Reclamació per la companyia de les indemnitzacions que va satisfer; prescripció; deducció franquícia (6000210/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000212/2020 ORIGEN: 6000210/2019 - 00

NIG: 5300542120190001230

PARTS:

Apel·lant : Srs. Amador i Agullo

Procurador : Sr. Bermudez

Advocat : Sr. Plana

Apel·lat : Escolano

Procurador : Sra. Pulido

Advocat : Sra. Aguilar

SENTÈNCIA 025-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 23 de gener del 2020 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió :

"Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per la representació processal de la societat Escolano contra el Sr. Amador i la Sra. Agullo, i condemnar a aquests darrers, de forma solidària, a pagar el cost de reparació del retrovisor trencat al vehicle propietat del Sr. Anaya, a determinar en període d'execució de la present resolució judicial, mitjançant l'aportació de la factura corresponent on es detallin les diferents partides reclamades i el cost de cadascuna d'elles.

Tercer.- No fer expressa imposició de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el que preveu el VI. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal dels Srs. Amador i Agullo, va interposar recurs d'apel·lació.

Per escrit de data 5 d'octubre del 2020 la representació processals dels Srs. Amador i Agullo va presentar l'escrit de conclusions i en virtut dels arguments exposats demana la revocació de la sentència d'instància en el següent sentit :

"1) Estimant l'excepció peremptòria de prescripció al·legada per aquesta parts.

Subsidiàriament, desestimant la demanda de la contrapart al considerar que el valor dels desperfectes que va ocasionar el Sr. Amador no són superiors a 250 euros i que aquests 250 euros ja van ser pagats com a franquícia per part del Sr. DSM a la contrapart i al seu temps el Sr. Amador els hi va pagar al Sr. DSM.

I més subsidiàriament, condemnant a pagar a aquesta part únicament el cost de la reparació del retrovisor de 279,42 euros menys el valor de la franquícia de 250 euros, i que aquests 250 euros ja van ser pagats com a franquícia per part del Sr. DSM a la contrapart i al seu temps el Sr. Amador els hi va pagar al Sr. DSM. Per tant, únicament faltarien per pagar 29,45 euros.

Endemés haurà de ser condemnada la contrapart al pagament dels interessos meritats i a la totalitat de les costes processals causades fins ara incloses les de primera i segona instància, i de les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador..."

Tercer.- En data 29 d'octubre del 2020, la representació processal de la societat Escolano va presentar el corresponent escrit de contesta a les conclusions i segons els arguments exposats sol·licita la confirmació de la sentència d'instància i la imposició a la part recorrent del pagaments de les costes de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La societat agent i avui apel·lada reclama als demandats l'import de la indemnització que va satisfer al seu assegurat, el Sr. Anaya, com a conseqüència dels danys que el defenent Sr. Amador va causar al vehicle del seu client.

La sentència impugnada ha estimat parcialment la demanda, en considerar que havia quedat suficientment acreditat que el Sr. Amador va trencar intencionadament el retrovisor del vehicle del Sr. Anaya, però no ha donat lloc al pagament de la resta de les quantitats reclamades, ja que considera que no s'ha demostrat que aquests altres danys també fossin causats pel Sr. Amador, pronunciament que ha estat consentit per l'agent.

En el seu recurs d'apel·lació, la representació del Sr. Amador i de la seva mare, la Sra. Agullo, responsable solidària en ser el primer menor d'edat en la data dels fets, al·leguen que:

a) l'acció dirigida contra els seus representats ha prescrit, ja que el dies a quo s'ha de situar el 5 de febrer de 2018, data en què el propietari del vehicle Sr. Anaya només va reclamar l'import de la franquícia i del sobrecost de la nova assegurança que havia hagut de contractar; b) que el retrovisor ja estava trencat quan el recurrent li va donar una puntada de peu, i que per això no li correspon abonar el preu íntegre del mateix; i c) que s'han de deduir els 250 EUR que el seu representat ja va abonar al perjudicat, per la franquícia que aquest havia hagut d'abonar.

Segon.- Pel que fa a la prescripció, resulta de les actuacions que es van iniciar unes diligències prèvies, en el marc de les quals es va fer un oferiment d'accions al perjudicat en data 5 de febrer de 2018 (folis 114 i 115), el qual va manifestar que desitjava reclamar els danys que havia sofert, i que havia pagat 250 EUR a la companyia asseguradora en concepte de franquícia, i que havia hagut de contractar una nova assegurança que li suposava un cost addicional de 100 EUR.

