixa laboral vinculada a la sentència sobre la seva expulsió, però res de tot això s'ha acreditat.

La conclusió és que no ha acreditat cap dany salarial perquè aquell dia 7 de febrer de 2022 no treballava enlloc i que la causa de que no treballés tingués relació de causa efecte amb la sentència de la Sala Administrativa.

Sisè.- El dany moral és aquí la conseqüència del temps que va tenir una ordre d'expulsió del país entre el 10.2.21 i el 12.5.22 (data de la STC que va declarar que se li havien vulnerat els drets a la jurisdicció i a una decisió fonamentada en Dret i el seu dret a la vida privada familiar), és a dir, pels patiments emocionals o dolors psíquics que pateix la víctima esperant durant un període de temps que es resolguin els diferents recursos que va anar presentant a la justícia, sota l'amenaça d'haver de ser expulsada del país. És cert que es tracta d'un perjudici de caràcter personal, amb patiments psicològiques per la part demandant. No es discuteix que les decisions de l'Administració i posteriorment la Justícia -segons el parer del Tribunal Constitucional- no van ser degudament fonamentades per no tenir en compte totes les circumstàncies del cas.

Aquest Tribunal considera que pels quinze mesos transcorreguts amb aquesta angoixa sobre la seva situació personal, la suma que ha de percebre la fixem en 1.200EUR.

Setè.- Les costes del procediment d'empara constitucional i del present procediment

Finalment, a la dita petició de les costes del procés constitucional hem d'afegir que, segons la jurisprudència constant del Ple del Tribunal Superior de Justícia (per exemple, causa 001-07 de data 19 de desembre del 2018 o la més recent causa 022-20 de data 17 de febrer de 2021), el rescabalament per l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia no inclou els honoraris professionals d'advocat i procurador. Aquests conceptes no són en cap cas perjudicis relacionats al dit funcionament anormal sofert reconegut pel Tribunal Constitucional. Es tracta, per contra, de despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets davant els òrgans jurisdiccionals competents i que es regeixen per les normes processals de condemna en costes.

Pel que fa a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat de que no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament de condemna.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

1.- Estimar parcialment l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal de la Sra. Villegas pel que fa al dany moral patit.

2.- Declarar el dret de la Sra. Villegas a rebre de l'Estat una indemnització de mil dos-cents euros (1.200.- EUR) per l'esmentat dany moral.

3.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

4.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.