Prescripció (5100320-2014)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000236/2016 ORIGEN: 5100320/2014 - 00

NIG: 530054212015000061

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de gener del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en l'audiència celebrada el 19 de setembre de 2014, i prèvia petició de citació a judici registrada el 10 de setembre de 2014, el representant de la societat "Girona" va interposar demanda contra la societat "Campillo", en la que després d'exposar la relació fàctica i la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, suplicava dictar sentència condemnant a la mateixa a satisfer-li la quantitat principal de 42.204,82EUR augmentada amb els interessos legals generats així com també fent imposició a la part demandada de les costes judicials ocasionades.

II.- En l'audiència celebrada el 7 de novembre de 2014 la mercantil defenent contestà a la demanda tot oposant-se a la mateixa i aixecant a l'ensems excepció peremptòria de prescripció, i tot això en base als precedents fàctics i a la fonamentació jurídica contemplada en el mateix escrit.

III.- Les parts, en els terminis impartits, han replicat i duplicat en la forma acostumada.

IV.- Obert el judici de proves, s'ha practicat tota aquella que ha estat declarada pertinent d'acord amb la nostra providència de 27 de maig de 2015.

V.- Mitjançant diligència d'11 de setembre de 2015 s'acordà el tancament del judici assenyalant en unitat d'acte el termini per a presentar els corresponents escrits de conclusions, els quals han estat presentats opportunament, quedant el present litigi vist per sentència.

VI.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 8 de març del 2016 va decidir:

"PRIMER.- Estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal de la societat Girona contra la mercantil Campillo, havent de condemnar a la segona a satisfer-li 22.116,02EUR, juntament amb els interessos legals generats a comptar del 7 de novembre de 2014 i fins a la seva total liquidació.

SEGON.- No efectuar un especial pronunciament en costes d'acord amb l'establert al Fonament de dret quart."

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de "Campillo" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'estimar l'excepció de prescripció formulada per la seva mandant de part del deute reclamat i, pel que fa referència al fons del litigi, reduir de la suma a la què se la condemna les quantitats que estima procedents en relació a les factures presentades.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que durant els anys 2010 i 2011 la societat "Girona" va ser sots-contractada per la societat "Campillo" per tal de portar a terme diversos treballs de lampisteria i calefacció a les obres conegudes com "Xalet A." (Xalet M.), "Xalet R.", "Xalet C.P", "Xalet LM" i "P.S. Fases III i V", raó per la qual "Girona" va emetre diferents factures per un import total de 42.204,82 euros, que no li van ser abonades per "Campillo", motiu que la va portar a formular la demanda que dóna origen al present procediment contra la dita societat sol·licitant que es condemnés a la defenent a abonar a la seva mandant la citada suma, més els interessos corresponents a comptar de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment, demanda davant de la qual defenent va formular l'excepció de prescripció i, subsidiàriament, s'hi va oposar per les raons que argumentava .

II.- La Sentència objecte del present recurs estima parcialment la demanda formulada per "Girona", condemnant a la defenent a abonar a l'agent la suma de 22.116,02 euros, considerant, en primer lloc, que no havia operat la prescripció de l'import reclamat en les factures emeses entre el 30 de novembre del 2010 i el 28 de juny del 2011 per l'agent, per entendre que els pagaments a compte fets per la recurrent en dates 23 de desembre del 2011 i 31 d'octubre del mateix any van interrompre el termini de prescripció,

en quan foren acomptes fets en relació al deute en general, i entre aquestes dates i el dia 10 de juliol del 2014 en què se la va citar a judici, no havien transcorregut els tres anys precisos per tal de donar lloc a prescripció.

Contra aquesta decisió s'alça la representació processal de "Campillo" i, com a primer motiu del seu recurs, argumenta que els pagaments de les sumes de 6.581,12 euros en data 23 de desembre del 2011 i de 2.470,64 euros el dia 31 d'octubre del mateix any no van interrompre el termini de prescripció pel que fa a la factura número F 0112/10 de 30 de novembre del 2010 del "Xalet M." i a les número F00773/11, F0074/11, F0075/11, F0076/11, F0077/11 I F0078/11 de dates 18 de maig del 2011 i 2, 10 i 28 de juny del mateix any referides al "Xalet CP" i, com argument per defensar aquest motiu, manifesta que les factures reclamades per la seva mandant són de dates compreses entre el 30 de novembre del 2010 i fins el 28 de juny del 2011, raó per la qual no es pot entendre que un pagament fet el dia 10 d'aquell mes i any pogués ser imputat a una factura de la mateixa data i un altre de data posterior. Afirma igualment la recurrent que als acomptes efectuats, a les matrius d'alguns xecs i en alguns dels rebuts bancaris es detalla en relació a quines factures s'efectuen aquests acomptes.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu que els pagaments a compte efectuats per "Campillo", que segons la Sentència objecte del present recurs van interrompre la prescripció, són de dates 31 d'octubre del 2011 (foli 113) i 23 de desembre del 2011, com es dedueix de l'extracte de compte de "Girona" (foli 106), de tal manera que els dos són posteriors a les factures reclamades. Per aquesta raó, sense perjudici de la possibilitat que en data 10 de juny del 2011 es fessin altres acomptes en relació a aquestes o altres factures, els dos esmentats van interrompre el termini de prescripció de l'acció per reclamar-les, ja que el pagar-les parcialment suposa el reconeixement del deute reclamat i entre el 23 de desembre del 2011 i el dia 10 de juliol del 2014, en que es va formular la petició a judici, no havien transcorregut els tres anys necessaris per fonamentar la prescripció.

