Inscripció de dades registrals (0022/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0100-1/2004

S E N T È N C I A NÚM. 22-2006

PARTS:

Apel·lant: Manzanares Representant: Manso Advocat: Sanz

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Somoza Advocat : Cano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0100-1/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 16 de febrer de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Línia d'Interiorisme Industrial Val S.L." (LINVAL) contra el M.I. Govern, en què sol·licitava que es declarés contrària a dret la resolució desestimatòria presumpta de la petició de que s'inscriguessin al Registre de Societats determinades escriptures de compravenda de participacions socials i de constitució i renúncia d'usdefruit.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l'entitat agent va interposar recurs d'apel·lació contra la mateixa, que es fonamenta en els següents motius: a) vulneració del dret a la jurisdicció per incongruència i manca de citació a judici dels contractants i del Notari que va autoritzar les escriptures; b) manca de competència del Govern per qualificar els documents presentats al Registre de Societats i manca de competència de la Batllia per jutjar la validesa d'un instrument públic; c) legalitat de la constitució d'usdefruit i de l'existència d'un soci únic.

3r.- La representació del Govern va contestar el recurs d'apel·lació oposant-se a les pretensions de l'agent, en considerar que la sentència impugnada resulta plenament ajustada a dret, excepte en la part relativa a la figura del soci únic.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El primer dels motius d'impugnació en què es fonamenta el recurs interposat per la part agent fa referència a la vulneració del dret a la jurisdicció, i això en dos diferents vessants, que són la incongruència i la manca de citació a judici dels atorgants de les escriptures subjectes a inscripció al Registre de Societats, així com del Notari que les va autoritzar.

Pel que fa a la primera d'aquestes qüestions, s'al·lega que s'ha infringit el dret a la jurisdicció que contempla l'article 10 del text constitucional, per manca de congruència amb els motius i al·legacions que han articulat les parts, sense que el Tribunal a quo hagi fet ús de la facultat que li atorga l'article 29 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, si considerava que existien altres arguments més sòlids en què fonamentar la seva resolució.

La vigència d'aquest precepte no suposa, lògicament, que el Tribunal a quo hagi de reproduir les mateixes al·legacions de les parts, ni molt menys utilitzar els mateixos termes que aquestes, que és el que sembla que pretén el recurrent amb aquest motiu d'impugnació. Ben al contrari, com ha declarat el Tribunal Constitucional en Autes de 15 de novembre i 12 de desembre de 2001, el principi iura novit curia s'imposa als raonaments jurídics de les parts, de manera que queda disminuït el principi de rogació en l'àmbit de la Jurisdicció administrativa, en funció dels interessos públics que s'hi ventilen, de manera que el Tribunal "no té cap obligació d'efectuar el tràmit o l'incident d'ampliació d'al·legacions". En conseqüència, el tràmit de l'article 29 de la Llei reguladora d'aquesta Jurisdicció es configura com una mera facultat de l'òrgan jurisdiccional, sempre dins del marc que configuren les diferents pretensions de les parts.

Quant a la manca de citació dels contractants, s'ha publicat l'avís que preveu l'article 43 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal i, a més, en no tractar-se de persones alienes a la societat recurrent, no es pot considerar en cap cas que s'hagi produït cap tipus d'indefensió. Pel que fa al Notari, no se'l pot considerar interessat en aquest procés, des de la perspectiva que ofereix l'article 23 de la citada Llei jurisdiccional.

En conseqüència, procedeix desestimar el primer dels motius d'impugnació de la part agent.

Tercer.- Com s'examinarà de forma detallada a continuació, la facultat que correspon als òrgans administratius per examinar la legalitat dels instruments que es presenten al Registre de Societats resulta del contingut de l'article 7.6 del Reglament de societats mercantils, segons el qual "les transmissions de participacions socials així com els gravàmens que afectin aquestes, hauran d'ésser comunicats al Govern per a procedir a la seva inscripció en el Registre, prèvia qualificació". Aquesta qualificació no té altra finalitat que la d'examinar el compliment dels requisits que determina la normativa vigent.

D'altra banda, la competència del Tribunal a quo i d'aquesta mateixa Sala per a examinar la qüestió litigiosa resulta de la disposició final 4ª del Reglament de societats mercantils, en la redacció que li va donar l'article 194 de la Llei transitòria de procediments judicials, que atribueix a la Jurisdicció administrativa el coneixement dels processos relatius a la denegació d'inscripció per part del Registre de Societats.

