Familia-quantum pensió per aliments a fills majors (TSJC 406/14)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC.- 0000406/2014 ORIGEN: 6100847/2012 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Andrade va interposar demanda, de data 28 de febrer del 2013 , envers el Sr. Amador, segons la qual demanava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 17.948.-euros en concepte de les pensions per aliments impagades, juntament amb els corresponents interessos, i la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora.

La representació processal de la part defenent, per escrit del dia 21 de març del 2013, va oposar-se a la demanda i va articular demanda reconvencional, de manera que sol·licitava la desestimació parcial de la demanda interposada amb la imposició a la demandant de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, i l'establiment d'un règim de visites al seu favor en relació a la menor Calatayud, consistent en què en pogués gaudir els dimecres i dijous de cada setmana, en funció de la disponibilitat escolar de la menor, i la meitat de les vacances escolars de la menor, així com les onomàstiques del pare i de la filla.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, en data 09-10-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDIM

Que hem de desestimar i desestimem la demanda reconvencional formulada pel Sr. Amador contra la Sra. Andrade, i estimant la demanda formulada per aquesta darrera, condemnar al Sr. Amador a satisfer la suma de 17.948.-euros, juntament amb els interessos legals comptadors des la contesta a la demanda, a saber el dia 21 de març del 2013, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència.".

III.- La representació processal del Sr. Amador, i en data de registre 15-01-2015, va presentar llur escrit de conclusions, i en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància imposant a l'adversa les costes del procediment.

Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, en data 17-02-2015, pel qual sol·licitava la confirmació de la sentència amb imposició a la part recurrent de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - La sentència d'instància condemna al pare a pagar la pensió d'aliments en favor de les seves filles, Ferrer de 21 anys i Calatayud de 18 anys, des del mes de novembre de 2010 fins la data de la interposició de la demanda feta per la seva mare. En total, 17.948 EUR més els interessos legals. El pare per la seva banda va interposar una demanda reconvencional en reclamació del dret de visites en favor de la seva filla Calatayud quan aquesta ja tenia 17 anys.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda principal i desestima la reconvencional perquè Calatayud ja té els 18 anys d'edat.

El pare s'alça contra la decisió d'haver de pagar la pensió d'aliments que correspon a la filla Ferrer, major d'edat.

SEGON.- Ja ha tingut aquesta sala altres ocasions d'abordar els casos en què corresponia el pagament als fills majors d'edat, com en les darreres sentències de 29.6.12 o la de 31.5.11, entre d'altres. Com ja recorda la nostra darrera sentència acabada desmentar: "Com posa de relleu, entre altres, la Sentència d'aquesta Sala de data 23 d'octubre del 1997 i reitera l'Aute de data 23 d'abril del 2009, els pares tenen el deure de donar als seus fills una formació per estudis superiors si així ho permet la seva situació econòmica i si el fill té la capacitat intel·lectual suficient per emprendre de forma positiva aquests estudis, en virtut de l'obligació que els imposa l'article 10 LQM.

No obstant, com destaquen les citades resolucions, per tal que sigui reconegut un dret d'aliments a favor d'un fill major d'edat és precís que s'acrediti que aquest està cursant aquest tipus d'estudis per tal de completar la seva formació amb un aprofitament raonable, o fins i tot que no ha finalitzat els que li corresponien per la seva edat per causes que no li siguin imputables,"

TERCER.- El pare únicament impugna la decisió de l'Hble. Tribunal de Batlles en la seva decisió de condemnar-lo a pagar la pensió d'aliments de la filla gran, però ja accepta la meitat de la condemna perquè es corresponen amb les pensions d'aliments de la filla petita i també accepta que ja no és procedent fixar un règim de visites en relació a aquesta, compte tingut que ja ha arribat a la seva majoria d'edat.

De fet, el pare reitera els mateixos arguments que en la instància sibé s'aprecia ara amb més expressivitat que està dolgut perquè la seva filla gran no li ha explicat en cap moment quina és la seva vida laboral i que ja ''es la mare la que afirma que es fa càrrec de la seva manutenció. Afirma que no sabia que estava estudiant i que tampoc ja no treballava.

El pare es lamenta que si la filla no té cap contacte amb ell ni li explica quina és la seva situació laboral, ell no està obligat a seguir-se fent càrrec de la seva manutenció. Però pel fet que la seva filla hagués treballat durant sis mesos mentre compatibilitzava els seus estudis a la UNED, no permet concloure que ja està independitzada econòmicament. Com ha quedat acreditat, la filla gran va deixar aquella feina temporal per anar a Barcelona a cursar estudis de dansa que ja va finalitzar en el mes de juny de 2014.

L'excusa del pare que les seves filles no volen saber-ne res d'ell ni ha quedat acreditada (la testifical de la filla Calatayud ho desmenteix clarament) ni seria motiu suficient -des del punt de vista legal- perquè s'extingeixi l'obligació d'aliments. Ja es criteri sostingut per aquest Tribunal que encara que s'arribi a la majoria d'edat no s'extingeix l'obligació d'aliments sinó que aquesta continua durant el període posterior de formació dels fills i mentre no arribin a una independència econòmica que els permeti mínimament mantenir-se. Ni tampoc estem davant del cas resolt per aquest Tribunal mitjançant Aute de 27.5.10 (que esmenta el recurrent en el seu recurs) perquè si bé també es tractava d'un noi que estudiava a l'estranger i vivia a casa dels seus avis als quals el pare els pagava una assignació mensual per aital fet, resultava lògic que no tingués el pare que seguir pagant a la mare una pensió per la manutenció del fill que la mare no suportava.

En el cas present, la filla estudiava a Barcelona i era la mare la que es feia càrrec de totes les seves despeses (incloses matrícules) que no reclama per meitats al pare, sinó únicament la pensió d'aliments que varen pactar en el conveni signat en el dia 1.8.2004.

Tampoc ha donat el pare cap explicació del per què va deixar de pagar la pensió a la filla petita en el mes de novembre de 2010, quan aquesta era aliena a la situació laboral que va començar la seva germana Ferrer.

No pot ser motiu per no pagar la pensió la pèrdua de contacte amb les seves filles, sinó que el pare ha de ser conscient que no es pot recuperar per la via econòmica allò que s'allunyat per la via afectiva i que aquesta sempre és plenament recuperable per un progenitor, però no per la via judicial. Si no coneixia la situació de la filla li podia haver demanat a ella o a la mare, de manera fefaent, i si hagués acreditat el desconeixement de la situació de la seva filla (cosa que la mare nega) això no l'alliberaria d'haver de pagar la manutenció fins al moment de la demanda però podia haver tingut influència en matèria de costes. Tot i que no es pot oblidar -com ja hem dit- que no ha donat cap explicació el pare de la causa que el va dur a no pagar tampoc la pensió d'aliments de la Calatayud.

QUART.- En conclusió, no hi ha cap motiu legal per considerar que l'obligació de prestar aliments del pare envers les seves filles durant tot el període reclamat s'hagi extingit, i, per aquest motiu, el seu recurs ha de ser desestimat.

CINQUÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Amador contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 d'octubre del 2014, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.