D'altra banda, ni de l'acreditació de pagament del foli 113, ni de l'estat de comptes que es recull al 106 es dedueix que el deutor hagués imputat el pagament a cap deute concret, ni consta que ho fes en un altre moment com destaca la Sentència recorreguda, supòsit en el qual s'hauria de respectar aquesta imputació (com posa disposa el Codi 8,43,1), ni consta que cap d'ells fos més gravòs que els altres, o generés interessos ( (Codi 46,3,3 pr o Codi 8,43,1), de tal manera que cal entendre que els aplicaven a prorrata al conjunt de les factures que devien en aquell moment (Digest 46,3,8), sense que el deutor pugui fer una imputació diferent a posteriori (Digest 46,3,3 pr.).

III.- Com a segon motiu del seu recurs, la societat "Campillo" argumenta que la Sentència objecte del present recurs estima que la seva mandant va reconèixer implícitament la correcció de les factures 75 a 80 referides al "Xalet P.", però que ella no havia acceptat mai la número 75, ja que en relació a ella no hi havia cap comanda, ni cap albarà signat i si es mira la dita factura es veurà que una part dels treballs que recull daten de 18 dies després del dia en què aquesta es va emetre, manifestant igualment que resulta incongruent que determinats elements hagin estat descomptats del deute per part de l'agent i en canvi se li reclami el muntatge dels mateixos i alguns d'aquests arguments comporten l'estimació d'aquest motiu del recurs.

En efecte, l'últim full del document 3 aportat amb la demanda (foli 34), al que la part recorreguda fa referència en el seu escrit oposant-se al present recurs, es relaciona amb la factura 74 i no amb la 75, de tal manera que no es pot dir que aquesta darrera hagués estat acceptada implícitament. Cal tenir en compte igualment que, si bé és versemblant que el creditor afegís a la dita factura uns treballs posteriors a la mateixa, com afirma la part recorreguda, aquest afegit resulta clarament irregular i, en qualsevol cas, aquesta reclamació no es pot estimar quan la defenent la rebutja sense que s'hagi aportat cap altre prova de la realització dels treballs als quals es refereix la dita factura, manifestant l'agent que no disposa dels albarans o comandes corresponents (foli 216), per molt que la recurrent hagués treballat en les obres del citat xalet. Tampoc es pot estimar l'argument de la part recorreguda en el sentit de que és la primera vegada que la defenent s'oposa a aquesta reclamació, ja que al contestar a la demanda la defenent entén que la reclamació de la factura F0075/11 ha de ser desestimada, ja que no és deguda en cap cas a la seva mandant, raó per la qual, encara que no faci referència expressa al deute derivat del muntatge, s'ha d'entendre que la rebutja tota i, per tant, caldrà reduir de la condemna la suma de 291,2 euros.

IV.- Segueix argumentant la recurrent, pel que fa en aquest cas a la factura número F0086/11 corresponent a l'obra "Xalet M.", que aquesta no era en realitat tal, sinó un resum de diverses factures, concretament de certificacions, i que, per tant, no podia meritar ISI, ja que en les factures corresponents ja s'havia inclòs el citat impost i que la Sentència objecte del present recurs no havia donat resposta a aquest argument i petició, raó per la qual entén que cal descomptar la suma de 678,18 euros del total al qual se la condemna, però aquest motiu no es pot estimar.

Per tal de fonamentar el rebuig d'aquest argument, cal tenir en compte, en primer lloc, que el document que consta al foli 25 es denomina "factura" i, per tant, en principi s'ha de considerar com a tal, en segon lloc, que en ell es destaca que es correspon amb el pressupost inicial, com defensa la mateixa part recorreguda i, en tercer lloc, que la mateixa recurrent manifesta que es tracta concretament d'un resum de certificacions i ni en els pressupostos, ni en les certificacions s'hi afegeix en principi l'IGI, de tal manera que, davant d'un principi de prova aportat per l'agent, encara que feble, la recurrent hauria d'haver aportat aquest pressupost i aquestes certificacions, dels quals ella havia de disposar, per tal d'acreditar que en aquest cas en els mateixos sí que contemplaven el citat impost.

