Major d'estafa qualificada - Incorrecta Valoració prova practicada (6000030/2017)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de rotlle: TSJP-0000008/2021 Núm. de causa: 6000030/2017

SENTÈNCIA 14-2021

PARTS:

Apel·lants: Sr. Nuñez

Advocat: Sr. Machado

Sr. Alfaro

Advocat: Sr. Recio

Apel·lats: MINISTERI FISCAL

Sr. Tejada

Cia. Pérez

Advocada: Sra. Querol

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-sis d'abril del dos mil vint-i-ú.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada per Tribunal de Corts, en data 9 de desembre de 2020, en la causa de referència, seguida pel delicte major d'estafa qualificada per ser l'import del perjudici causat superior a sis mil euros, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 9 de desembre de 2020 amb la següent part dispositiva:

DECIDEIX:

"Condemnar Nuñez com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major d'estafa qualificada per ser l'import del perjudici causat superior a sis mil euros, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre (4) anys, i al pagament de les despeses processals causades.

Condemnar Alfaro com a responsable penal en concepte de còmplice del delicte major d'estafa qualificada per ser l'import de perjudici causat superior a sis mil euros, sense que concorrin circumstancies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre (4) anys i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, els acusats Nuñez i Alfaro hauran d'indemnitzar solidàriament a la companyia asseguradora ORG_0 en la quantitat de TRENTA-SET MIL SET-CENTS QUARANTA-SET EUROS AMB VUITANTA-TRES CENTIMS (37.747,83 EUR), majorada amb els interessos legals des del dia 1er de setembre de 2008, a determinar en període d'execució de sentencia, així com les despeses d'honoraris d'advocat generades en la proporció de ? parts Nuñez i ? part Alfaro."

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"Vers les 11 hores del dia 18 de juliol de 2018, el processat Nuñez nascut el xxx d'abril de xxx, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals, es personà a les dependències de la Guardia Civil de Màlaga (Espanya) al efectes de denunciar la desaparició, durant la matinada precedent, del seu vehicle tot terreny marca Jeep model Commander, matrícula XXXX, que havia deixat degudament estacionat i tancat amb clau aproximadament a les 18:00 hores del dia anterior, 17 de juliol, davant el numero 2 del carrer Spengler de dita vila.

Pocs dies desprès i ja a Andorra, el 21 de juliol de 2008, el processat Nuñez interposà la mateixa denuncia per davant del Servei de Policia i ho comunicà a la seva companyia asseguradora "A.G.F.", la quina, en mèrits de la pòlissa subscrita a tot risc i vigent, li abonà la suma de 48.260 euros el dia 1 de setembre de 2008.

El processat Alfaro nascut el dia xx d'abril de xxx, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, el mateix mes de juliol del 2008 traslladà el vehicle denunciat com a sostret fins a la vila d'Alcoi, província d'Alacant, on el deixà en una plaça d'aparcament d'un conegut seu de nom R. - avui R. - M.B. a qui li deixà les claus i donà diners per fer front a les despeses d'arrendament.

L'esmentat vehicle fou estacionat en un primer moment en un aparcament radicat al carrer xxx núm. xx d'Alcoi. Al gener del 2009 el vehicle fou traslladat a un altre aparcament radicat al carrer xx de la mateixa vila d'Alcoi i, finalment, sense que consti la data i arran d'un sinistre, el vehicle de constant referència fou estacionat en l'aparcament radicat al carrer xxx d'Alcoi, on fou localitzat per les autoritats espanyoles, tapat amb una lona, a principis del mes de desembre del 2013.

El vehicle fou lliurat el dia 4 de desembre de 2013 a la companyia asseguradora, legal propietària aleshores, que reclama pel perjudici causa."

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada Sentència interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor de Nuñez sol·licitant que s'absolgui el seu defensat.

Manifesta que sí ha estat acreditat que Nuñez coneixia a Alfaro, no se'n pot deduir i no està demostrat que va ser l'autor o l'instigador del robatori del vehicle.

