Lesions per imprudència.- Error en l'apreciació de la prova (0031/94)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 11-95 DE 17 DE MAIG DE 1995

Lesions per imprudència.- Error en l'apreciació de la prova.

Ponent: M.I.Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 20 d'abril de 1994, contenint els següents fets provats: "El processat Garzón, major d'edat i de nacionalitat andorrana, vers les 7'30 hores del dia 23 de setembre de 1992, conduïa el vehicle de la seva propietat Jeep Isuzu Trooper matrícula XXXX pel XXXX direcció Andorra la Vella vers Escaldes i en arribar a l'alçada de l'edifici administratiu del M.I. Govern d'Andorra realitzà una maniobra de gir a l'esquerra per tal d'entrar en l'aparcament que hi ha en aquell edifici, creuant els dos carrils contraris de circulació, i quan ja tenia la part davantera del vehicle sobre la mateixa entrada del pàrking, es produí una col·lisió amb la bicicleta marca Relaicx en la que circulava Pla pel primer carril de la dreta del XXXX, en direcció Escaldes Andorra la Vella, bicicleta que no portava cap mena d'enllumenat. A l'hora de l'accident era de matinada amb temps cobert havent-hi la lluminositat de l'enllumenat públic al carrer. A causa de l'accident resultaren amb danys ambdós vehicles, que han estat indemnitzats, constant la renúncia de llurs propietaris a llurs accions, també resulta lesionat el ciclista Pla.".

II.- RESULTANT: que aquesta decisió conté la següent part dispositiva : "Fallem que hem de d'absoldre i absolem a Garzón del delicte major de lesions per imprudència que li ha estat imputat pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades".

III.- RESULTANT: que contra la sentència abans esmentada s'interposa recurs de suplicació pel Ministeri Fiscal el qual al·lega com a motiu del recurs "l'error en la valoració de la prova" (art.3.5 del Decret regulador d'aquesta instància de suplicació), considerant que de la relació fàctica dels fets origen de l'accident, hi ha hagut imprudència per part del conductor del vehicle Garzón en efectuar una de les maniobres considerades com més perilloses en l'àmbit de la circulació rodada, maniobra de gir a l'esquerra interposant-se en la trajectòria del que circulava pel carril contrari sense haver respectat, però, les mesures de precaució i atenció, demana, tenint en compte el grau de participació del ciclista, dos mesos de retirada del permís de conduir i XXXX ptes. de multa.

IV.- RESULTANT: que també interposa recurs de suplicació el lletrat Sr. Villegas, advocat d'Pla, el qual va ésser declarat inadmés per aute de data 15 de març de 1995.

V.- RESULTANT: que el lletrat Villegas, en interès del processat Garzón i de la seva Companyia d'Assegurances "Segur Caixa", contesta el recurs i demana la confirmació de la sentència sostenint d'una banda que és el ciclista que ha xocat amb el vehicle del Sr. Garzón que es trobava aturat, i no al contrari, d'altra banda que cap falta d'imprudència o de negligència no és establerta contra l'automobilista que encara que havent pres totes les precaucions útils, no podia apercebre la bicicleta desproveïda de llums del Sr. Pla..

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el delicte major de lesions per imprudència tipificat en l'article 197 del Codi Penal no és constituït sinó, en la mesura en què és establerta contra el processat una falta d'imprudència generadora del perjudici corporal, sofert per la víctima.

II.- CONSIDERANT: que en aquest cas les declaracions del Sr. Garzón i del Sr. Pla són com ho subratlla la sentència del Tribunal de Corts, contradictòries, el primer sostenint que el ciclista el va topar per darrera quan havia parat ja davant de l'entrada del pàrking, el segon pretenent que el vehicle Jeep va canviar de direcció barrant-li el pas de manera sobtada.

Que les constatacions efectuades sobre terreny pels serveis de policia no permeten pas d'acreditar l'una o l'altra de les tesis.

Que ,per fi, en l'absència de testimonis de l'accident cap precisió més objectiva no ha pogut ser recollida pel que concerneix les circumstàncies de la col·lisió.

III.- CONSIDERANT: que d'altra banda que el Tribunal de Corts recorda a just títol que segons les pròpies declaracions del Sr. Pla, la bicicleta anava desproveïda d'enllumenat i que en la hipòtesi mateixa en que la versió dels fets per aquest darrer es revelés exacta, quedaria un dubte que ha de beneficiar el processat, pel que fa a la possibilitat que el Sr. Garzón hagués advertit la presència del ciclista.

IV.- CONSIDERANT: que en conseqüència els elements del darrer no permeten pas d'establir que el Sr. Garzón hagi comès una falta d'imprudència o de negligència, generadora de les lesions sofertes pel Sr. Pla, el qual al capdevall ha estat indemnitzat del seu perjudici en el marc d'una transacció, que així el delicte major de lesions per imprudència no és constituït.

V.- CONSIDERANT: que per tot això procedeix desestimar el recurs de suplicació, confirmant la sentència recorreguda.

Decisio

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1-.Desestimar el recurs de suplicació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència del M.I. Tribunal de Corts de data 20 d'abril de 1994.

2.-Confirmar els pronunciaments de la sentència.

3.-Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs..

Així, per aquesta nostra sentència, jutjant, ho pronunciem, manem i signem.