Impugnació acords socials - Nuls i anul·lables - junta (2100460/2010)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000245/2017 ORIGEN: 2100460/2010 - 00

NIG: 5300542120140001166

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Giner va interposar demanda, de data 5.10.2010, envers la mercantil Conde, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés sentència declarant la nul·litat o subsidiàriament l'anul·labilitat dels acords presos en la Junta General Ordinària del dia 9.06.2010 que va aprovar els comptes anuals de l'exercici 2009.

II.- Per aute de data 8.11.2010 es denegà la petició sol·licitada per la part agent consistent en nomenar un administrador judicial.

III.- En data 9.11.2010 la representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda, i sol·licitava que es dictés sentència desestimant la demanda presentada per l'adversa amb imposició de les costes processals a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 15.05.2017, amb la següent part decisòria:

"Que s'escau desestimar la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Giner contra la societat Conde i absoldre a aquesta darrera de les pretensions que en ella s'hi contenien.

Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part agent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

V.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 14.09.2017, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts demanava la revocació de la sentència i, subsidiàriament, que es declarin nuls els acord, així com la imposició de les costes processals a l'adversa, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador de primera i segona instància.

La representació processal de la part defenent, per escrit de contesta a les conclusions de data 26.10.2017, i en consonància amb les consideracions efectuades, demanava que es desestimés el recurs amb imposició de la totalitat de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent Sra. Giner (també coneguda per M.) R.M. reclama front la part defenent la societat mercantil Conde (en endavant, A) en demanda en la que sosté una petició de declaració de nul·litat dels acords presos en la Junta General Ordinària del dia 9.6.2010 que va aprovar els comptes anuals de l'exercici 2009.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes de la instància.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- Consideracions prèvies d'interès

Com ja vàrem tenir ocasió de posar de relleu en la nostra STJC 294/17, la societat A és una societat patrimonial familiar dels germans R.M. constituïda pels tres germans amb la següent participació: En Ruiz te el 40% de les accions; en Barberá el 30% i M., el restant 30%. La societat està administrada des de l'any 2009 pels dos germans. Es dedica a la gestió i administració de bens immobles i locals en règim de lloguer i a l'explotació d'una finca rústica.

La relació inicial de la gestió del patrimoni familiar va ser mancomunada entre els tres germans els quals integraven de manera conjunta el Consell d'Administració, però a partir de l'any 2008 es va començar a esquerdar aquella unió familiar que va culminar amb acords societaris de l'any següent en els quals els germans varen apartar del Consell d'Administració a la germana, i la gestió del Consell va ser substituït per dos administradors solidaris (en Ruiz i en J.) i la germana va iniciar successives impugnacions dels acords socials des d'aquell exercici sobre diversos aspectes de la societat i en especial de la seva gestió i resultats. També tenen discrepàncies sobre l'herència del pare i també sobre l'herència de la mare. Aquest és el context familiar en el qual es desenvolupa aquest litigi.

III.- En l'abordatge pels Tribunals de les impugnacions d'acords socials cal tenir present sempre que la legislació sobre les societats mercantils es configura sobre l'ampli espectre que proporciona la nostra realitat socioeconòmica i, per tant, no pot abastar en detall les peculiaritats de les diferents magnituds de les societats mercantils. No són iguals les relacions societàries en una empresa familiar de pocs socis que en una altra amb nombrosos socis que es desconeixen entre si i que no els vincula altre lligam que la coparticipació en l'accionariat (el denominat "capitalisme popular").

Això obliga a interpretar amb més flexibilitat els requisits formals exigibles en el funcionament de la vida societària quan es tracta d'una societat familiar de pocs socis en la qual els mecanismes d'informació són en ocasions més informals, que en una gran companyia. Ho justifica en el primer cas l'existència d'un acord de voluntats comú pels vincles afectius propis del grup familiar. Però quan per les raons que siguin es trenca aquell clima d'afectivitat entre els socis, aleshores en la societat familiar s'han d'extremar per part dels administradors les formalitats perquè són les que garanteixen el respecte a l'interès social comú i el respecte a les minories.

Per altra banda, els Tribunals hem de garantir el funcionament dels mecanismes democràtics de presa de decisions, alhora que evitar l'abús de les majories sobre les minories que poden constituir actuacions abusives en perjudici dels drets d'aquestes segones.

IV.- Entrant ja en l'examen dels motius pels quals la Sra. Giner considera que els acords presos en la Junta Ordinària de 9.6.2010 en la qual es va sotmetre a votació i debat els comptes de l'exercici 2009 van venir precedits d'irregularitats i d'incompliments que fan dels acords que siguin nuls de plet dret o anul·lables, d'acord amb l'article 40 de la Llei 20/2007.

Recordem que aquest article disposa que:

"Acords impugnables

Els acords que siguin contraris a la Llei, als estatuts, o els que lesionin els interessos de la societat, en benefici d'un o més socis o de tercers, són impugnables.

