Contracte laboral: determinació de l'import del salari del treballador.- Acomiadament del treballador: requisits del preavís (0035/04)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA de 22 de juliol de 2004

Contracte laboral: determinació de l'import del salari del treballador.- Acomiadament del treballador: requisits del preavís.- Procediment laboral: escau examinar en aquest procediment les qüestions derivades dels acomptes que l'empresa ha fet al treballador

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Soriano va començar a treballar pel compte de la societat Rius el dia 1 de maig de 1998, i fou acomiadat per carta de data 4 d'octubre del 2002. El Sr. Soriano va presentar, el dia 25 d'octubre del 2002, davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat Rius en reclamació de les quantitats següents: 4.689 EUR en concepte de preavís; 7.497,08 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda; 2.000 EUR en concepte de danys i perjudicis morals; 288,56 EUR en concepte de salari de 4 dies del mes d'octubre del 2002; 1.563 EUR en concepte de tretzena mensualitat de salari ; 668,44 EUR en concepte de vacances, amb els interessos legals corresponents i declaració a la CASS de les referides quantitats.

II.- La societat Rius va reconèixer deure a l'actor la quantitat de 3.789 EUR en concepte de preavís; de 147,35 EUR en concepte de 3 dies i mig de vacances i de 126,30 EUR en concepte de 3 dies treballats durant el mes d'octubre i es va oposar a la resta de les pretensions del Sr. Soriano. La part defenent va, igualment, formular una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 1.318,07 EUR en concepte de despeses de gasolina i d'acomptes de petites quantitats abonades al treballador.

III.- Per sentència de data 5 de febrer del 2004, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora i desestimant la reconvenció de la part demandada, va condemnar la societat Rius a pagar al Sr. Soriano la quantitat de 14.706,08 EUR amb els interessos legals, a declarar prop de la CASS, la quantitat esmentada i a sufragar les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Rius ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta 3 punts de discrepància amb la sentència impugnada: sobre la determinació del salari real del treballador; sobre la regularitat del comiat; sobre la desestimació de la demanda reconvencional, qüestions que s'han d'examinar i resoldre successivament.

II.- Pertoca a l'empresari provar per mitjà del butlletí de salari, que té obligació de lliurar al seu treballador, l'import de la nòmina de l'assalariat. En el cas d'autes no consta cap full de salari. Segons els extractes de declaracions a la CASS, el salari del Sr. Soriano que fou declarat per l'empresa, era de 1.263 EUR al mes. No obstant això, resulta dels documents aportats en autes per la part demandant, que quasi cada mes, l'empresa abonava al treballador, una quantitat entorn de 300 EUR, sense poder donar un aclariment sobre l'origen d'aquests pagaments. Encara que els xecs relatius a aquesta remuneració hagin estat firmats pel Sr. Pina gerent de l'empresa i propi pare del treballador, sense consentiment de la resta de socis i de mutu propi, com ho afirma la part recorrent sense justificar-ho, això importa poc, ja que és un problema intern a l'empresa que no es pot oposar al Sr. Soriano i que no ha de perjudicar-ho. En conseqüència s'ha de considerar, com ho ha fet de manera encertada la sentència impugnada, que el salari del treballador ascendia a la quantitat mensual de 1.563 EUR, amb una tretzena mensualitat, acreditada per la prova obrant en autes, que el Sr. Soriano ha cobrat a la fi dels anys 1999, 2000 i 2001, una paga doble. S'ha de posar de manifest que d'altra banda, l'empresa no discuteix aquesta tretzena mensualitat en tràmit d'apel·lació.

III.- Pel que fa a la regularitat del comiat, s'ha de confirmar la resolució recorreguda que ha fet una correcta apreciació dels fets. L'article 8 del Decret sobre el contracte de treball declara que en els contractes de temps indefinits, l'empresari no pot acomiadar al treballador sense donar-li un preavís...La notificació a partir de la qual deuran computar-se els terminis de preavís es farà per escrit, mitjançant carta certificada amb acusament de rebuda, computant-se el termini a comptar de la data de recepció. Aquest requisit formal constitueix una garantia dels drets del treballador i l'empresari no pot exonerar-se d'aquesta obligació legal de notificació del termini de preavís per escrit. En el cas d'autes, força és de constatar que la carta d'acomiadament del dia 4 d'octubre del 2002 no fa cap referència al termini de preavís legal i per tant, l'acomiadament es va fer de manera indeguda, encara que l'empresari hagi, com ho pretén, oralment fet al treballador la proposta d'abonar-li sense treballar els tres mesos de preavís. En conseqüència s'ha de confirmar la sentència recorreguda en les seves disposicions condemnant l'empresa ha satisfer al Sr. Soriano la quantitat de 14.706,08 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, preavís i havers laborals pendents que no són discutits en tràmit d'apel·lació.

IV.- Respecte a la demanda reconvencional formulada per l'empresa, sí que s'ha d'admetre a nivell processal, atès que es tracta d'una reclamació en el marc de la relació laboral i doncs regulada per les disposicions del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974. Dit això, en el seu escrit de contesta a la demanda de l'agent, la societat Rius sol·licita la condemna del treballador a pagar-li l'import de 1.318,07 EUR en concepte de gasolina pagada per l'empresa, del mes de febrer de 1999 fins al mes de setembre del 2002, per la utilització dels vehicles propietat del pare i de la mare del Sr. Soriano, i en concepte d'acomptes de petites quantitats que l'empresa ha anat donant al treballador a petició d'aquest darrer, directament de la caixa enregistradora.

V.- Els subministraments de gasolina pagats per l'empresa a favor dels vehicles dels pares del treballador estan suficientment provats pels documents que consten en autes. Ara bé, és estranyant que l'empresa hagi esperat quasi 4 anys abans de queixar-se d'aquesta situació. Resulta de les declaracions del Sr. Pina, soci de l'empresa, que Rius s'havia compromès a pagar les referides despeses de carburant, el que explica que mai s'hagin reclamat al treballador les dites despeses. Si l'autorització de proveir-se en gasolina al Sr. Soriano fou donada de manera abusiva pel Sr. Pina, es tracta aquí encara, d'un problema intern a l'empresa no imputable al treballador, alien a les relacions entre els socis. Per tant s'ha de desestimar la demanda de la societat Rius sobre aquest tema.

VI.- Si és cert que els testimonis Srs. Benitez i Izquierdo han declarat que a vegades, el Sr. Soriano havia agafat petites quantitats de diners de la caixa enregistradora, no queda acreditat que no els va tornar. A més a més la fitxa aportada en autes per l'empresa com element de proves, no estableix res, atès que esmenta únicament un apartat "suma movimientos...114,50" , sense més explicacions i sense que sigui firmada pel treballador.

VII.- Per conseqüent s'ha de desestimar en el fons la demanda reconvencional de la societat Rius i confirmar la sentència impugnada en tots els seus extrems, el que origina el pagament de les costes processals de segona instància a càrrec de la part que recorre.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 5 de febrer del 2004 en totes les seves disposicions; condemnar la societat Rius a pagar les despeses processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.