Demanda de revisió de la superfície de la Parròquia d'Encamp (0030/07)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0080-1/05 TSA: 58/06

S E N T È N C I A NÚM. 30-2007

PARTS:

Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ DE CANILLO

Representant: Diez

Advocat: Canales

Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: Criado

Advocat: Amador

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Manzanares

Advocat: Vendrell

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0080-1/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- L'Hble. Comú d'Encamp va interposar un recurs de reposició contra la notificació, datada al 9 de febrer de 2005, per la que la Ministra de Finances li comunicava que davant la oposició de l'Hble. Comú de Canillo a la seva petició de modificar el percentatge utilitzat en el càlcul de les transferències efectuades en aplicació de la Llei Qualificada de transferències als comuns, no procediria a modificar el percentatge esmentat, recurs que va ser desestimat per silenci administratiu.

2.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 2006-71, d'1 de setembre, va declarar el dret del Comú d'Encamp a que el Govern revisi la superfície de la parròquia d'Encamp utilitzada en el càlcul de les transferències als comuns, i la va fixar en 84,695 Km2.

3.- El Comú d'Encamp ha interposat un recurs d'apel·lació en el que demana que la superfície a tenir en compte en el càlcul de les transferències als comuns sigui de 86,315 km2 o subsidiàriament de 85,50 km2.

4.- El Comú de Canillo també interposa un recurs d'apel·lació en el que demana la revocació de la sentència i la desestimació de la demanda formulada pel Comú d'Encamp en considerar que la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia sobre el Terreny de Concòrdia no afecta les superfícies dels territoris dels dos comuns.

5.- El dia 30 de gener de 2007 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que totes les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució que se sotmet a la consideració d'aquesta jurisdicció va ser dictada pel Govern en compliment d'allò que disposa l'article 5 en relació a l'article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns de 4 de novembre de 1993 en relació a l'article 37.1 de la Llei 10/2003, de 27 de juny, de les finances comunals.

La controvèrsia que plantegen les parts gira entorn al percentatge que pel càlcul de la quantia de la transferència anyal als comuns correspon al territori i en aquest punt és on els comuns d'Encamp i de Canillo mostren les seves discrepàncies.

A partir de la publicació de la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de 30 de novembre de 2000 sobre la divisió del Terreny de Concòrdia, el Comú d'Encamp, considerant que d'aquesta sentència en derivava un increment de la superfície del seu territori, va realitzar les següents actuacions:

El 8 d'agost de 2002 va exposar al Govern que, segons els càlculs que justificava amb un informe tècnic, de la superfície del Terreny de Concòrdia (16,918 km2) 7,2 km2 corresponien a Canillo i 9,7 km2 a Encamp, de manera que, als efectes del càlcul de les transferències als comuns es considerés que a Encamp li corresponien 83,325 km2 i si s'adjuntava la meitat de la superfície de La Solana (de 5,98 km2 a compartir entre Encamp i Canillo, o sigui 2,99 km2) era de 86,315 km2, tot això enlloc dels 84 km2 que se li venien reconeixent.

El 8 d'agost de 2003, va reiterar la petició i per carta del Ministre d'ordenament territorial de 6 d'octubre de 2003 el Govern li comunicà que un cop analitzada la documentació aportada els tècnics del Ministeri arribaven a la conclusió que la superfície de Encamp havia de ser 85,500 km2 i la de Canillo 108.500 (enlloc dels 110 km2 que se li venien reconeixent) i a la resolució esmentada se li adjuntava un informe i uns annexes explicant-la; la dita carta va obtenir resposta del Comú d'Encamp, que va manifestar que amb caràcter provisional acceptava els càlculs.

Mitjançant una carta datada al 9 de febrer de 2005 la Ministra de Finances va comunicar al Comú d'Encamp que compte tinguda la oposició que el Comú de Canillo havia efectuat (el 3 de febrer de 2005) al recàlcul de la superfície de les parròquies d'Encamp i de Canillo -oposició basada en que la sentència no altera les superfícies de les parròquies- no procedia modificar el percentatge utilitzat en el càlcul de les transferències efectuades en aplicació de la Llei qualificada de transferències als comuns fins que les dues corporacions comunals no comuniquin de manera conjunta el seu acord per a la delimitació exacta de la superfície de cadascun de les parròquies.