Els acords contraris a la Llei o als estatuts són nuls. Els altres acords a què fa referència l'apartat anterior són anul·lables."

Seguint el mateix ordre de la sentència d'instància analitzarem els diferents apartats de la impugnació que al seu torn es corresponen amb l'ordre dels acords presos.

Aprovació dels comptes anuals de l'exercici social 2009

L'absència del flux d'efectiu en els comptes anuals. Aquesta partida no ve reflectida en els comptes i això contradiu l'article 30 dels Estatuts societaris que obliga expressament a la seva inclusió. No resulta acceptable l'argument que la Llei 20/2007 després d'ordenar la seva inclusió en els comptes anuals s'hagi vist modificada parcialment per la Llei 30/2007 de comptabilitat dels empresaris, la qual permet en determinades circumstàncies es pugui utilitzar un model "abreujat" que no hagi de contenir el flux d'efectiu de manera obligatòria, això ja justifica que la societat A pugui utilitzar aquest model "abreujat". I la raó no és altra que els seus Estatuts li obliguen a figurar en els comptes anuals el flux d'efectiu. I mentre no es modifiquin els Estatuts, aquesta obligació vincula a la societat. No hem d'oblidar que la normativa pròpia d'una societat no pot anar en contra del que disposa la llei de manera obligatòria o imperativa, però sí pot anar més enllà del que obliga la Llei perquè preval la voluntat dels seus socis. Així doncs aquests comptes anuals són nuls perquè van en contra del que obliga els propis Estatuts.

També hem de considerar el fet que no hi figuri cap signatura dels administradors ni siguin verificats els comptes sotmesos a la Junta per cap expert economista o auditor. Aquesta absència també contradiu expressament l'article 30 dels Estatuts que disposa "Els comptes anuals de l'exercici anterior deuran ser verificats per u o varis auditors o economistes designats per la Junta General d'Accionistes entre persones expertes en la matèria i que exerciran el càrrec per un període mínim de dos anys, subjectes a pròrroga. Un cop verificats hauran de ser presentats a la Junta General Ordinària corresponent per a llur examen, aprovació o censura".

I per la seva banda, l'article 71.2 de la Llei 20/2007 diu expressament que "2. L'òrgan d'administració de les societats anònimes o de responsabilitat limitada han de formular i signar els comptes anuals i la proposta de l'aplicació del resultat en el termini màxim de sis mesos del tancament de l'exercici.".

És a dir, que un altre motiu de nul·litat ve corroborat per infringir la llei 20/2007 i els mateixos Estatuts socials en no venir signats els comptes anuals i l'aplicació del resultat i sobretots en no venir verificats per cap expert.

Afegirem per completar l'anàlisi de la qüestió dues precisions. La primera que en no venir signats els documents esmentats no és una simple qüestió formal (que si be prevista en la llei no es un mer ornament) sinó que és el compromís dels administradors davant els socis i tercers de que aquells comptes reflecteixen una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de la societat.

La segona precisió rau en el fet de la no presència de l'expert que segons els administradors va confeccionar els comptes anuals i demés documentació sotmesa a la Junta. En la pròpia acta notarial se li va respondre al representant de la Sra. Giner que no hi era "perquè simplement no era soci". Explicació aquesta que es contradiu amb la presència de dues altres persones que tampoc eren sòcies i que varen ser autoritzades a ser-hi presents pel president, el qual a més va negar l'assistència d'una col·laboradora del representant de la Sra. Giner. Però es que a més aquesta sòcia havia demanat el dia abans la presència de l'expert i que el Sr. Barberá R.M. en confessió va respondre que se li havia demanat a l'expert que assistís a la Junta però que no va poder per raons de salut. La contradicció amb la resposta donada en la Junta és obvia, però es que a més denota la voluntat dels administradors de no voler que l'expert pogués respondre als aclariments que el representant de la sòcia minoritària volia formular-li.

Vulneració del dret a la informació de la Sra. Giner

També al·lega la Sra. Giner que s'ha vulnerat el dret a la informació que recull l'article 36 de la Llei 20/2007. Aquests article diu que "Dret d'informació Tots els socis tenen dret a sol·licitar els informes i aclariments que considerin oportuns en relació amb els assumptes que s'han de tractar a la junta general. Els administradors tenen el deure d'atendre diligentment aquesta sol·licitud sempre que l'interès social ho permeti."

Com molt bé recull la sentència d'instància, el dret a la informació de l'accionista comprèn que li siguin facilitades determinades dades que facin referencia a la societat, al coneixement directe de la situació de la mateixa i dels punts sotmesos a aprovació amb la possibilitat conscient d'emissió del vot. Que aquest dret és irrenunciable. La societat té obligació de proporcionar les dades i els aclariments relatius als temes a debatre en l'ordre del dia de la Junta.