Procedeix, doncs, desestimar el segon dels motius d'apel·lació.

Quart.- Les qüestions litigioses de fons que es plantegen en aquest recurs han estat ja examinades anteriorment per aquesta Sala en les sentències núm. 24-04, de 30 de juny de 2004, 40-05, 25 de juliol de 2005 i 07-06 de 24 de gener de 2006, per la qual cosa s'han de reproduir substancialment els raonaments que van donar lloc a aquestes resolucions.

Com a punt de partida, convé recordar que l'article 3.1 del Reglament de societats mercantils disposa que el capital social de les societats no qualificades com d'interès públic o social haurà d'estar compost per capital andorrà en les seves dues terceres parts com a mínim. D'altra banda, l'Administració està legalment habilitada, segons l'article 7.1 del mateix Reglament, per verificar en cas de transmissió de les participacions o accions a un estranger no comprés en l'article 2 de l'esmentada norma, que es compleixen les disposicions relatives a la participació d'estrangers en les societats mercantils andorranes. Fins i tot en el cas de les transmissions mortis causa, s'ha de regularitzar la situació en el termini d'un any, quan l'estranger es trobi investit de drets que sobrepassin els límits reglamentaris. A més, com abans s'ha esmentat, l'article 7.6 del Reglament atribueix al Govern la qualificació dels instruments pels quals es transmeten participacions socials o es constitueixen gravàmens sobre les mateixes, la qual cosa comporta la necessitat de què els òrgans administratius verifiquin el compliment dels requisits legals.

La titularitat d'accions o participacions resulta, des d'un altre punt de vista, especialment sensible, com el que se'n deriva de les finalitats a què serveix la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, de 29 de desembre de 2000, en el marc de la qual la Unitat de Prevenció i Blanqueig va aprovar el comunicat de 26 de febrer de 2003 (BOPA núm. 18, de 6 de març de 2002), en el punt 23 del qual es diu que són susceptibles de comportar operacions de blanqueig la utilització de societats nacionals o extraterritorials en les que la identitat del propietari o els accionistes és desconeguda.

Des d'aquesta doble perspectiva, adquireix tot el seu sentit la potestat administrativa encaminada a assegurar, a través de les verificacions pertinents, el compliment de les disposicions legals sobre la participació dels estrangers en el capital social de les societats andorranes.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, s'ha constituït en primer lloc un usdefruit de les participacions socials en favor d'un ciutadà estranger, en qui no consta que concorrin les circumstàncies previstes en l'article 2 del Reglament de societats mercantils i, prèvia renúncia posterior d'aquest, s'ha tornar a constituir l'usdefruit en favor d'una societat panamenya. A més, segons resulta de la sentència d'aquesta mateixa data que ha examinat la legalitat de la modificació dels estatuts de la societat agent, aquests incorporen una disposició segons la qual, "en cas d'usdefruit de participacions, l'usufructuari beneficiarà de tots els drets polítics pertanyents a les dites participacions, i especialment el dret de vot a les assemblees generals".

S'estableix d'aquesta manera una excepció a la regla general continguda en l'article 25.1 del Reglament de societats mercantils, que origina una situació en la qual, a més del drets econòmics corresponents, l'usufructuari gaudeix dels drets polítics, de manera que és aquest qui assumeix el control real de la societat.

Aquest conjunt de circumstàncies permet racionalment concloure que la constitució de l'usdefruit té per objecte eludir les limitacions que imposa la legislació andorrana sobre la nacionalitat dels titulars de les accions o participacions.

En darrer terme, resulta innecessari en aquest moment examinar la legalitat de la situació de soci únic que presenta l'entitat agent, ja que l'escriptura de transmissió de les participacions socials que es pretén inscriure es refereix només a la nua propietat, de manera que porta causa de la inicial constitució de l'usdefruit de la totalitat de les participacions. Atès que aquesta primera no pot accedir al Registre per les raons que han quedat exposades, s'ha d'arribar a la mateixa conclusió pel que fa a les escriptures posteriors, pels mateixos raonaments i en base al principi de tracte successiu.

En conseqüència, la denegació de la sol·licitud de l'agent resulta ajustada a la situació de fet i de dret que es dóna en aquest cas, per la qual cosa s'ha de concloure que l'ús de les potestats administratives resulta ajustat a dret, i per això s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula aquella part.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'entitat "Línia d'Interiorisme Industrial Val S.L." (LINVAL) contra la sentència dictada el 16 de febrer de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.