Observa a tal efecte que a la vista oral tant la Sra. R.M. com el Sr. V.O. han canviat les serves declaracions, afirmant que el vehicle era propietat no de Alfaro sinó d'un amic seu, que aquest darrer va donar diners per pagar l'aparcament, que Nuñez mai va negar que coneixia Alfaro, que no resta acreditat que la clau que es va recuperar fos la clau original del vehicle, ni que la clau d'aquest cotxe, ja que dit vehicle va ser traslladat amb una grua d'un aparcament a l'altre.

Sosté que contràriament al que pretén el Sr. J.C., l'hi va proposar de tornar les claus del vehicle, que no va acceptar, observant que l'entrega de les claus no condiciona la indemnització i que Tribunal de Corts dóna plena eficàcia probatòria a un atestat de la policia espanyola relatiu a la recuperació d'una clau, sense que consti en autes una ratificació d'aquest conforme.

IV.- RESULTANT: que també interposa recurs d'apel·lació la defensa de Alfaro sol·licitant que es revoqui la Sentència impugnada en el sentit d'absoldre el seu defensat del delicte del que se l'acusa i subsidiàriament d'absoldre per prescripció de l'acció penal del delicte menor de receptació de l'article 216 del Codi Penal.

Sosté que no hi ha prova de la culpabilitat de Alfaro del delicte d'estafa qualificada, que no és cert que fos Alfaro que va desplaçar el vehicle, no essent suficient la declaració de la Sra. R.M. que xoca frontalment amb les declaracions del recurrent. Observa que la declaració de R.M. no està avalada per altres elements, que no s'han recercat empremtes o qualsevol indici de l'eventual conducció del vehicle per Alfaro, que les declaracions incriminatòries de la Sra. M. l'exculparien si ella hagués estat involucrada en l'estafa, que aquesta única declaració no és susceptible de desvirtuar la presumpció d'innocència.

Considera subsidiàriament que els fets només podrien constituir el delicte menor de receptació el qual estaria prescrit.

V.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa als recursos formulats, observant especialment que la valoració de la prova practicada pel Tribunal de Corts sobre la base dels principis d'immediatesa i contradicció i degudament expressada en la Sentència, permet establir la responsabilitat penal dels encausats pels delictes majors d'estafa qualificada i complicitat d'estafa qualificada, precisant a més, que el fet d'haver participat en la comissió del delicte previ, impossibilita la comissió del delicte de receptació de l'article 216 del Codi Penal, invocat a títol subsidiari per la defensa de Alfaro.

VI.- RESULTANT: que també s'oposa als recursos la representació lletrada de la Cia. d'ORG_0, manifestant que tots els elements obrant en autes, íntimament relacionats en la Sentència impugnada permeten arribar a la conclusió que els acusats són responsables penals dels delictes d'estafa qualificada i complicitat d'estada qualificada.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que segons el que disposen els articles 208, 209.1 e) del Codi Penal, comet estafa el qui, amb ànim de lucre, utilitza engany suficient per produir error en una persona i d'aquesta manera la indueix a realitzar un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè. El delicte d'estafa ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys, quan el perjudici té un valor superior a 6.000EUR.

El fet per un assegurat de denunciar falsament la sostracció del vehicle objecte del contracte d'assegurances, per davant de les autoritats policials, i de produir a la companyia asseguradora la còpia de la denúncia per obtenir el pagament de la indemnització, constitueix l'engany suficient per a caracteritzar el delicte d'estafa, que nega haver comés el recurrent Nuñez.

En ressurt dels elements de prova i dels indicis recollits en el present procediment que:

En data 18-07-2008 Nuñez denúncia la sostracció del seu vehicle tot terreny per davant del Servei de Policia de Màlaga (Espanya) i també, el 21-07-2008 per davant el Servei de Policia d'Andorra.

De resultes d'aquesta denúncia, la Cia. d'ORG_0 va indemnitzar Nuñez, pagant la quantitat de 48.260EUR corresponent al valor de compra del vehicle, quina factura de venda ( Foli 25) era en data del 4-12-2007.

En data 4-12-2013 el Servei de Policia d'Alcoi (Alacant) alertada per un usuari del garatge que havia constatat la presencia d'un vehicle amb matrícula estrangera inutilitzat des de mesos i amagat sota una lona, va desplaçar-se a l'aparcament radicat al Carrer xxx número xx de dita vila, on va constatar la presència del vehicle litigiós en la plaça número 42, arrendada juntament amb altres tres places i un local a V.O.F. per la Sra. M.E.A.O. responsable de gestió de diverses propietats.

