Família-infidelitat- causa d'una separació (TSJC-040/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-040/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 d'octubre del 2011 la representació processal de la Sra. Narváez va formular demanda de separació matrimonial contra el Sr. Marcos, fonamentant aquesta petició en les divergències i dificultats que, segons la seva mandant, havien fet inviable el manteniment de la vida en comú dels esposos. Per aquesta raó, sol·licitava que es tingués per presentada demanda conjunta de separació matrimonial i, després dels tràmits escaients, es declarés la separació dels consorts, dispensant-los de l'obligació de viure junts i autoritzant-los a viure de forma separada, atorgant el domicili conjugal al Sr. Marcos, fixant una pensió compensatòria a favor de la seva mandant de 300 euros mensuals i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment, demanda que va ser modificada en data 24 d'octubre del 2011 renunciant l'agent a reclamar la pensió sol·licitada.

II.- El Sr. Marcos va contestar a la demanda en data 26 d'octubre del 2011 oposant-se a la mateixa amb l'argument que el procediment en cap cas s'havia instat de manera conjunta pels esposos, que la causa de separació era la infidelitat de la Sra. M. i que la modificació del petitum de la demanda de l'adversa fora del moment processal oportú no es podia admetre, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda, condemnant a l'agent al pagament de les costes del procediment o, subsidiàriament, que es declarés la separació dels consorts P.-M. per causa d'infidelitat de l'agent i s'atorgués l'ús del domicili conjugal al Sr. P., imposant a l'adversa les costes del procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 8 de novembre del 2012 va decidir estimar la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Narváez contra el Sr. Marcos, declarant la separació matrimonial dels referits esposos per la causa de l'article 39 apartats 7 i 8 de la Llei Qualificada del Matrimoni, quedant aquests deslliurats del deure de convivència, declarant igualment la dissolució del règim econòmic del matrimoni, atribuint el domicili conjugal a l'espòs i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Marcos i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació desestimant la demanda formulada contra el seu mandant o, subsidiàriament, declarant la separació dels consorts com a conseqüència de la infidelitat de la Sra. M. d'acord amb el que disposa l'article 39.2 LQM i, encara més subsidiàriament, que es declari com a causa de la separació dels esposos la conducta de la citada senyora, d'acord amb el què disposa l'article 39.3 LQM.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent reitera en aquesta alçada els mateixos arguments que exposava en la seva contesta a la demanda i que van ser curosament examinats i rebutjats per l'Hble. Batlle, motiu que seria més que suficient per desestimar sense més aquest recurs.

No obstant, per donar una resposta més complerta, si cap, a les seves al·legacions, cal destacar que el fet que en el petitum de la seva demanda la Sra. Narváez manifestés que sol·licitava la separació dels esposos de manera conjunta no es pot considerar més que un error, ja que del cós de la mateixa es deduïa clarament que es presentava de manera unilateral per l'esposa. D'altra banda, entendre que es tracta d'un error, a part de ser evident, no ha produït cap mena d'indefensió, ni perjudici, pel Sr. Marcos, que ha pogut defensar la seva posició de manera contradictòria en el present procediment, ni pot suposar cap mena d'incongruència en relació a la Sentència que el resol en quan s'ha de tenir per no posat.

II.- Argumenta el recurrent, en segon lloc, també reproduint el que manifestava al contestar a la demanda, que s'ha de considerar que la causa de la separació dels esposos és la infidelitat de la Sra. Narváez que ha quedat acreditada per les manifestacions dels testimonis que han declarat a les actuacions.

No obstant, en el mateix sentit que la Sentència d'instància, aquesta Sala considera que aquesta infidelitat no ha quedat provada, ja que les Sres. Miró i Gutierrez manifesten ser amigues del Sr. Marcos, raó per la qual el seu testimoni s'ha de valorar amb molta cautela, i, a més a més, reconeixen que sols han tingut referència de la presumpta infidelitat de la Sra. Narváez perquè així els hi ha explicat el recurrent (folis 92 i 94 en relació al 78). Pel que fa al Sr. Pombo (foli 102 en relació al 79) es tracta igualment d'un amic del Sr. Marcos i, si bé és veritat que diu que va tenir coneixement de la infidelitat de la Sra. Narváez, l'únic que afirma haver vist són petons de la citada senyora amb un noi, raons per les quals tampoc constitueixen prova suficient de la conclusió a la què arriba el recurrent.

II.- El recurrent defensa en aquesta alçada que les afirmacions del Sr. Pombo haurien de portar com a mínim a declarar la separació dels esposos per raó d'una conducta inapropiada de l'adversa de conformitat amb l'article 39.3 LQM, però es tracta d'una petició que s'introdueix per primera vegada en aquesta alçada i que, per tant, tampoc es pot estimar. D'altra banda, cal tenir en compte igualment que aquestes manifestacions procedeixen d'un sol testimoni i que la relació d'amistat que l'uneix amb el recurrent porta a valorar les seves declaracions amb especial cautela.

En tot cas, les causes de separació que recull l'article 39 LQM no es poden considerar més que com exemples d'aquells motius que fan raonable una separació, sense que es pugui defensar que el sistema andorrà parteix de que la separació sols es pot admetre si es prova la culpabilitat d'una de les parts, ja que l'apartat vuitè del citat article posa de relleu que la causa pot ser de qualsevol naturalesa, mentre sigui suficient a criteri dels òrgans jurisdiccionals. Altrament, el fet que la separació sigui culpa d'una de les parts no comporta cap conseqüència que justifiqui la insistència del recurrent en aquest punt, fet que comporta que resulti irrellevant la seva concreció.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Marcos contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 8 de novembre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.