Ara bé, aquesta data no pot ser considerada en cap cas com el dia inicial del termini de prescripció de l'acció, ja que, a més del propietari del vehicle, també tenia la condició de perjudicada la companyia asseguradora que va satisfer la indemnització pels danys patits pel vehicle, més enllà de la franquícia assumida pel propietari de l'automòbil. Aquest darrer no podia renunciar a l'acció corresponent a l'asseguradora, i de fet no va fer-ho, de manera que el procés civil no podia iniciar-se fins a la finalització de les diligències prèvies, cosa que va tenir lloc el 4 de juny de 2018, quan es va resoldre no incoar un procediment penal contra el Sr. Amador, per entendre que els fets imputats podien trobar la seva correcció en l'àmbit educatiu i familiar.

Atès que la demanda de citació a judici es va presentar el 12 d'abril de 2019, és ben evident que no havia transcorregut el termini d'un any des de l'acabament de les diligències prèvies, de manera que s'ha de confirmar en aquest punt la sentència apel·lada.

Tercer.- Com a segon motiu d'impugnació, el recurrent al·lega que va donar una puntada de peu al retrovisor del vehicle del Sr. Anaya, quan aquest ja estava trencat, de manera que no correspon imposar-li el pagament de l'import total de la reparació.

És cert que en la declaració davant de la Policia (foli 19), el testimoni que va presenciar els fets indicà que el recurrent havia donat un cop de peu, acabant de trencar un dels retrovisors que encara quedaven enganxats pels cables. Ara bé, en la declaració davant de la Batllia (folis 59 a 61), va manifestar que inicialment el vehicle només tenia un dels retrovisors danyat i que penjaven els cables, mentre que el recurrent va donar després un cop de peu a l'altre retrovisor, fent-lo caure i quedant amb els cables per fora.

La sentència apel·lada ha donat preferència a aquesta darrera declaració, que va ser feta davant de la presència judicial, de manera que no s'aprecia cap raó que porti a modificar el criteri del Tribunal a quo.

Ara bé, en qualsevol cas, i en la millor de les hipòtesis per al recurrent, resulta que aquest hauria acabat de trencar el retrovisor de referència. Tanmateix, no existeixen elements de judici que permetin discriminar entre els danys que haurien produït la primera i la segona acció. En aquestes condicions, s'ha d'aplicar la teoria de l'equivalència de les concauses, ja que no es pot determinar en quina proporció les diverses accions danyoses van contribuir al trencament del retrovisor.

En conseqüència, el recurrent ha de respondre de la totalitat dels danys causats, de manera que procedeix desestimar també aquest motiu d'impugnació.

Quart.- En darrer terme, l'apel·lant sosté que s'ha de deduir de la indemnització que ha de satisfer la quantitat de 250 EUR, corresponent a la franquícia que ja va abonar al perjudicat.

La sentència apel·lada ha considerat que es tracta de dos conceptes diferents, ja que una cosa és la franquícia abonada per l'assegurat i altra la indemnització pels danys que va haver d'assumir la companyia asseguradora. Ara bé, cal tenir en compte que el recurrent només ha sigut condemnat a satisfer l'import dels danys produïts al retrovisor del vehicle, ja que s'ha considerat com a no acreditada l'autoria dels altres danys de l'automòbil. En conseqüència, com que la societat agent exercita les accions que correspondrien al perjudicat davant del causant del dany, no es poden deixar de tenir en compte les quantitats que el propietari del vehicle ja va percebre del recurrent, tota vegada que, d'altra manera, es produiria una duplicitat en el pagament. En efecte, en aquest cas, el recurrent hauria d'abonar l'import total dels danys que va causar, mentre que, al mateix temps, ja havia satisfet una part al perjudicat. D'altra part, la franquícia no és més que una part de l'import dels danys que l'assegurat ha d'assumir, en virtut del contracte d'assegurança, per la qual cosa no és un concepte diferent d'aquest mateixos danys.

En conseqüència, procedeix deduir de la indemnització a què ha estat condemnat el recurrent, la quantitat de 250 EUR que ja va anticipar al perjudicat i, en aquest sentit, procedeix estimar parcialment el recurs d'apel·lació.

Cinquè.- Atès que s'estima parcialment el recurs d'apel·lació, no procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada, d'acord amb el principi de la Novel·la 82, capítol X.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposen el Sr. Amador i la Sra. Agullo contra la sentència dictada el 23 de gener de 2020 pel Tribunal unipersonal del Batlle, la qual es modifica en el sentit que procedeix deduir de la indemnització que ha de ser abonada a la societat agent l'import de 250 EUR que ja van ser abonats pel recurrent.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-