Factures subministrament - congruència - prova del pagament-compte client (6000228/2020)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000265/2021 ORIGEN: 6000228/2020 - 00

NIG: 5300542120200003573

PARTS:

Apel·lant: Sarabia

Representant: Sr. Morillo

Advocat: Sr. Ropero

Apel·lat: Carnero

Representant: Sra. Gibert

Advocat: Sra. Capellà

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Factures subministrament - congruència - prova del pagament-compte client.

SENTÈNCIA 058-2022

Andorra la Vella, el 6 d'abril del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia petició de citació del 24-11-2020, per escrit de data 04-02-2021, la representació processal de la societat Carnero, va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la societat Sarabia, demanant que se la condemnés a abonar-li la quantitat total de 5.894.-euros en concepte de 7 factures de subministrament de productes càrnics emeses entre el 30-10-2019 i el 23-12-2019, més els interessos legals corresponents, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- La representació processal de la societat Sarabia, es va oposar a la demanda demanant la seva íntegra desestimació exposant que ja havia satisfet tot el que havia encomanat.

3.- Per Sentència de data 27-05-2021, el Tribunal Unipersonal va decidir : "Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per part de la societat Carnero contra la societat Sarabia i condemnar aquesta darrera a pagar la suma de 5.124.-euros, que s'haurà de veure majorada dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda el 11 de març del 2021.

Segon.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Fonament Jurídic de la present resolució judicial.".

4.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Sarabia, demanant la seva revocació en el sentit d'estimar la demanda només a altura de l'import de 100,28.- euros que reconeix deure en aquesta alçada, amb imposició a la demandant de les costes judicials d'ambdues instàncies.

De manera resumida, exposa en primer lloc que existeix incongruència extra petita tota vegada que contràriament al que diu la sentència, l'objecte de la demanda no era liquidar les relacions entre les parts sinó únicament liquidar les 7 factures.

En segon lloc, s'alça en contra de la valoració de la prova feta pel tribunal i torna a sostenir que existeixen diverses excepcions de pagaments no reflectides en la comptabilitat de la societat demandant com són el pagament de l'import de 400.-euros el 02-08-2019 i el pagament de l'import de 300.-euros el 12-12-2019. En tercer lloc, sosté que també el tribunal no ha correctament valorat la prova en relació a la factura número 3232 del 30-12-2019 que no ha aparegut en autes quan la càrrega de la prova corresponia a l'actor.

5.- La representació processal de la demandant sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la sentència, amb imposició de les costes a l'adversa.

Exposa en síntesi que no existeix cap incongruència i que la sentència ha fet una correcta valoració de les proves.

6.- Per Edicte de data 12-11-2021 es va fer saber que en data 10-11-2021 s'havia decretat la cessació de pagaments i fallida de la societat Carnero, i el nomenament com a administradora judicial de la Saig, Sra. Amorós, la qual va manifestar per escrit del 12-01-2022 que sol·licitava la prossecució del present procediment.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No es discuteix la relació comercial entre les parts i en el marc de la qual la societat Carnero, va subministrar productes càrnics a la societat Sarabia.

La primera reclamava el pagament d'una sèrie de 7 factures per un total de 5.894,08.-euros.

La segona, sense contradir que les factures en qüestió corresponen al subministrament efectiu dels productes que s'hi mencionen, va aixecar una sèrie de motius d'oposició per arribar a la conclusió que no devia res a la demandant.

El tribunal ha estimat substancialment la demanda, acollint dos dels motius d'oposició de la defenent va jutjar que :

no es podia donar lloc a una reclamació per import total de 5.894,08.- euros quan el compte client de la societat defenent fa aparèixer un saldo deutor de només 5.724.-euros,

d'aquest import s'havia de sostreure l'import de 600.-euros que la societat defenent justifica haver ingressat al compte bancari de la demandant i que la demandant no justifica haver imputat a un altre destí que el compte client en qüestió.

Segon.- En aquesta alçada, la part defenent i ara apel·lant es queixa de que el tribunal hauria modificat els termes del debat i que per tant la sentència seria incongruent.

Tot al contrari, el tribunal va tenir en compte tots els elements del debat i les proves aportades al respecte per resoldre la controvèrsia exactament tal com constituïda per les parts.

Fins i tot, el plantejament de la recurrent és paradoxal tota vegada que reprotxa al tribunal no haver-se limitat a examinar les 7 factures quan és ella qui va introduir al debat tota una sèrie de motius d'oposició (en particular el fet que existia un hiatus entre l'import total de les factures i l'import del saldo deutor del compte client i que la comptabilitat de l'agent era "caòtica") l'examen dels quals obligava a examinar tota la relació comercial passada, i per tant liquidar-la, per determinar si es reclamava més del degut.

En res el tribunal, que no estava obligat a seguir la lògica de la defenent consistint a només tenir en compte les operacions posteriors al 31-10- 2019, ha concedit una cosa diferent a la demandada.

Tercer.- Quant a la qüestió de la prova, hem de dir en primer lloc que cap indefensió ha patit la defenent qui ha pogut proposar totes les proves que ha considerat oportunes, i totes foren acceptades.

Pel que fa a la valoració dels elements de prova per part del tribunal, aquesta ha sigut encertada, amb la correcció que hi aportarem.

