Responsabilitat contractual venda de cadell amb malaltia congènita. Èxitus. Acció de la demanda.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: B, SLU

Representant: Sra. Bernat

Advocat: Sr. XLH

Apel·lat: Sr. Plaza

Representant: Sra. Benítez

Advocat: Sra. GBM

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Responsabilitat contractual venda de cadell amb malaltia congènita. Èxitus. Acció de la demanda. Prohibició d'indefensió.

SENTÈNCIA 000056/2025

Andorra la Vella, el 10 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 29.11.22 la representació processal del Sr. Plaza va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat B SLU,SLU, en què sol·licitava que :

"... condemnant a la societat "B, SLU" al pagament de les següents quanties i conceptes al Sr. Plaza:

- La suma de MIL NOU-CENTS SETANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS (1.972,84 EUR) en concepte de compra realitzada a la societat "B, SLU";

- La suma de DOS MIL DOS-CENTS SETANTA-VUIT AMB CINQUANTA-SET CÈNTIMS (2.278,57 EUR) en concepte de despeses veterinàries i despeses que s'han ocasionat al centre veterinari a partir de l'adquisició del cadell;

- La suma de MIL TRES-CENTS SEIXANTA EUROS (1.360,00 EUR) en concepte de despeses d'allotjament;

- La totalitat de les despeses judicials ocasionades al nostre mandant, inclosos el honoraris d'Advocat, Procuradora, Perits i Saig."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 12.7.24 amb la següent part decisòria :

"Estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Plaza contra la mercantil andorrana B, SLU., i condemnar aquesta darrera a pagar la suma total de 5.611,41 EUR, així com la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

3.- El 10.9.24 la representació processal de la societat B SLU,SLU ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit demana que es revoqui la sentència de 1a instància i es condemni en costes de 1a instància a la part adversa, però sense fer especial condemna pel que fa a les costes d'aquesta 2a instància.

Subsidiàriament, sol·licita que s'estimi parcialment la demanda, condemnant-la al pagament de 1.400.-EUR, sense especial condemna en costes ni de primera, ni de segona instància.

4.- El 16.10.24 la representació del Sr. Plaza s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, tot condemnant a la part recurrent al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Plaza reclama front la part defenent B, SLU en demanda en la que sosté una petició de condemna pels danys i perjudicis per incompliment contractual.

La sentència d'instància estima la demanda amb costes.

Contra tal decisió s'alça la part defenent.

Segon.- Importància de fixar l'acció exercida. Article 130.2 del CPC.

En el present procediment la part agent reclama els danys i perjudicis patits per la mort del cadell de gos que havia adquirit en 22.9.20 i que va morir en 2.9.21 per causa d'una malaltia vascular congènita denominada shunt porto cava que no va ser neutralitzada a traves d'una intervenció quirúrgica. Reclama el preu de compra del cadell, les despeses veterinàries i les d'allotjament durant el temps de la intervenció quirúrgica.

La part defenent va contestar la demanda i després de denunciar que la part agent no havia fixat l'acció exercitada, però tot i això es va poder defensar de les pretensions de la part contrària i proposar la prova que va tenir per convenient. Malgrat la manca de fixació formal de l'acció exercitada, el defenent va concloure que "...en definitiva podem concloure que no s'ha produït cap incompliment contractual per part de la meva representada, el que ha de comportar la desestimació de la demanda i la condemna al pagament de les costes processals".

És a dir, que la part defenent va comprendre quina era l'acció exercitada: la reclamació de danys i perjudicis a causa de la manca de compliment de les obligacions contractuals per part de la venedora del cadell. De la lectura de la demanda no podia existir cap dubte de l'acció exercitada, fonamentada en l'incompliment del Decret 154/21, en el seu article 5, així com en l'article 23.2 de la Llei 11/2016 de 28 de juny de tinença i protecció dels animals a més de la prohibició de l'enriquiment injust i el principi alterum non laderum i que no tenen que quedar impunes les culpes (Digest 46-3,95.1), a més de les costes i el principi Iura Novit Curia.

El defenent en la seva contesta manifesta interpretar que l'acció de la demanda era la quanti minoris, modalitat de les accions edilícies i per això conclou que està prescrita (1 any). No té cap fonament aquesta "suposició" no solament pel redactat de la demanda i del fet no controvertit de que el cadell de gos, lamentablement, va morir. Aleshores, si es té en compte aquest fet, no tenia cap sentit imaginar que volia "reduir el preu de la venda" si ja havia perdut l'objecte de la mateixa i a més es reclamava la totalitat del preu de la compravenda. Només el termini més curt de la dita acció imaginada en quant a la prescripció podia conduir al defenent a tal "imaginació".

Per tant si la fixació de l'acció és necessària incloure-la en la demanda, aquesta exigència no pot ser exigible només formalment, doncs cal estar al contingut de tot el que es pretén en la demanda i si aquest argumentari no permet cap altre dubte i genera cap indefensió, cal estar al conjunt de les pretensions. I com hem dit, no li va causar cap mena de dubte ni cap mena d'indefensió. No compartim la conclusió de la sentència de que aquella manca de designació formal de l'acció expressis verbis, li va ocasionar certa indefensió. Per poca indefensió que es causi, cal desestimar la demanda doncs el dret fonamental a la defensa no admet graus d'afectació. O és causa o no és causa tal infracció. I en aquest cas -com ja hem dit- del propi argumentari es constata que la defenent va comprendre perfectament quina acció se li presentava i va proposar i practicar tota la prova per combatre que no hagués incomplert cap obligació legal, en base a la pròpia normativa específica esmentada en la demanda. És cert que en conclusions orals la part agent va introduir altres argumentacions sobre l'acció que exercita i va fer referència a conceptes com error de consentiment, com fins i tot de dol, o bé el aliud pro alio i fins i tot arribà a afirmar que no reclamava danys i perjudicis. Sens dubte aquestes conclusions confuses no poden alterar la demanda en la qual resulta evident que està exercint una acció d'indemnització de danys i perjudicis per incompliment del contracte de compravenda que va tenir lloc en el dia 22.9.20. Tampoc és encertada l'al·legació de que s'exercita una acció de restitutio integrum (proclamada a l'inici del judici oral) perquè no és pròpiament una acció processal, sinó un principi que inspira l'abast que ha de tenir la responsabilitat civil (contractual i extracontractual).