Tercer.- La delimitació del territori que correspon a les parròquies s'ha de realitzar, per què produeixi efectes jurídics en tota la seva plenitud, en el marc d'allò que disposa la legislació sobre béns de les persones públiques i patrimoni i, si és el cas, la urbanística, de manera que una resolució administrativa de la naturalesa de la que és objecte d'aquest litigi no pot crear drets sinó, més exactament, reflecteix, a efectes pressupostaris, els drets que s'han constituït o reconegut al marge del procediment d'aprovació dels pressupostos.

La representació del Comú de Canillo considera, per una banda, que de la sentència sobre la divisió del Terreny de Concòrdia no en deriven conseqüències sobre el territori dels comuns enfrontats, i si afectava, ni s'ha fet la delimitació entre les dues parròquies ni existeixen proves suficients de què la delimitació que proposa el Comú d'Encamp sigui la correcta.

Tanmateix, i partint precisament de la premissa que hem exposat, la sentència apel·lada ha considerat que el Govern no podia defugir un pronunciament sobre el territori, no solament perquè en el marc del tràmit d'audiència que preveu l'article 5 de la Llei qualificada de transferències als comuns ho havia de fer sinó també perquè (i) havien passat quatre anys des de la publicació de la sentència sobre el Terreny de Concòrdia (ii) el Comú d'Encamp havia demanat dues vegades el reconeixement, als efectes de la Llei qualificada, d'una superfície de 86,315 km2 i havia aportat documents en tal sentit; (iii) el mateix Govern havia emès un informe valorant les proves documentals tant aportades pel Comú d'Encamp com altres i admetent, per tant, explícitament, que la sentència de la Sala Civil sí que comporta canvis en la superfície de les parròquies col·lindants.

Per tant, i sens perjudici de què els comuns d'Encamp i d'Ordino adoptin els instruments jurídics que definitivament defineixin els límits parroquials, amb els increments i correlatives disminucions -o no- de la seva superfície, als únics efectes d'una resolució com la que és objecte d'aquest procediment existeixen en aquest litigi elements suficients com per considerar que la sentència de la Sala Civil afecta les superfícies dels comuns, la qual cosa determina la no estimació del recurs d'apel·lació interposat pel Comú de Canillo.

Quart.- Arribats a aquest punt, i als sòls efectes del càlcul de l'element territorial als que fa referència l'article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns l'apel·lació del Comú d'Encamp se circumscriu al còmput dels terrenys d'1,62 km2 situats entre el Maià i el Riu Ariège: segons el Comú d'Encamp, el Comú de Canillo mai ha qüestionat que siguin propietat del primer, per la qual cosa s'han d'incloure en la superfície que li correspon, el que comporta una superfície de 86,315 km2; pel Ministeri, la superfície d'aquest terreny s'ha de dividir entre els dos comuns per parts iguales i restar-les-hi, el que dóna una superfície de 85,500 km2; i pel Comú de Canillo aquesta zona és totalment aliena al terreny de Concòrdia i sempre ha estat terreny propi de Canillo, mai discutit pel Comú d'Encamp.

El cert és que, com exposa el Comú d'Ordino, els terrenys als que ens referim no formen part del Terreny de Concòrdia i ambdues corporacions els reivindiquen com a propis, i per aquesta causa cal, com fa la sentència apel·lada, descomptar la seva totalitat sense perjudici del que en el futur es decideixi sobre la seva titularitat.

En conseqüència, a la superfície de 83,325 km2 cal restar-li els 1,62 km2 que corresponen als terrenys situats entre el Maià i el riu Ariège i sumar-li la meitat dels de La Solana (2,99 sobre 5,99 km2) resultant una superfície de 84,695 km2, que és el càlcul que ha fet la sentència, que es confirma, amb desestimació dels dos recursos d'apel·lació.

Finalment, convé recordar que, malgrat el que acabem d'exposar, el Comú d'Encamp aporta com element vertebrador dels seus arguments una resolució de 29 de setembre de 2006, del Ministre de Finances, executant la sentència dictada pel Tribunal de Batlles pel quart trimestre de 2006 amb les noves dades en quant a territori, que no és admissible com a prova ni es poden tenir en compte les manifestacions que en relació a la superfície que la resolució atorga a Canillo efectua la part apel·lant.

Cinquè.- No hi ha mèrits per a imposar a una de les parts el pagament de les despeses processals ocasionades en aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú d'Encamp contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú de Canillo.

No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.