Recordarem que, establerta l'obligació, és sobre la societat defenent que recau la carrega de provar que s'ha alliberat del pagament de les factures i ha satisfet el dret de la societat demandant, aplicant-se el principi general segons el qual pertany a la persona que al·lega haver pagat el deute de justificar-ho (Digest 22,3,25-2). A partir del moment on l'agent havia acreditat els fets propis a establir el seu dret a reclamar en contra de la defenent, pertocava a aquesta oposar-se a la reclamació i acreditar els fets impeditius, obstatius o extintius.

Més precisament, en relació al pagament de l'import de 400.-euros que s'hauria fet al mes d'agost del 2019 (o del 2018, ja que la part defenent reconeix que no sap si es va fer al 2018 o al 2019), i en relació al pagament de l'import de 300.-euros que s'hauria fet el 12-12-2019 (i no pas 12-10-2019 com es diu al punt 36 de l'escrit de greuges), constatem que (malgrat que a diferència dels altres documents, no es tracta d'un albarà amb la menció "cobrat efectiu" i amb la firma d'ambdues parts) els documents aportats constitueixen una prova d'un pagament en efectiu tota vegada que en els dos casos es va fer servir un document anomenat "proposta de comanda" per fer-lo servir de rebut i portar-hi amb la menció " a compte 400 euros" pel que fa al primer (document núm 2 foli 45) i " A CTA FACT. 1558 300 euros" (entenem : a cuenta factura 1558) pel que fa al segon (document núm 1 foli 44), i que ambdós porten una firma del representant de la societat Carnero semblant a la que porten els albarans.

Conseguentment, i contrariament a la posició de la part demandant i apel·lada, s'ha de considerar com a provada l'existència dels pagaments en questió.

Ara bé, hem de constatar amb el tribunal que el pagament de 400.-euros apareix correspondre a l'escriptura comptable de data 16-08-2019 (número d'assentament 3763 "pago parcial (5639)"), i això no és incompatible amb el fet que el document és del 02 d'agost. La defenent no ha aportat cap element suficient per establir que aquest pagament no s'hauria comptabilitzat i el fet que ella mateixa no sapigui si el document es va establir al 2018 o al 2019 ("presumiblement de 2019" diu en el seu escrit de contesta) és prou significatiu.

Per tant, aquest aspecte del recurs no es pot estimar.

Quant al pagament de 300.-euros, mereix una solució diferent.

En efecte, constatem que la factura 1558 mencionada en el document es va emetre el 28-06-2019 per un import total de 1736,83.-euros i que el compte client reflecteix uns pagaments de 300.-euros i 200.-euros el 15-11- 2019, un altre de 260.-euros el 22-11-2019 i un últim de 306,83.-euros el 29-11-2019, sia un total de 1066,83.-euros deixant un rossec deutor de 670.-euros. A partir d'aquesta data del 29-11-2019, cap dels pagaments efectuats es va imputar a la factura 1558 i no apareix enregistrat cap pagament posterior al 12-12-2019 d'un import de 300.-euros.

D'altra banda, aquest rossec deutor de la factura 1558 integra el rossec final de 5.724.-euros de data 19-02-2020 que va servir de base a la condemna.

Així les coses, s'ha de constatar que el pagament de 300.-euros del 12- 12-2019 no es va comptabilitzar i l'argument del tribunal segons el qual existia d'un deute pendent a la data en relació a la factura 1558, si bé confirma l'existència d'un deute (de 670.-euros com hem dit abans) no fa desaparèixer el fet que el pagament de 300.-euros no està comptabilitzat. I com l'estudi del compte client no permet considerar que dit pagament s'hauria afectat a una altra factura o albarà, hem d'estimar aquest aspecte del recurs, deduint de l'import final degut el de 300.-euros.

En relació a la factura 3232 per import de 417,10.-euros, la mateixa ressurt del compte client en data XXXX i no forma part de les 7 factures que es reclamaven com a impagades.

Contrariàment al que sosté l'apel·lant és sobre ella que requeia la càrrega de la prova d'establir el fet impedetiu avançat per ella que dita factura s'hauria establert per error i confusió amb la factura 3223 que es va establir una setmana abans (i no pas el mateix dia com es diu en l'escrit de recurs) per import de 398,98.-euros. En tots els casos, constatem que aquests dos assentaments venen immediatament seguits per una escriptura d'anul·lació del 08-12-2020 per import de 816,08.-euros que correspon justament i precisament a la suma de les dues factures en qüestió.

Per tant no existeix cap raó per descomptar aquest import de 417,10.- euros.

Aquest punt del recurs tampoc es pot estimar.

Per tot l'exposat s'ha d'estimar parcialment el recurs i de revocar parcialment la sentència en el sentit de fixar en 4.824.-euros en lloc de 5.124.-euros l'import a pagar.

Quart.- Aquesta revocació parcial no modifica el pronunciament sobre les costes de primera instància tota vegada que l'estimació de la demanda continua sent substancial.

Cinquè.- L'estimació parcial del recurs determina no efectuar cap condemna en relació a les costes d'aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs de la societat Sarabia, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 27-05- 2021, que revoquem parcialment en el sentit de fixar en 4.824.-euros en lloc de 5.124.-euros l'import que dita societat ha de pagar a la societat Carnero, tot i mantenint la resta de la seva part dispositiva.

Segon.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.