Contracte d'arrendament, desestimació del recurs per alteració de l'objecte del procés en segona instància.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000027/2026

ORIGEN: 4000093/2025 - 0

NIG: 5300542120250000574

SENTÈNCIA 000046-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000027/2026

Nig : 5300542120250000574

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00046 A

SENTÈNCIA 000046/2026

PARTS:

Apel·lant: Srs. Nadal i David

Advocat: Sr. Adrià

Apel·lat: Sra. Ramona

Representant: Sra. Mariem

Advocat: Sr. Enric

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Contracte d'arrendament, desestimació del recurs per alteració de l'objecte del procés en segona instància.

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per demanda interposada en data 21/03/2025, la representació processal de la Sra. Ramona va instar la resolució del contracte d'arrendament d'un local comercial situat a Encamp, així com el desnonament dels arrendataris i la seva condemna al pagament de quantitats derivades de l'ocupació indeguda i de despeses complementàries, al·legant un ús no autoritzat del bé arrendat consistent en la seva destinació parcial a habitatge.

2.- El 28 d'abril del 2024, la direcció lletrada dels Srs. Nadal i David va contestar la demanda, oposant-s'hi i sol·licitant la seva íntegra desestimació.

3.- Celebrat el judici oral el 30/10/2025, el dia 28/12/2025 requeia Sentència que estimava substancialment la demanda, acordant en síntesi, declarar resolt el contracte d'arrendament amb efectes de 21/03/2025, condemnar els demandats a satisfer una quantitat mensual equivalent a la darrera renda en concepte d'ocupació indeguda fins al retorn de la possessió del local, així com al pagament de les despeses de subministraments meritades fins a aquesta data, amb els interessos legals corresponents, i al pagament de les costes processals.

4.- La direcció lletrada de la part demandada articula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sostenint que incorria en una errònia valoració de la prova i en una incorrecta apreciació dels fets, en particular pel que fa a l'existència d'un canvi d'ús del local, negant que s'hi hagués instal·lat cap habitatge i qüestionant el valor probatori de l'informe de detectius.

Així mateix, al·lega que la possessió va ser restituïda immediatament després de la demanda, de manera que no es podia apreciar una ocupació indeguda en els termes declarats.

Pel que fa a les conseqüències econòmiques, impugna la condemna per ocupació indeguda i despeses per manca d'acreditació suficient -especialment dels consums- i per no haver-se tingut en compte la fiança dipositada, que hauria de compensar les eventuals quantitats degudes.

En conseqüència, sol·licita la revocació parcial de la sentència en el sentit de fixar que l'aigua calenta no quedava inclosa i efectuant el retorn de la fiança (2.000.- €) que s'ha de compensar amb la renda corresponent, segons Sentència, de 10 dies del mes de març, per una quantitat de 348,30.- €; el mes d'abril per una quantitat de 1.045.- € i 7 dies per una quantitat de 243,81.- € que fa un total de 1.637.- €.

5.- La representació processal de la part actora s'ha oposat al recurs d'apel·lació introduït demanant la confirmació íntegra de la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les coses ocasionades en aquesta alçada.

Amb aquesta finalitat sosté que la sentència valorava correctament la prova, considerant que quedava perfectament acreditat un incompliment essencial del contracte consistent en el canvi d'ús del local, en haver-se destinat a pernocta i activitats pròpies d'habitatge.

Així mateix, considera jurídicament irrellevant el retorn de la possessió posterior a la demanda, atès que l'incompliment ja s'havia produït i no elimina l'obligació de satisfer les quantitats degudes fins al lliurament efectiu del local.

Pel que fa als pronunciaments econòmics, defensa que els consums i rendes van ser degudament valorats en primera instància i que el recurs no evidencia cap error, afegint que la fiança no resultava compensable amb les rendes, atesa la seva funció de garantia.

Finalment, rebutja la resta d'al·legacions per ser extemporànies o alienes a l'objecte del procediment, i sol·licita la íntegra desestimació del recurs i la confirmació de la sentència recorreguda.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Malgrat que en el cos de l'escrit d'apel·lació es plantegen diverses qüestions relatives a la valoració de la prova i a les conseqüències jurídiques dels fets declarats provats -especialment pel que fa a l'existència d'un canvi d'ús del local arrendat com a causa de resolució contractual-, de la lectura de la seva part petitòria, que delimita la tutela concreta sol·licitada al Tribunal, es desprèn que l'objecte real del recurs es limita a la revisió dels pronunciaments econòmics de la sentència, en particular la condemna per ocupació indeguda fins al retorn de la possessió, la procedència i quantificació de les despeses de subministraments i la possibilitat de compensació amb la fiança dipositada.

Respecte d'aquestes qüestions, la sentència dictada per la Batllia sosté que, un cop produït l'incompliment contractual i la resolució del contracte, els arrendataris resten obligats a satisfer una quantitat equivalent a la renda en concepte d'ocupació indeguda fins al moment del retorn efectiu de la possessió, amb independència del moment en què aquesta es produeixi.

Així mateix, declara procedent la condemna al pagament de les despeses de subministraments meritades fins a la restitució del local, en entendre que constitueixen càrregues inherents a l'ús de l'immoble durant el període d'ocupació.

Finalment, descarta tota compensació amb la fiança, en considerar que aquesta té una funció de garantia i la seva liquidació escau en un moment posterior, un cop determinades definitivament les obligacions pendents derivades del contracte, sense perjudici que aquesta pugui operar amb posterioritat.

Segon.- En relació amb els motius concrets del recurs formulats en aquesta alçada, cal destacar que aquests no van ser en cap moment introduïts en l'escrit de contesta a la demanda. En efecte, la part demandada va estructurar la seva oposició en la primera instància essencialment sobre qüestions de caràcter processal i, de manera principal, sobre la negació de l'incompliment contractual imputat, sostenint la inexistència d'un canvi d'ús del local i impugnant la prova aportada per la part actora en aquest punt.

D'aquesta manera, el debat processal en la primera instància va quedar delimitat entorn de la concurrència o no de la causa resolutòria invocada, sense que els pronunciaments econòmics derivats d'aquesta eventual resolució fossin objecte d'una controvèrsia autònoma ni d'un debat específic, en quedar aquests subordinats a la tesi principal de la part demandada.

En aquest context, la introducció en via d'apel·lació de motius dirigits a qüestionar els pronunciaments econòmics de la sentència comporta una alteració de l'objecte del litigi tal com va ser configurat en la primera instància, en incorporar qüestions que no van ser sotmeses a contradicció en el moment processal oportú.

Aquesta alteració excedeix els límits propis del recurs d'apel·lació i vulnera els principis de congruència i de contradicció, d'acord amb el que disposa l' article 330.2 del Codi de procediment civil , raó per la qual escau desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència d'instància.

Tercer.- La desestimació del recurs d'apel·lació articulat comportarà que s'imposin a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada ( article 354.2 del CPC )

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la direcció lletrada dels Srs. Nadal i David contra la Sentència 91/2025 de data 28/12/2025 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.