Per això no era necessari acudir a la Llei 13/2013 de 13 de juny de competència efectiva i protecció del consumidor per salvar la qüestió processal denunciada per la defenent, doncs la protecció dels consumidors no pot alterar els esquemes bàsics processals.

En conclusió doncs, no hi ha cap defecte processal que permeti desestimar la demanda per infracció de cap dret fonamental en la forma de proposar la demanda.

El primer motiu ha de ser rebutjat.

Tercer.- Incompliment de les obligacions exigibles legalment en la venda d'animals.

La responsabilitat del venedor del cadell cal trobar-la tant en el contracte com en la legislació específica de la Llei 11/16 de tinença i protecció d'animals i més concretament en el seu article 23 lletra c) que obliga el venedor a lliurar l'animal sense cap malaltia i l'article 5 lletra a) del Reglament de 12 de maig de 2021 relatiu a les condicions tècniques de benestar i seguretat dels centres en què es detenen animals domèstics de companyia i el procediment per autoritzar, classificar i registrar els nuclis zoològics d'animals domèstics de companyia, que la desenvolupa també exigeix al venedor que ha de "vendre els animals desparasitats, sense símptomes aparents de patologies psíquiques o físiques i sense que pateixin, ni els animals que es venen ni els seus progenitors malalties hereditàries diagnosticables ....".

En aquest cas, ha quedat acreditat que la malaltia shunt porto cava era de caràcter congènit però no sabem si era hereditària o no ho era, perquè els dos perits no s'han posat d'acord sobre aquest extrem. Ara bé, atès que si era hereditària diagnosticable (i no simplement congènita) era un extrem que afavoria al venedor per excloure'l de responsabilitat, qual no ho ha acreditat i, a més, era el que tenia la proximitat a la font de prova en poder conèixer quina era la traçabilitat de l'animal i coneixia qui era el criador que li havia proveït.

I també la garantia comercial establerta donada pel venedor al comprador en el contracte també és objecte de la mateixa consideració que la garantia legal ja que es va comprometre a atorgar una garantia si es donava el supòsit "que l'animal presenti defectes ocults o malformacions de caràcter hereditari no detectades en el moment de la compra" (foli 13). Doncs bé, un del supòsits ja s'acompleix perquè el cadell presentava un defecte ocult (malaltia congènita) i en el cas de l'altre supòsit (malformacions de caràcter hereditari no detectades en el moment de la compra) ja hem dit que calia haver-ho demostrat pel venedor. Es desestima el motiu.

Així doncs, cal que entrem en la valoració de la prova.

Quart.- Valoració de la prova

També impugna el recurrent la valoració de la prova que titlla d'errònia. I efectivament la valoració de la sentència d'instància no la podem compartir. No sabem quina va ser la causa de la mort perquè no ens basta que sapiguem que la malaltia congènita fos existent sinó que calia saber la intensitat i extensió de la mateixa per concloure que va ser la causa de la mort. Com han coincidit els dos perits (amb més extensió i precisió el testimoni-perit de la part compradora) aquesta malaltia pot tenir diverses graus d'intensitat des del més greu que ocasiona la mort fins al mes lleu que permet a l'animal amb la medicació adient poder fer vida normal.

I per conèixer aquesta circumstància ens trobem que l'informe mèdic de l'hospital veterinari de Girona que va intervenir al cadell en el dia 2/9/21 i que no va superar la intervenció, no especifica cap circumstància relativa a l'esdevenir de la intervenció i semblaria que és incomplert perquè li manquen fulls (no apareix tampoc cap signatura) ni tampoc se l'ha escoltat en la vista oral com l'únic que podia aportar llum sobre aquest extrem tan transcendent tal per a resoldre el cas. Fins i tot, ni esmenta la intervenció que la podem deduir de la factura aportada al foli 36 i únicament recull les visites de 29.6.21 i la de 28.8.21, així com la data i l'hora de defunció. També fa esment de que el cadell va patir una parada cardiorespiratòria en el dia 31.8.21. Res més ens aporta l'informe incorporat a les actuacions. D'aquí que la part recurrent encerti amb denunciar aquesta mancança per argumentar que desconeixem la causa de la defunció, que ja hem dit no estava inexorablement vinculada a la malaltia congènita del gosset. La demandant ho dona per fet en la seva demanda però no aporta la prova suficient perquè es pugui donar per provat.

Aleshores, si no podem establir la relació causa-efecte entre la malaltia congènita i la defunció, no podem imputar responsabilitat a la part venedora.

S'estima el motiu i es desestima la demanda amb imposició de les costes de la instància.

Cinquè.- La conclusió anterior ja ens allibera d'entrar en els danys i perjudicis reclamats, com en el tema de la prescripció.

Sisè.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 primer incís del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat B SLU contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 12 de juliol de 2024, que revoquem íntegrament i DESESTIMAR la demanda interposada per la representació processal del Sr. Plaza, amb imposició de costes.

SEGON.- NO FER pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.