Excepció de manca de legitimació passiva plantejada en 2a instància (TSJC-053/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-053/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Vendrell va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Estany en la seva qualitat de propietari del negoci T., en reclamació de la quantitat de 2.515,70 EUR en concepte de factures de subministrament de mercaderia, que han romàs impagades, amb els interessos legals des de la data de la contesta a l'ordre judicial de pagament, més condemna en pagament de les costes processals incloses les derivades de l'intervenció d'advocat i de procurador.

II.- El Sr. Estany no va comparèixer, malgrat haver estat degudament citat, i fou declarat en rebel·lia processal a instància de la part actora.

III.- Per sentència de data 19 de gener del 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de la part actora, va condemnar al Sr. Estany a satisfer a la societat Vendrell, la suma de 2.515,70 EUR, més els interessos legals devengats des del dia 6 de juny del 2011, i a satisfer la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Estany ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que contràriament al que afirma el Tribunal a quo, el demandant no ha acreditat en cap moment que el Sr. Estany sigui el titular del negoci T. o bé de T.H. i tampoc ha demostrat l'existència d'una relació comercial entre les parts, ni l'existència d'un deute al seu càrrec.

II.- La societat Vendrell va subministrar al T., diversos productes alimentaris. Les factures relacionades als subministraments esmentats varen romandre impagades per un import de 2.515,70 EUR. En el marc del procediment executiu d'ordre judicial de pagament entaulat per la societat Vendrell, el Sr. Estany va oposar-se a la reclamació indicant que no disposava de la documentació objecte de la mateixa.

III.- L'article 9.2 de la LQJ estableix que els òrgans judicials refusaran motivadament i d'acord amb el que estableix la llei de procediment, aquelles peticions, incidents i excepcions, que es formulin amb manifest abús de dret o frau de llei, instituint així, el principi de bona fe processal, principi, moltes vegades enunciat i aplicat per la jurisprudència, per tal d'evitar que es produeixin o es prolonguin situacions processals provocades per accions o omissions d'algun dels litigants que resultin d'una mala intenció.

En tràmit d'apel·lació, la part recurrent planteja en realitat l'excepció de manca de legitimació passiva, quan disposava de tota oportunitat per ho fer-ho, tant en el procediment executiu d'ordre judicial de pagament, com en el marc de la present acció judicial de reclamació de quantitat. No tant sols en el procediment d'ordre judicial de pagament el Sr. Estany no va contestar la seva qualitat de propietari del negoci T., manifestant únicament que no disposava de la documentació objecte de la reclamació, sinó que en el present procediment abreujat, no va comparèixer malgrat haver estat degudament citat a la seva persona, acreditant així, pel seu silenci i la seva inacció voluntaris, la seva legitimitat de demandat. Per tant, el Sr. Estany no pot ara, sense un total manca de bona fe processal, exigir en segona instància, alçada on no es pot practicar proves, que la part actora provi la legitimat passiva del demandat, quan aquest darrer hagués pogut plantejar aquesta excepció en primera instància i que no ho ha fet voluntàriament.

IV.- En conseqüència, s'ha de confirmar la sentència impugnada i imposar les costes processals de segona instància a la part que recorre en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. Jordi IGLESIAS ARROYO; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 19 de gener del 2012, en tots els seus extrems, amb condemna del recurrent a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.