Que aquest dret d'informació es pot posar de relleu o bé abans de la celebració de la Junta o bé en el decurs d ela celebració de la mateixa, de forma verbal, sempre que aquests aclariments tinguin relació a les qüestions plantejades a l'ordre del dia de la junta. Si bé és cert que aquest dret a informació està igualment subjecte, com la resta de drets, al límit del seu exercici de forma abusiva i subjectiva.

Doncs bé, si és així i la Sra. Giner a traves del seu representant va voler aclariments relacionats amb la confecció dels comptes anuals i la resta d'informació, i a tal fi havia demanat abans de la Junta la presència de l'expert, la transparència en la gestió de tot administrador i la lleialtat amb els socis de la mateixa li obligaven a haver fet que l'expert pogués respondre a les qüestions tècniques que se li formulaven i que tampoc eren d'una complexitat excessiva a la vista de les respostes que en dies posteriors se li varen donar per escrit (foli 359). Resulta obvi -com ja diu la sentència- que la informació adient al que es debat resulta indispensable per la formació de la voluntat de l'emissió del vot i per això ho és proporcionen abans de la Junta o en el decurs de la mateixa abans de la votació. I això no es va fer així per una clara voluntat en contra dels administradors.

Aquest és un altre motiu de nul·litat de ple dret dels acords presos, per aplicació de l'article 40.2 de la Llei 20/2007.

Partides que no figuren en els estat financers

La prova pericial comptable (folis 657 i seg.) posen de relleu una sèrie d'irregularitats i omissions en la documentació aprovada que pel que ara interessa podem resumir en els següents:

No incloure partides que són obligades en tot passiu del balanç i que no es justifica que sigui perquè tenen saldo zero. Són les de instruments de capital propi; deutes amb empreses del grup i associades a llarg i a curt termini; subvencions; passius vinculats amb altres actius no corrents en venda; posicions a curt termini.

Tampoc s 'inclou en el compte de pèrdues i guanys, l'import net de la xifra de negoci. Resulta evident que encara que el saldo sigui zero això també resulta una informació pels socis i tercers per tenir una imatge fidel del patrimoni i dels resultats de la societat. I la rova és que en l'exercici 2010 aquestes omissions ja no es van repetir.

El percentatge d'amortització regressiva dels immobles i locals és inacceptable normativament. El percentatge ha de ser lineal i no regressiu. Així ja es va fer en els comptes de l'exercici 2010. En l'exercici 2009 va suposar una minva de beneficis reals de l'ordre de 2.944.990,19EUR.

Errors en la facturació 2009;

Errors en el dividend del 2009; i

Omissió d'ingressos i despeses de la Borda B.

Totes aquestes omissions i errors impedeixen una imatge real de la societat en l'exercici 2009 i perjudiquen l'interès social i també l'interès de la sòcia minoritària , per la qual cosa també són anul·lables d'acord amb l'article 40 de la Llei 20/2007.

Aprovació dels resultats i de la gestió social

En coherència amb tot el que acabem de relatar resulta obligat que l'aprovació dels resultats i de la gestió dels administradors també hagi de ser anul·lada perquè porta causa de la declaració de nul·litat dels Estats financers aprovats abans. I no podem considerar com un acte propi vinculant i contradictori amb la impugnació el fet que la Sra. Giner cobrés el dividend de l'exercici 2009 en el dia 1.10.10 perquè ja va salvar de manera expressa que allò no suposava cap acceptació dels acords presos. Simplement que quan es reparteixi el nou dividend, si és que n'hi ha, després de la corresponent nova Junta caldrà descomptar el que ja ha percebut.

L'aprovació de la retribució dels administradors.

Finalment sobre aquesta qüestió, no podem compartir l'argument de que l'article 21 dels Estatuts socials ja preveuen que cada any s'hagi de fixar la retribució dels administradors per ometre en l'Ordre del Dia aquell punt. Resulta que els socis no administradors de tota societat tenen dret a saber si es fixarà una nova retribució o la mateixa als administradors i que puguin demanar prèviament la corresponent informació sobre la proposta que es sotmetrà a votació. Si la convocatòria de les Juntes consistís únicament en allò que no preveu la Llei, la desinformació pels socis que hi assistiren seria absoluta.

En aquest cas no es va incloure en l'Ordre del Dia quan era un element essencial en el marc de les disputes familiars doncs ja la retribució dels administradors a partir del 1.10.2009 ja està impugnada per la germana en un altre procediment judicial, cosa que encara resulta més sorprenent la seva omissió com a punt de l'ordre del dia.

Per tant, aquest punt també és anul·lable d'acord amb l'article 40 de la Llei 2007.

V.- Per tot el que hem dit, cal estimar íntegrament la demanda amb imposició de les costes de la instància a la part agent.

VI.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Giner contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15.05.2017, que revoquem i ESTIMAR la demanda interposada per la dita senyora i declarar nuls els acords presos en la Junta General Ordinària de 9.06.2010, amb imposició de les costes de la instància a la part defenent.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.