Denegació del permís per la constitució d'una societat mercantil (0023/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0032-2/2003

S E N T È N C I A NÚM. 23-2006

PARTS:

Apel·lant: Anaya i Andrade

Representant: Ribes

Advocat: Elías

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Pina

Advocat : Palmer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0032-2/03.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 24 de gener de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pels Srs. Anaya i Andrade contra el M.I. M.I. GOVERN, en què impugnaven la resolució desestimatòria presumpta de la sol·licitud d'autorització de la constitució de la societat "G.C.S.L.".

2n.- La representació dels agents va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fonamenta en els següents arguments: a) vulneració del dret a la jurisdicció pel fet d'haver-se pres en consideració unes proves nul·les i per la inexistència d'una motivació raonable; b) fonamentació errònia de la sentència i inexistència de frau de llei; c) la sol·licitud d'autorització de la societat compleix els requisits legals, de manera que la negativa del Govern vulnera els preceptes constitucionals a què es fa referència, com el dret a dirigir peticions als poders públics, a la seguretat jurídica, a la interdicció de l'arbitrarietat i a la llibertat d'empresa.

3r.- La representació del Govern va contestar el recurs d'apel·lació oposant-se a les pretensions de l'agent, en considerar que la sentència impugnada resulta plenament ajustada a dret.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Quant a la vulneració del dret a la jurisdicció com a conseqüència de la pràctica de determinades proves per a millor proveir que van ser acordades pel Tribunal a quo, han de ser desestimades aquestes al·legacions, ja que, encara que les proves no havien estat proposades per les parts, van ser decidides en el marc de les potestats que l'article 49 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal atribueix al Batlle instructor, el qual està facultat per decidir d'ofici la pràctica de qualsevol prova que estimi pertinent per resoldre justament. A més, la forma en que s'han practicat les proves esmentades no comporta el trencament de cap garantia constitucional ni del principi d'igualtat, ja que els representants de les parts van poder fer les manifestacions oportunes sobre el seu contingut.

Tercer.- Les qüestions litigioses de fons que es plantegen en aquest recurs, o d'altres relacionades, han estat ja examinades anteriorment per aquesta Sala en les sentències núm. 24-04, de 30 de juny de 2004, 40-05, 25 de juliol de 2005 i 07-06, de 24 de gener de 2006, per la qual cosa s'han de reproduir substancialment els raonaments que van donar lloc a aquestes resolucions.

Com a punt de partida, convé recordar que l'article 3.1 del Reglament de societats mercantils disposa que el capital social de les societats no qualificades com d'interès públic o social haurà d'estar compost per capital andorrà en les seues dues terceres parts com a mínim. D'altra banda, l'Administració està legalment habilitada, segons l'article 7.1 del mateix Reglament, per verificar en cas de transmissió de les participacions o accions a un estranger no comprés en l'article 2 de l'esmentada norma, que es compleixen les disposicions relatives a la participació d'estrangers en les societats mercantils andorranes. Fins i tot en el cas de les transmissions mortis causa, s'ha de regularitzar la situació en el termini d'un any, quan l'estranger es trobi investit de drets que sobrepassen els límits reglamentaris. A més, com abans s'ha esmentat, l'article 7.6 del Reglament atribueix al Govern la qualificació dels instruments pels quals es transmeten participacions socials o es constitueixen gravàmens sobre les mateixes, la qual cosa comporta la necessitat de què els òrgans administratius verifiquen el compliment dels requisits legals.

La titularitat d'accions o participacions resulta, des d'un altre punt de vista, especialment sensible, com el que se'n deriva de les finalitats a què serveix la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, de 29 de desembre de 2000, en el marc de la qual la Unitat de Prevenció i Blanqueig va aprovar el comunicat de 26 de febrer de 2003 (BOPA núm. 18, de 6 de març de 2002), en el punt 23 del qual es diu que són susceptibles de comportar operacions de blanqueig la utilització de societats nacionals o extraterritorials en les que la identitat del propietari o els accionistes és desconeguda.

Des d'aquesta doble perspectiva, adquireix tot el seu sentit la potestat administrativa encaminada a assegurar, a través de les verificacions pertinents, el compliment de les disposicions legals sobre la participació dels estrangers en el capital social de les societats andorranes.

Quart.- En el cas que ara s'examina, els estatuts de la societat que es pretén constituir incorpora una disposició segons la qual, "en cas d'usdefruit de participacions, l'usufructuari beneficiarà de tots els drets polítics pertanyents a les dites participacions, i especialment el dret de vot a les assemblees generals".

S'estableix d'aquesta manera una excepció a la regla general continguda en l'article 25.1 del Reglament de societats mercantils, que origina una situació en la qual, a més del drets econòmics corresponents, l'usufructuari gaudeix dels drets polítics, de manera que és aquest qui assumeix el control real de la societat.

A això s'afegeix que, com es desprèn de les proves practicades, els agents participen en un important nombre de societats, de les quals no consta el desenvolupament de cap activitat relacionada amb el seu objecte social. Aquest conjunt de circumstàncies permet racionalment concloure que la previsió dels estatuts de la societat sobre l'usdefruit de participacions fa possible eludir les limitacions que imposa la legislació andorrana sobre la nacionalitat dels titulars de les accions o participacions.

En conseqüència, la denegació de la sol·licitud de l'agent resulta ajustada a la situació de fet i de dret que es dóna en aquest cas, per la qual cosa s'ha de concloure que l'ús de les potestats administratives resulta ajustat a dret, el que determina que s'haja de descartar la vulneració dels drets constitucionals que invoquen el recurrents. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula aquella part.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Anaya i Andrade contra la sentència dictada el 24 de gener de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'haja complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.