Prestec-acció de repetició execució gaarantia pgnoraticia (TSJC 436/14)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000436/2014 ORIGEN: 1100508/2011 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a Judici de data 28-06-2011, en l'Audiència del dia 7-09-2011, el Sr. Oller formulà demanda en judici verbal civil, pel procediment ordinari, contra la Sra. Vendrell, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se aquesta darrera a satisfer-li la suma de 25.528,50.- EUR augmentada de l'interès legal corresponent a comptar del dia 29-12-2009 - data de l'execució de la garantia per part de l'entitat bancària- o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda i condemnant-la a l'ensems al pagament de les costes judicials meritades per aquesta part, inclosos honoraris d'advocat, procurador i eventualment pèrits.

II.- En l'Audiència de data 31-10-2011, la representació processal de la Sra. Vendrell s'oposà a la demanda formulada sol·licitant es dictés Sentència desestimant-la amb condemna en costes a la part agent.

III.-En dates 21-11-2011 i 12-12-2011 les parts han replicat i duplicat reproduint les seves pretensions inicials.

IV.- Obert el judici a proves, en data 16-01-2012, es practicaren els diferents mitjans probatoris proposats pels litigants amb el resultat que figura en autes.

V.- En data 21-7-2014 els litigants formularen escrit de conclusions en què han reproduït les seves pretensions inicials.

VI.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 10-09-14, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:

Estimar la demanda formulada pel Sr. Oller contra la Sra. Vendrell, condemnant-se aquesta darrera a satisfer al primer la suma de 25.528,50.- EUR més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat de la part agent.".

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vendrell, i en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimés la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present litigi la part agent, el senyor Oller demana, en una acció de repetició, que la part defenent li pagui l'import de les responsabilitats econòmiques que va haver d'honorar com a conseqüència de la garantia pignoratícia que requeia sobre el préstec atorgat per X. (X.) a la senyora Vendrell En data 29-12-2009, el X. va executar la garantia i va carregar en el compte X., exclusiu a nom del Sr. S., l'import total de l'amortització del préstec que va ascendir a la suma de 25.528,50 EUR. La sentència d'instància estima la demanda i condemna la part defenent al pagament d'aquesta suma més els interessos legals des de la contesta de la demanda i les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Contra tal decisió s'alça la part demandada.

SEGON.- En el seu recurs la part apel·lant únicament introdueix un argument que consisteix en defensar que quan en el dia 22-12-2009 la senyora M. es va donar de baixa en el compte X. va tenir el compromís del Sr. S. que faria front des d'aquell compte a la devolució del seu préstec i que, per aquesta raó, ella no renunciava als seus fons en aquell compte. De fet aquest argument no es conté ni en la contesta a la demanda ni en el seu escrit de duplica en els quals afirma que el deute eixugat amb el saldo del compte X. era un deute comú i no exclusiu de la Sra. M. i en la seva dúplica arriba a admetre que al menys la meitat del saldo era del Sr. S. Aquella extemporània argumentació sobre la condició per la qual es va donar de baixa del compte indicat (gairebé 18 mesos després de la ruptura sentimental amb el Sr. S.) ja no pot ser considerada per aplicació del principi pendente apellatione nihil innovetur, que impedeix alterar els termes del debat fora dels moments processals oportuns, en els quals cal introduir els arguments. D'aquesta qüestió d'ordre públic processal es vol evitar que es pugui causar indefensió a la part contrària.

Però afegirem per donar plena resposta a les pretensions de la recurrent que ha quedat acreditat que el préstec de X. que es va amortitzar amb el saldo del compte indicat que ja estava a nom exclusiu del Sr. S. Aquell saldo va servir per amortitzar un préstec fet a ella en l'entitat Y. i ingressat en un compte exclusiu d'ella. Que en aquest compte d' Y. ja s'havien succeït una cadena de préstecs i amortitzacions a favor de la Sra. M., en benefici propi, i dels quals mai n'havia disposat el Sr. S.

Curiosament la Sra. M. no va comparèixer a la prova de confessió en judici ni tampoc va demanar com a prova la confessió del Sr. S., cosa que no deixa de resultar sorprenent a la vista de la seva oposició a la demanda.

Aleshores, com diu la Sra. M. en la seva contesta a la demanda (pàg. 2, foli 41) l'acció del Sr. S. "només pot prosperar si no fos deutor de la referida suma". Doncs efectivament no ha demostrat ella ni que fos deutor d'aquella suma ni tampoc que haguessin pactat, any i mig després de la ruptura sentimental, que en renunciar ella a la titularitat del compte pignorat significava que el Sr. S. assumia el pagament del deute amb X., com ara al·lega en el seu recurs (sense afegir que en aquest supòsit com a mínim la meitat del càrrec l'hauria de fer front ella).

Per tot el que hem exposat, el recurs ha de fracassar.

TERCER.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Vendrell contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de setembre del 2014, que confirmem íntegrament. Procedeix imposar a la part recurrent les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.