V.- La defenent argumentava en contestar a la demanda i reitera en aquesta alçada que ella va fer dos pagaments a compte del deute total generat entre les parts, una de 2.470,64 euros, que l'agent accepta i redueix de la suma a la què es refereix la demanda, i un altre de 5.000 euros, que l'agent argumenta que cal referir a la liquidació de la factura número F0014/11 que no es reclama en aquestes actuacions i, atès que la Sentència objecte del present recurs estima la versió donada per l'agent, la representació processal de la societat "Campillo" s'oposa a aquesta decisió com a quart motiu del seu recurs.

Argumenta la recurrent que la Sentència d'instància és incongruent en quan admet que determinats pagaments van interrompre el termini de prescripció en quan eren un acompte del total del deute generat, mentre que admet la versió de la part agent en el sentit de que la suma de 5.500 euros anava destinada a pagar la factura F0014/11.

No obstant, en els pagaments que s'ha considerat que es van fer com acompte del total del deute generat i que van comportar que s'interrompés el termini de prescripció no es podia advertir cap relació amb les factures reclamades, mentre el pagament que la recurrent vol que sigui imputat a una determinada factura és de data 3 de febrer del 2011 (foli 112) i la factura del dia 31 de gener d'aquell any (foli 111). Per aquesta raó, cal entendre que, encara que en principi els pagaments no s'imputen a cap factura concreta a menys que així es manifesti, aquesta imputació es pot deduir també de les actuacions quan entre aquesta i aquells existeixi una evident relació ateses les dates en les que s'emet una i es fa l'altre i la coincidència entre les sumes que es reclamen i es paguen, de tal manera que la Sentència d'instància no és en absolut incongruent en aquesta decisió.

Manifesta igualment la recurrent que en la citada factura que consta al foli 111 de les actuacions no es recull a quins treballs respon, ni s'aporta la certificació corresponent, de tal manera que el fet que existeixi una coincidència entre la suma reclamada i la suma pagada no pot ser determinant en quan la dita factura és un document redactat unilateralment i aportat en el tràmit de rèplica. No obstant, no sols les quantitats són coincidents, sinó que, com hem posat de relleu, també ho són les dates. Finalment, no entenem que tingui cap tipus de rellevància el fet que dita factura es refereixi a l'obra "SE" quan aquesta sempre ha estat denominada "Xalet M." i/o "Xalet SE" en quan aquesta diferent denominació no pot haver portat a cap tipus d'error.

VI.- Defensa igualment la recurrent que la Sentència d'instància la condemna a pagar els interessos de la suma que estableix a comptar de la data de la contesta a la demanda, mentre que ella entén que els dits interessos s'han de meritar a partir de la fermesa d'aquesta resolució, ja que es tracta d'una quantitat il·líquida, però aquest argument no es pot estimar.

Cal entendre que una quantitat és líquida quan la quantia del deute es pot obtenir mitjançant operacions aritmètiques i no ho és quan s'han de valorar aspectes jurídics per tal d'arribar a fixar la suma deguda i en el cas present s'ha d'entendre que la quantitat a la qual es veu condemnada la recurrent és líquida en quan resulta de les factures aportades a les actuacions, encara que d'elles s'hagin de deduir determinades sumes igualment fixades clarament, raó per la qual els interessos de la mateixa s'han de comptar a partir de la data de la contesta a la demanda, moment en que la defenent coneix la quantitat que se li reclama i podria aplanar-se en tot o en part a la demanda, tal que com disposa la Sentència d'instància.

VII.- Per últim, sol·licita la recurrent que s'imposin a l'adversa les costes tant de la instància, com d'aquesta alçada o, subsidiàriament, que no es faci especial pronunciament respecte de les mateixes i és aquesta darrera petició la que estimem que s'ha d'atendre.

No obstant, pel que fa a les costes de la instància, la Sentència objecte del present recurs no les imposa a cap de les parts i aquest pronunciament resulta congruent amb l'estimació parcial de la demanda i s'ha de mantenir. És cert que la defenent sols ha estat condemnada a pagar poc més del 50% de les quantitats reclamades a la demanda, però aquesta és la raó de que no se li imposin la totalitat de les costes generades en estimar que existia una justa causa per tal d'oposar-se a la dita demanda.

Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, estimem igualment procedent no fer especial condemna en costes en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82, atès, per un cantó, que s'ha estimat el recurs encara que en una petita part i, per un altre, tenint en compte els dubtes de fet i fins i tot de dret que es generen a l'examinar la demanda de l'agent atesa la manca d'aportació per part seva dels documents en els què podria fonamentar-la de manera incontrovertible, justificant la procedència de les factures que reclama mitjançant els corresponents pressupostos, albarans o certificacions.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Campillo" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 8 de març del 2016, que REVOQUEM PARCIALMENT en quan reduïm la quantitat a la què es condemna a "Campillo" en 291,2 euros, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.