M.E.A.O. ha identificat R.M.B. com la persona que lloga el 1- 07-2008 (sigui més de 15 dies abans de la desaparició del vehicle) una plaça de pàrquing al C/ xxx per guardar un vehicle que li portaven d'Andorra (Foli 19).

R. (R.) M.B. precisa (Folis 13 - 219) que va arrendar aquesta plaça de pàrquing a la demanda d'un amic C. o Alfaro per guardar el vehicle Jeep Commander que venia d'Andorra, durant més de dos anys, que després va llogar una l'altra plaça de pàrquing, no poden pagar el lloguer, va demanar a V.O.F. de guardar el vehicle en un aparcament que havia arrendat, cosa que va acceptar al mes de juny o juliol de 2012.

En el vehicle, en el moment de la seva descoberta pel Servei de Policia, no es constata cap dany susceptible d'ésser ocasionat per un furt. Del quilometratge del vehicle en el moment de la seva trobada ressortia que només havia circulat uns 800 kms després de la seva desaparició ( 5 anys abans).

Es desprèn de l'atestat de la policia espanyola que es recupera una clau del vehicle que remet V.O.F., que la rep de R.M.

No existeixen raons de posar en dubte l'atestat redactat pel Servei de Policia al lliurament de la clau del vehicle.

Pel que fa a la clau, Nuñez ha declarat i confirmat les seves declaracions a la vista oral, que hauria guardat amb ell la clau original i el seu duplicat (Foli 71) que va anar al despatx del Sr. C. li va posar les claus sobre la taula, que aquest darrer no les va agafar dient que no n' havia de fer rés amb les claus, motiu pel quin se les va tornar a endur i les va llençar a la "brossa" l'any 2011. El Sr. C. representant legal de la Cia. ORG_0 afirma, ans al contrari (Foli 25) que va demanar varies vegades a P. les claus, que li va dir finalment que no les tenia que les havia llençat. Convé observar que per aplicació de la pòlissa contractada, i en mèrits del pagament efectuat, la companyia d'assegurances hauria esdevingut propietari del vehicle pretesament furtat, que podia posar a la venda en la hipòtesi de descoberta del mateix, que apareix doncs inversemblant i fins i tot absurda i no conforme a la realitat, la versió donada per P. segons la qual el Sr. C. no va acceptar les claus que li aportava .

En fi, el fet que el vehicle fos traslladat d'una plaça d'aparcament a l'altra amb grua, resulta de l'absència de documentació i d'una bateria descarregada i no implica com ho pretén la defensa una absència de clau.

Resulta dels elements ans enunciats que el vehicle Jeep Commander, descobert amb clau i sense traces de forceig, va quedar inutilitzat i aparcat durant anys en una plaça de pàrquing, amagat amb una lona, que la plaça de pàrquing que li era inicialment destinada va ser reservada una dues setmanes abans de la declarada sostracció "per aparcar un vehicle provenint d'Andorra" que aquestes circumstàncies permeten excloure l'existència d'una sostracció per un tercer del vehicle i establir que Nuñez, que apareix com a únic beneficiari de tal operació, ha denunciat falsament el furt del vehicle per obtenir de la Cia. d'ORG_0 el pagament de la indemnització.

II.- CONSIDERANT: pel que fa a la participació de Alfaro que nega la seva responsabilitat penal, afirmant que desconeix els altres protagonistes o testimonis i que mai ha estat a Alcoi, de la prova practicada es desprèn que:

Nuñez i Alfaro malgrat haver-lo inicialment negat, sí que es coneixen en la mesura que R., des de la seva empresa de reformes, presta els seus serveis a P. arran d'un sinistre i també per viure a proximitat. La Sra. I.C. ha declarat (i confirmat les seves declaracions a la vista oral que "un tal Carles a l'època dels fets parlava sovint amb Nuñez al garatge... recordo que era monitor i vivia en un pis ubicat darrera de la seva casa"). L'absència de prova directa de que P. va demanar a R. que li guardès o s'endugués el vehicle, resulta de l'absència total de reconeixença dels fets per ambdós processats, essent observat que no s'estableix un escrit quant es tracta d'organitzar una estafa quin objecte és la desaparició d'un vehicle.

