Reclamació de danys materials derivats d'un accident de circulació; excepció de prescripció; dies a quo; costes processals (5000075/2019)
- Resolució
- Sentència · 25/06/2020
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 109/2020
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2020:109
- Recurs
- 274/19
- Ponent
- Carles Cruz Moratones
- Magistrats
- Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- PRESCRIPCIÓ DANY CASS COSTES PROCESSALS RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Amador contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle que havia desestimat la seva demanda per danys materials derivats d'un accident de circulació ocorregut el 11 de desembre de 2016. La sentència original havia considerat que l'acció havia prescrit i havia condemnat el Sr. Amador a pagar les costes. El tribunal ha confirmat aquesta decisió, argumentant que el termini de prescripció s'havia de computar a partir del dia en què l'acció es podia exercitar, que en aquest cas era el dia del sinistre, i no a partir del segon peritatge realitzat sis mesos després. El tribunal també ha imposat les costes del recurs a la part apel·lant.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére
TSJC.- 0000274/2019 ORIGEN: 5000075/2019 - 00
NIG: 5300542120190000541
PARTS:
Apel·lant : Sr. Amador
Procurador : Sr. Vaquero
Advocat : Sra. Palau
Apel·lat : A Sanç
Procurador : Sra. Morell
Advocat : Sra. Plana
SENTÈNCIA 070-2020
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sr. Jaume Tor Porta
Andorra la Vella, el 25 de juny del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 1.7.19 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió :
"PRIMER.- Desestimar la demanda presentada per part del Sr. Amador contra la societat Sanç.
SEGON.- Condemnar en costes a la part agent, incloses les derivades d'advocat i procurador."
Segon.- Contra aquesta resolució la representació processal del Sr. Amador va interposar recurs d'apel·lació.
Per escrit de conclusions de data 25.10.19, i en virtut dels arguments que s'hi exposen demana que es revoqui la Sentència apel·lada en el sentit exposat en l'apartat setè del referit escrit tot i imposant les costes tant de primera com de segona instància a l'adversa.
En altressí primer demana que es procedeixi a practicar la prova III.- PERICIAL PER RATIFICACIÓ I TESTIFICAL D'EXPERT.
Altrament manifesta que renúncia al tràmit de vista oral.
Tercer.- En data 20.11.19, la representació processal de la societat Sanç presenta el seu escrit de contesta a les conclusions, demanant que es dicti sentència confirmant en tots els seus extrems la resolució recorreguda, i que es condemni a la part apel·lant a les costes processals suportades en aquesta instància incloent els honoraris d'advocat i procurador.
Quart.- En data 5.2.2020, aquest tribunal dictà Aute amb la següent part dispositiva :
"Primer.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal del Sr. Amador en aquesta alçada.
Segon.- Requerir a la part apel·lada que en el termini de cinc dies es manifesti envers si desitja celebrar el tràmit de vista oral."
Cinquè.- El 11.2.20, la representació processal de la societat Sanç manifestà que no desitjava celebrar el tràmit de vista oral.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present procediment, la part agent Amador reclama front la part defenent Sanç en demanda en la que sosté una petició de condemna per danys materials derivats d'un accident de circulació que va tenir lloc en el dia 11.12.16.
La sentència d'instància estima que l'acció ha prescrit i desestima la demanda amb costes.
Contra tal decisió s'alça la part agent.
SEGON.- En el present litigi es tracta de resoldre de manera preferent l'excepció de prescripció aixecada per la part defenent. No es discuteix que és d'aplicació l'any de la Lex Aquilia però el que es discuteix és quin ha de ser els dies a quo.
La particularitat del present cas resulta de l'inversemblant relat de la part agent que pateix un accident de trànsit (lleu) quan el seu vehicle estava aparcat el qual pateix uns danys materials i que triga més de 7 mesos en dur-lo a un taller on el perit de la companyia fa el peritatge (4.8.17) en el qual ja s'observa que el far esquerra davanter ha de ser substituït. Incomprensiblement no es repara ni es desmunta la part davantera per observar altres danys que no es puguin detectar a simple vista.
