Costes aplanament TSJC 002/14

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-002/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Bueno va interposar, en data 11-09-2013, demanda envers la mercantil Guerrero, en virtut de la qual sol·licitava la condemna d'aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 1.498,81.- euros, amb més els interessos i les costes processals.

En data 25-09-2013 la mercantil defenent va presentar un escrit pel qual s'aplanava a la demanda, però sol·licitava la no imposició de les costes processals, tota vegada que la demandant "no ha ni tant sols assajat la reclamació extrajudicial del deute".

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 4- 12-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada per la societat "Bueno", ha de condemnar i condemna a la societat "Guerrero", al pagament a aquella de la quantitat de mil quatre-cents noranta-vuit euros amb vuitanta-un cèntims (1.498,81.- EUROS), més els interessos legals descrits en el II.- Considerant, imposant-li les costes processals causades de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica de la present resolució".

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 20-02-2014, ha presentat escrit de conclusions, segons el qual i pels motius explicitats en el mateix demana la revocació parcial de la sentència d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 17-03-2014, sol·licita la confirmació íntegra de la sentència dictada, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L?únic greuge o motiu del recurs rau en la imposició de les costes processals a la part defenent, malgrat l'existència de l'aplanament. En aquest sentit, entén la recurrent que, una volta presentat l'aplanament, no esdevenia necessari que la Batllia anés assenyalant més terminis i més tràmits processals, amb l'evident perjudici que això suposava en l'augment dels tràmits als efectes d'una eventual condemna en costes processals. Afegeix que la sentència no imposa les costes processals en virtut de la documentació aportada en proves sinó en ares al principi del venciment objectiu, quan existeix doctrina d'aquesta Sala (19-11-1998 i 31-01-2012) que entenen que no existeix una disposició específica en matèria de costes processals en relació a l'aplanament. S'afegeix també que de la documentació aportada no apareix de manera objectiva cap reclamació extrajudicial o requeriment de pagament.

II.- La sentència d'instància fonamenta la imposició de les costes processals, en el seu III Considerant, en la regla del venciment objectiu, continguda al Codi 7,51,5 i afegeix que no existeix cap motiu per a justificar l'exoneració que pretenia la part defenent.

Però en aquest cas, ens trobem front a un aplanament a la totalitat de les pretensions exercitades, atès que la imposició o no de les costes processals no constitueix una pretensió a l'empara de l'autonomia privada dels litigants, sinó que aquesta Sala ja ha tingut ocasió de posar de manifest la inoposabilitat dels pactes sobre costes processals, a la vegada que, com a pronunciament que s'ha d'incloure a la resolució judicial que es dicta (Sentència o Aute) s'ha de determinar la seva imposició o no en virtut dels criteris que al respecte estableix l'ordenament jurídic processal andorrà.

Des d'aquesta òptica, i al tractar-se d'un cas d'aplanament, existeix ja doctrina d'aquesta Sala, recollida entre altres a la STSJA de 31-01-2012, en la qual s'ha determinat que ".- Esdevé doctrina d'aquesta Sala, entre altres, sentència del Tribunal Superior de 28-10-2010, 19-11-1998 i Aute de 23-10-2003, que en l'ordenament jurídic andorrà no existeix, a diferència del que es preveu en altres ordenaments jurídics de l'entorn (cfr. Art. 395 LEC 1/2000, de 7 de gener), una disposició específica en matèria d'aplanament i determinació de les costes processals. Així, aquesta Sala, a diferència del que succeeix en dret comparat, i tota vegada que l'ordenament jurídic andorrà es nodreix de les seves font pròpies i constitueix un sistema que es caracteritza, com a ordenament jurídic, per la completesa i la coherència, ha considerat que en aquells supòsits en els quals l'aplanament es produeix i que l'actuació de la defenent de no complir la prestació és la que ha originat la pendència del procés, s'ha d'efectuar imposició de les costes processals.

Així mateix, en sentència TSJC-276/10 de data 30-11- 2010 aquesta Sala ha valorat l'actuació del defenent, en el sentit de no considerar-lo de mala fe, i per tant, no creditor a la imposició de les costes processals, quan no ha estat requerit de pagament prèviament a la interposició a la demanda ("I si s'apliquen les consideracions anteriors al cas concret, es pot extreure que no s'ha acreditat que l'auxili judicial s'hagi hagut d'impetrar davant la conducta del defenent de fer cas omís als requeriments de la part agent en ares a donar satisfacció al seu dret de crèdit, atès que com s'ha esmentat en la sentència d'instància no consta acreditat el requeriment de compliment al deutor, amb anterioritat a la interposició de la demanda, a la vegada que el deutor no procedeix a oposar-se a la demanda, sinó que compareix a la Batllia i declarar reconèixer el deute que se li reclama").

Consegüentment amb l'anterior doctrina, no és el criteri del venciment objectiu el que ha de determinar la imposició de les costes processals quan existeix un aplanament, sinó que la imposició de les costes processals a la part que s'aplana resultarà del fet que la part creditora hagi hagut d'impetrar l'auxili judicial degut a l'incompliment del deutor dels requeriments previs de pagament de la seva prestació, de manera que la única forma que li resta al creditor per a obtenir la satisfacció del seu dret subjectiu és el recurs a la jurisdicció.

Des d'aquesta òptica, consta a les actuacions que els efectes per imports de 483,10.- euros, de 10-09-2012 i de 1.015,71.- euros, de 21-09-2012, foren retornats per la defenent, una vegada presentats al cobrament. Així mateix, consta també que en data 16-04-2013 es va reclamar a la defenent, al XXXX, l'import de 1.498,81.- euros, amb més 12.- euros de despeses bancàries, amb l'advertiment, en cas d'impagament, de l'exercici de les accions legals escaients. Si bé consta que la referida carta no fou lliurada (cfr. Foli 50) al defenent, aquest va sustentar que es va remetre al domicili social, malgrat li constava el domicili comercial a Sant Julià de Lòria. Aquesta argumentació de la defenent no pot reeixir per dues raons: la primera, perquè el domicili social d'una mercantil esdevé el lloc idoni i adequat legalment per a procedir a efectuar actes de comunicació processals i altres comunicacions pròpies del gir o tràfic habitual de la societat i, la segona, perquè consta que l'escrit d'emplaçament de la demanda envers la defenent (foli 1 i 13 a 15) es va realitzar en aquell domicili.

En canvi, sí s'ha d'acollir l'argument de la recurrent segons el qual l'aplanament pel que s'ha exposat fou total, i que els tràmits processals posteriors a la contesta no podran ésser computats als efectes de les costes processals del present litigi a la instància. Així, si bé la defenent fou requerida de pagament i, conforme a la doctrina de la Sala abans explicitada, esdevé creditora a les costes processals, només hauran d'integrar aquestes l'escrit de demanda i no els altres tràmits posteriors a la contesta.

III.- L'estimació parcial del recurs comporta la no imposició de les costes processals, segons el que disposa la Novel·la 82, cap. X.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR en part el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Guerrero contra la sentència de data 4-12-2013, que confirmem per una altra motivació, i amb la precisió que les costes processals de la instància a favor de l'agent no podran incloure tràmits processals posteriors a la contesta a la demanda, en la qual es va efectuar l'aplanament per la part defenent. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.