Responsabilitat extracontractual, improcedència de recórrer a la teoria del risc quan la companyia asseguradora ha pogut accedir a l’interior del local on s’ha produït una fuita d’aigua i apreciar la seva causa (4000545/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000330/2021 ORIGEN: 4000545/2019 - 00

NIG: 5300542120190003817

PARTS:

Apel·lant: A, SA

Representant: Sr. Elías

Advocat: Sr. Campillo

Apel·lat: Sr. Varesc

Advocat: Sra. Nogués

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sr. Carles Cruz Moratones

OBJECTE: responsabilitat extracontractual, improcedència de recórrer a la teoria del risc quan la companyia asseguradora ha pogut accedir a l’interior del local on s’ha produït una fuita d’aigua i apreciar la seva causa.

SENTÈNCIA 065-2022

Andorra la Vella, el 6 d’abril del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 22-11-2019, la representació processal de A, SA va interposar demanda a tramitar pel procediment de mínima quantia contra el Sr. Varesc, en què sol·licitava que es dictés Sentència condemnant-lo a satisfer la suma de 778,49.- € augmentada dels interessos legals a comptar del dia 10-5-2019 o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda i a satisfer les costes judicials ocasionades.

2.- El 6-2-2020, el Sr. Varesc contestava la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-les i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

3.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants amb el resultat que figura en les actuacions, en data 16-3-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Desestimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Elías, Procurador dels Tribunals andorrans, actuant en nom i representació de A contra el Sr. Varesc en data 22 de novembre del 2018; Absoldre aquest darrer de les pretensions contra ell exercitades per la primera, a qui s'imposa les costes processals causades, exclosos els honoraris d'advocat i procurador".

4.- La representació processal d'A, SA ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es disposi l'íntegra estimació de les pretensions que havia articulat en el seu escrit de demanda inicial.

5.- El Sr. Varesc s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació de la resolució dictada per l'Òrgan judicial d'instància, imposant-se a la companyia asseguradora demandant el pagament de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment de mínima quantia, la representació processal de la companyia d'assegurances A, SA, articula una acció en responsabilitat extracontractual contra el Sr. Varesc, pels danys patits el 23- 11-2018, en el negoci "P" del Pas de la Casa, assegurat per la primera i que s'haurien produït per raó del trencament d'una canonada en el local explotat pel Sr. Varesc.

La Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància desestima la demanda argumentant que no s'havia justificat la raó tècnica del trencament de la canonada en el local del Sr. Varesc i en aquest supòsit considera que la mera qualitat de propietari del local on es va originar la fuita no constituïa títol suficient per a imputar-li culpa.

Segon.- La representació processal de la companyia asseguradora demandant s'alça contra aquest pronunciament, considerant que l'òrgan judicial d'instància havia d'haver recorregut a la teoria del risc, destacant que exigir-li provar la culpa del Sr. Varesc en el sinistre, suposava exigir a la seva representada una prova d'aportació impossible.

Tercer.- Recordarem que a Andorra, la responsabilitat extracontractual és de naturalesa subjectiva i, per tant, l'element relatiu a la culpa resulta cabdal a l'hora d'imputar la càrrega d'indemnitzar un dany al seu responsable.

Malgrat el principi general indicat, a partir del desenvolupament del maquinisme i l'aparició de la societat industrial amb la multiplicació dels accidents i dels danys i lesions i l'increment de llur gravetat, apareix sovint la dificultat per a les víctimes de demostrar la culpa que en seria la causa i en tal eventualitat, apareix la teoria del risc, que aquesta Sala ja ha pogut admetre en algunes ocasions. Aquesta doctrina si bé manté el requisit de l'existència de culpa com a vertebrador de la responsabilitat aquil·liana permet, quan el resultat s'incardina en una conducta que presentava el risc de crear concretament el dany succeït, d'invertir la càrrega de la prova, en el sentit que l'existència de culpa en el fet originador del dany ja no haurà de ser justificada pel perjudicat sinó que la prova incumbirà al causant del dany que haurà de justificar haver emprat la diligència necessària per evitar-lo i l'absència de culpa en la seva producció, alliberant el perjudicat de l'aportació d'una prova que li podria resultar extraordinàriament dificultosa o fins i tot impossible.

En el present supòsit, el recurs a la teoria esmentada no resulta admissible doncs encara que el sinistre d'aigua s'hagués pogut produir en el local comercial explotat pel Sr. Varesc, la companyia asseguradora demandant ha pogut accedir en el seu interior i el seu perit ha realitzat un informe detallat sobre les causes del sinistre, sense que, per tant, concorri cap dificultat probatòria que permeti desplaçar les regles de principi en l'àmbit de la responsabilitat aquil·liana, en mèrits de la teoria del risc esmentada.

En conseqüència el motiu del recurs que s'articula es veurà abocat al fracàs.

Quart.- Realitzades les anteriors precisions i per tal d'atorgar a la part recurrent una resposta completa quant al fons de les qüestions que suscitava, ressaltarem que la demandant situa en el seu escrit rector l'origen del dany patit en el conducte de l'aigüera del local explotat pel Sr. Varesc, fonamentant aquesta reclamació en l'informe del perit Sr. Castilla que acompanyava. Aquest treball incorpora un breu reportatge fotogràfic on s'aprecia que el tub de desguàs de l'aigüera de la cuina no es troba malmès (darrera fotografia del foli 7) i tampoc presenta la més mínima similitud amb la peça que va ser canviada (dors del foli 7).

En realitat, el tub trencat a què ens acabem de referir sembla correspondre a aquell que s'aprecia en l'avant darrera fotografia que figura en el foli 7 de les actuacions. Aquesta fotografia, no correspon a la zona de l'aigüera de la cuina que invoca la demandant, i la proximitat d'un endoll elèctric ens porta a considerar que es pot tractar del mecanisme de desguàs d'algun aparell que requereixi connexió elèctrica propera, tal com podria ser el rentaplats industrial que apareix fotografiat al costat de la pica de la cuina, sense però que, el Tribunal pugui examinar des d'aquesta perspectiva la reclamació de la part demandant atès que de fer- ho s'incorreria en incongruència, modificant els concrets termes del debat suscitat per les parts.

Cinquè.- Per tot el que s'ha exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de A, SA, confirmant la part dispositiva de la Sentència dictada en tots els seus extrems.

Sisè.- La desestimació del recurs comportarà que les costes derivades del mateix siguin imposades a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat ocasionats en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal d'A, SA contra la Sentència 42/2021 de data 16-3-2021 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.