Denegació d'una autorització de construcció (0024/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0081-2/04

S E N T È N C I A NÚM. 24-2006

PARTS:

Apel·lant: Gaya

Representant: Sancho

Advocat: Bermudez

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Esteban

Advocat : Bueno

Apel·lada: Vall

Representant: Esteban

Advocat Caro

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE CANILLO

Representant: Guerrero

Advocat Viñas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0081-2/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2005-085, de 5 de setembre de 2005, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Gaya contra una resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, de 18 de juny de 2004, que va desestimar el recurs formulat contra la desestimació per silenci del Comú de Canillo, d'una sol·licitud de permís de construir un edifici singular destinat a hotel.

2.- En la segona instància, la part apel·lant demana la revocació de la sentència i el reconeixement del dret a obtenir el permís de construcció compte tingut que la presentació d'un avantprojecte previ -autoritzat expressament pel Comú i pel Govern abans de la moratòria- no pot ser afectada per la mateixa i que la LGOTU, en tractar el règim de suspensió de llicències equipara els avantprojectes als projectes constructius.

3.- La representació del Govern i del Comú s'han oposat al recurs d'apel·lació demanant la confirmació de la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

4.- En els respectius escrits de conclusions les parts han ratificat les al·legacions exposades en els principals escrits d'aquest segona instància.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que donen lloc a la present controvèrsia, no discutits i exposats cronològicament són, sintèticament i pel que ara interessa, el següents:

el 13 de juny de 2002, el Sr. Gaya va presentar davant el Comú de Canillo un avantprojecte de construcció d'un edifici singular destinat a hotel, que fou aprovat per acord del Comú de 15 de setembre de 2002, i per acord del Govern de 26 de març de 2003.

el 20 de febrer de 2004, el Sr. Gaya presenta davant el Comú el projecte constructiu de l'hotel, que se li desestima per silenci, i contra la desestimació per silenci interposa, el 6 de maig de 2004, un recurs d'alçada davant la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que li desestima expressament en resolució de 18 de juny, raonant que el projecte resultava afectat per la moratòria establerta en la Llei de 23 de maig de 2003.

Tercer.- En el seu recurs d'apel·lació la part demandant argumenta novament que l'avantprojecte constructiu que va presentar abans de la moratòria constitueix l'inici d'un procediment que no pot resultar afectat per la suspensió de llicències acordada per la Llei de 23 de maig de 2003.

Per contra, el Govern i el Comú consideren que la moratòria afecta la presentació del projecte sobre el qual, per tant, no procedeix l'atorgament d'una llicencia, com raona la sentència, de la que en demanen la confirmació i la desestimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- El recurs d'apel·lació no pot ser estimat per les raons següents:

El règim administratiu que estableix la Ordinació general d'urbanisme i construcció de la Parròquia de Canillo de 27 de juliol de 1995 (BOPA de 6 de juny de 1995) subjecta l'obtenció de les llicències d'edificació a l'aprovació prèvia d'un projecte de construcció (article 11), en concordància amb el marc jurídic establert per la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU). La pròpia Ordinació estableix que els edificis que per l'especial ocupació en planta que preveuen i que per aquesta raó defineix com singulars en l'article 6.9 s'han de sotmetre a un doble control en fase comunal: la de l'avantprojecte i la del posterior projecte (article 35) com una forma de verificar més acuradament aquesta singularitat, que per raons de la seva magnitud rep un tractament especial. En conseqüència, en els termes de l'Ordinació, la presentació de l'avantprojecte respon a un primer estadi de control comunal en el procediment global i no eximeix en absolut de presentar el projecte constructiu.

És precisament en aquesta línia que la resolució del Govern de 26 de març de 2003, en autoritzar l'avantprojecte, indica literalment que "l'aprovació d'aquest avantprojecte no suposa l'aprovació incondicional del projecte definitiu", com, a més, remarca la sentència del Tribunal de Batlles.

L'atorgament de les llicències de construcció exigeix un contrast del projecte constructiu amb la legalitat urbanística, que passa per un procediment en el què són essencials els informes tècnics i jurídics que conforme estableix l'article 137.1 de la LGOTU han d'emetre el responsable tècnic de la corporació i el secretari, que dictaminen si la sol·licitud és conforme a la legalitat aplicable. En el cas, l'expedient que va donar lloc al Decret del Consell de Comú del Comú de Canillo de 15 de setembre de 2002, que aprova l'avantprojecte, no conté aquests informes, que eren exigibles perquè la LGOTU ja era vigent, com tampoc els te ni els emet l'acord del Govern de 26 de març de 2003; així, si aquests actes favorables a l'avantprojecte vinculessin els que s'han de pronunciar sobre el projecte es donaria la paradoxa de que una llicencia s'hauria obtingut amb omissió de tràmits essencials que en condicionen la validesa, i seria, per tant, nul·la de ple dret conforme a l'article 48 del Codi de l'Administració.

Finalment, convé recordar que la Llei de modificació puntual i urgent de la LGOTU, que entrà en vigor el 19 de juny de 2003 i que va suspendre l'atorgament de llicències d'edificació d'obres de nova planta, només va excloure de la suspensió les relatives a projectes d'edificació presentades amb anterioritat a la seva entrada en vigor, no els avantprojectes; i és lògic, doncs els avantprojectes, almenys en els termes en que venen regulats en la Ordinació Parroquial de Canillo, no són projectes ni condicionen l'atorgament de les llicències posteriors, com han quedat exposat i per això no entren en l'àmbit de l'excepció a la suspensió que demana la part apel·lant.

En aquest sentit s'ha pronunciat aquesta Sala en la sentència número 42-2005, de 25 de juliol de 2005, raonant que l'excepció prevista en la norma citada, que només exclou els projectes, no els avantprojectes, s'ha d'interpretar de manera literal, perquè es basa en motius d'interès públic ordenats a evitar que hi hagi construccions que puguin ser edificades abans d'entrar en vigor els plans d'ordenació i urbanisme dels Comuns i que no siguin conformes als mateixos.

En conseqüència del que s'ha exposat, s'imposa la desestimació del recurs d'apel·lació.

Cinquè.- No existeixen mèrits per a una especial imposició de les despeses d'aquesta segona instància a una de les parts, per la qual cosa cadascuna es farà càrrec de les generades per ella mateixa.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gaya contra la sentència 2005-085, de 5 de setembre de 2005, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.