R.M.B. té declarat que fou Alfaro (Folis 13 - 219) a qui coneixia com a monitor d'esquí de la seva estància a Andorra, que a l'estiu del 2008 li demana de guardar el vehicle perquè estava en tràmits de separació. Aquest testimoni ha donat moltes precisions quant a la guarda del vehicle d'un aparcament a un altre, i del fet que no podia pagar més el primer, durant anys. La seva declaració fou confirmada a l'acte de la vista Oral, precisant llavors el testimoni que fou Alfaro qui portava personalment el vehicle, qui li donà la clau i diners per poder pagar les despeses de l'aparcament durant un any, que el vehicle no era de Alfaro sinó d'un amic d'aquest ja que R. no era casat i que aquest s'emporta la documentació del vehicle.

V.O.F. arrendatari del darrer aparcament on fou descobert el vehicle manifesta que R. - R.M. li explica que el vehicle era d'un conegut seu d'Andorra anomenat "Alfaro". A l'acte de la vista oral precisa que el vehicle es trasllada amb una grua per no tenir la documentació, en no funcionar la bateria.

Aquests testimonis sempre han mantingut les seves declaracions de manera clara i donant precisions, tant davant la policia espanyola com davant del Jutge d'Alcoi per CRI (Foli 253 i ss.- 210 i ss.), identificant Alfaro en un fotocomposició presentada per la Policia espanyola ( Foli 27) i afirmant que no coneixia en Nuñez.

El Tribunal de Corts, amb bon criteri, ha considerat les declaracions d'ambdós testimonis com a proves suficients de la participació de Alfaro en la comissió del delicte. En efecte no està demostrat un motiu de posar en dubte la sinceritat de llur declaració. La defensa de Alfaro es limita a al·legar sospites, en quan a una eventual col·laboració de R.M. "amb furt o estafa" sense que segui presentat el més mínim indici en aquest sentit, essent observat que tal argumentació no ha estat desenvolupada durant la instrucció per l'encausat.

Apareix a més, inversemblant que O. i M. hagin decidit en 2013, 5 anys desprès de la desaparició del vehicle d'implicar per atzar a Alfaro, que coneixien per haver esquiat a Andorra.

Els fets atribuïts a Alfaro són constitutius d'una complicitat del delicte d'estafa, doncs coopera conscientment a l'execució dels fets punibles desenvolupant actes necessaris i simultanis a aquest, encarregant-se a instància de Nuñez del trasllat i ocultació del vehicle fora de l'abast de la companyia d'Assegurances i contribuint a consolidar les maniobres d'engany de la Cia. G., comeses per P.

Contràriament al que sosté el recurrent, la participació a la comissió del delicte exclou la constitució del delicte de receptació de l'article 216 del Codi Penal, que disposa que és reu d'aquest delicte "el qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d'un delicte contra el patrimoni en el qual no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice".

En el cas d'autes el delicte perseguit no és un furt sinó una estafa, i l'actuació de Alfaro no és situa després del furt sinó que s'emmarca com a participació necessària i simultània a la comissió del delicte d'estafa.

III.- CONSIDERANT: En aquestes condicions, que la Sentència recorreguda ha de ser íntegrament confirmada, tant pel que fa d'una part a la culpabilitat, com a les penes imposades adaptades d'altra part, a la natura i gravetat dels fets, la necessitat d'evitar llur reiteració, en fi, la indemnització atorgada a la Cia. G. correspon a la quantitat abonada amb deducció del preu de venda del vehicle.

Procedeix doncs desestimar els recursos interposats i imposar a les parts recurrents els pagament de les despeses processals.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDIM:

1.- DESESTIMAR els recursos interposats per la representació lletrada del Sr. Nuñez i per la representació lletrada del Sr. Alfaro.

2.- CONFIRMAR la sentència objecte de recurs.

3.- Imposar als recurrents les costes processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.