Sense que coneguem la raó resulta que no torna al taller de reparació (coincident en un altre sinistre que va afectar la part del darrera), segons llegim en l'informe pericial (foli 44) fins el dia 26.2.18 on ara sí es desmunta la part davantera i es periten més danys que en la primera ocasió. No consta que fos reparat. Com destaca la sentència impugnada, en la primera visió del perit (que recalca que va ser sense desmuntar) no va apreciar danyats ni el "faro delantero Izquierdo, el faro antiniebla delantero Izquierdo, rejilla inferior izquierda del parachoques, coraza frontal..."
D'aquest relat fàctic, pretén la part agent i recurrent que el dies a quo per computar el termini anual ha de situar-se en el del últim peritatge (26.2.18) i així estaria la seva petició de citació a judici dins del termini d'un any.
TERCER.- Cal fer diverses precisions abans d'entrar en els tres motius que articulen el recurs. La primera d'elles és que la Sala té establert que el termini de prescripció s'ha de computar a partir del dia en què l'acció es pot exercitar i distingim quan es tracta d'un fet únic generador de danys immediats, el termini s'ha de computar a comptar de la data del sinistre. I que quan és qüestió de danys continuats o evolutius, el dia a quo no comença a córrer fins que els danys es trobin consolidats (sentències 020/09 del 21 de maig del 2009, 096/14 del 9 d'octubre del 2014; 164/2014 del 27 de novembre del 2014, i 272/14 del 28 de maig de 2015, entre d'altres).
La segona precisió, és que els terminis legals de prescripció no poden quedar a l'arbitri de les parts en quan fer-los més extensius. Això vol dir que no es tracta de que siguin coneguts pel perjudicat sinó que ho puguin ser, cosa ben diferent per evitar que aquell determini el moment en que vol conèixer l'abast del dany que ha patit.
La tercera es que els danys materials en un accident són propis d'un fet únic degenerador (llevat d'excepcions ben acreditades), mentre que els danys personals són generalment de caràcter evolutiu o continuat.
QUART.- Dit això, cal entrar en els motius del recurs. El primer es centra en que la part defenent va aplanar-se parcialment a la demanda en acceptar els danys del primer pressupost i posteriorment va al·legar la prescripció de la resta. Només cal llegir la contesta a la demanda per veure que amb lletres de major mida tipogràfica i en negreta es llegeix: "AMB CARACTER PREVI: EXCEPCIÓ DE PRESCRIPCIÓ DE L'ACCIÓ" i al final del Primer fet demana la desestimació de la demanda amb imposició de les costes. No cal fer més argumentacions per veure que la petició d'entrar en el fons i d'acceptar una parcial responsabilitat del seu assegurat era una petició subsidiària.
El motiu ha de fracassar.
CINQUÈ.- El segon motiu el centra en la argumentació de que el dies a quo ha de situar-se després del segon peritatge. De l'inversemblant relat de fets que hem efectuat, es conclou que en el primer peritatge va tenir el perjudicat l'ocasió de conèixer l'abast real dels danys que va patir, però per les raons que siguin (pròpies o aconsellades), va optar per no voler saber-ho. I no va ser fins més de sis mesos més tard quan va voler saber- ho, però aquesta passivitat o deixadesa dels seus interessos no pot fer que pugui allargar el termini fins que li convingui en perjudici de la seguretat jurídica i dels interessos del responsable del seu pagament. El motiu no pot prosperar.
SISÈ.- Finalment quant al tercer motiu l'articula entorn de la imposició del pagament de les costes en la instància. No cal dir que a la vista del fracàs dels dos motius anteriors que condueixen a la confirmació de la sentència d'instància, aquella imposició és obligada. Tampoc pot reeixir aquest motiu.
SETÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Amador contra la Sentència dictada pel Tribunal unipersonal de Batlle en data 1 de juliol de 2.019, que confirmem íntegrament.
Segon.- Imposar el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.