CONTRAVENCIONS PENALS DE MALTRACTAMENT CORPORAL LLEU, AMENACES LLEUS I DIFAMACIÓ LLEU. Absolució: valoració de la prova. (6000038/2015; 2102338/2012)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: 6000038/2015 (Origen: 2102338/2012) Núm. de Rotlle: TSJP-0000078/15

SENTÈNCIA 27-2016

PARTS:

Recurrents: Sra. Pombo

Sr. Galan

Advocat: Sr. Narváez

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Recorreguts: Sra. Castillo

Sra. Castrillo

Advocat: Sr. Amorós

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-set de maig de dos mil setze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 23 de novembre de 2015 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per les contravencions penals de maltractament corporal lleu, amenaces lleus i difamació lleu, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 23 de novembre de 2015 amb la següent part dispositiva:

"FALLO:

He d'absoldre i absolc a Castillo i Castrillo de les contravencions penals de maltractament corporal lleu, d'amenaces lleus i de difamació lleu per les que venien acusades, declarant d'ofici les despeses processals causades."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant:

"SÓN FETS PROVATS i així es declara:

Primer. El matrimoni Galan i Pombo, des de l'any 2009 venia regentant l'hotel G., radicat a l'XXXX, hotel on també hi residien junt amb la seva filla menor Águila, nascuda el XXXX.

Per causes que no consten suficientment acreditades, el matrimoni Galan i Pombo mantenia una mala relació amb alguns dels veïns, entre els que es trobava la denunciada Castillo, que tenia el seu domicili a C., just al costat de l'esmentat hotel a la mateixa Av. de F.

Vers les 21:00 hores del dia 15 de juliol del 2012, quan Castillo es dirigia al seu domicili coincidí amb Pombo, junt amb la seva filla Águila, Tejera, RR i la filla d'aquesta menor d'edat A., es trobaven assegudes a les escales d'accés a l'edifici del seu domicili. Entenent Castillo que la menor Águila l'obstaculitzava el pas, va dir-li que s'apartés per deixar-la passar, alhora que feia el comentari en veu alta ....sois la ostia, i com sigui que la menor no es mogué, Castillo procedí a apartar a la menor amb la cama o el genoll per poder passar, sens causar-li cap mena de lesió.

Segon. Castrillo, que treballava per l'Associació de pares de l'escola francesa d'Encamp, principalment d'ajudant de menjador i en alguna ocasió de vigilant de pati, al migdia del 17 de desembre del 2012 procedí a baixar des de l'interior de la sala menjador una persiana per tal d'evitar que el sol molestés als menors que es trobaven a dita sala. En aquest moment, la menor Águila es trobava recolzada a la lleixa de dita finestra del menjador que dona al pati de l'escola, com era costum d'alguns alumnes, adonant-se la menor de què la persiana s'estava baixant, malgrat tot en lloc d'apartar-se es va recolzar sobre la finestra, fet pel qual la persiana va arribar a tocar-li l'esquena, sense causar-li cap mena de lesió.

Tercer. No consta que en data 21 de novembre del 2012, després de dinar durant l'hora de pati, Castrillo li digués a la menor Águila que era filla d'una puta i d'un contrabandista en negar-se aquesta i una companya a aixecar-se del banc on es trobaven assegudes."

III.- RESULTANT: que contra la dita sentència absolutòria, la representació lletrada dels Srs. Pombo i Sr. Galan i la menor Águila formula recurs d'apel·lació.

Entén, contràriament al que ha apreciat el M.I. Tribunal de Corts, que la prova practicada sí fou suficient per a condemnar a Castillo i a Castrillo com autores responsables de les contravencions penals de maltractament corporal lleu, amenaces i difamació lleus, previstes i penades, respectivament, als articles 476.1, 478.1 i 479 del Codi Penal, pels fets ocorreguts en data 15 de juliol de 2012 respecte a Castillo i en dates 21 de novembre i 17 de desembre del mateix any respecte a Castrillo.

Així, respecte a Castillo, al·lega que els fets constitutius de les contravencions penals de maltractament corporal i l'amenaces lleus contra la filla menor dels querellants -consistents, segons els recurrents, a que Castillo va dir a la menor "o te levantas o te doy una hostia", apartant-la posteriorment amb el peu- queden acreditats tant per les declaracions dels testimonis Srs. Tejera, Ferreras i Estany, com per l'informe policial (f. 10), la denúncia de dits fets (f. 6) i l'informe de la visita al Servei d'Urgències (f. 11) obrant en autes.

Respecte a Castrillo, els fets de 21 de novembre de 2012 queden provats perquè fou la pròpia menor i una amiga seva quines li digueren a la Sra. MMarcos, monitora de menjador, que la recorreguda li havia dit que seva mare era una puta i el seu pare un contrabandista, afegint la monitora que anteriorment ja li havia escoltat alguna vegada aquest comentari. I respecte als fets del dia 17 de desembre de 2012 -consistents en què Castrillo baixà de sobte la persiana i colpejà l'esquena de la menor que estava repenjada a una finestra- s'han acreditat per la denúncia efectuada pel Sr. Galan el dia següent dels fets d'autes, l'informe de l'APA i la declaració de la Sra. Cañete a la Batllia i a la vista oral.

En síntesi, la part recorrent sol·licita la condemna d'ambdues encausades per les contravencions ans referides, demanant per a cadascuna d'elles la pena de multa de 1.000 euros per cada contravenció i, en concepte de responsabilitat civil, el pagament per cadascuna d'elles de la quantitat de 2.000 euros en concepte de dany moral, a més de les despeses processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat.

IV.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs formulat, interessant la seva estimació i la reforma de la sentència recorreguda en el sentit de condemnar a Castillo per les contravencions penals de maltractament corporal lleu i d'amenaces lleus a la pena de 1000 euros de multa per cadascuna de les contravencions, i a Castrillo per les contravencions penals de maltractament corporal lleu i de difamació lleu, a la pena de multa del mateix import per cada contravenció, així com al pagament solidari de les despeses processals causades. Deixa a criteri de la Sala la determinació de la responsabilitat civil ex-delicto.

V.- RESULTANT: que per escrit de data 31 de desembre de 2015 la representació lletrada de Castillo i Castrillo s'oposa al recurs formulat per l'adversa, adherint-se a les conclusions deduïdes del M.I. Tribunal de Corts respecte ala prova practicada en primera instància, tot demanant la confirmació de la sentència recorreguda i la condemna a la part recurrent al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat.

Observa que dels fets descrits per l'adversa no se'n pot deduir cap il·lícit de rellevància penal, sinó que requereixen una solució en l'àmbit educatiu i escolar atesos l'actitud conflictiva dels progenitors de la menors i de la mateixa.

Respecte als fets imputats Castillo al recurs, posa en relleu que aquesta sempre ha manifestat que mai va amenaçar a la menor de donar-li una hòstia si no s'apartava, sinó que té la mania de dir la paraula "hòstia" quan s'enutja, fet confirmat per l'informe de policia obrant en autes als folis 17-36. Sobre la qüestió de si la seva defensada va perpetrar un cop o puntada de peu a la menor, destaca les versions contradictòries de la Sra. Pombo. i dels testimonis Sres. R. i M. -amistats d'aquesta- i el contingut de l'informe del Servei d'Urgències, el qual recull que no s'aprecià cap mena de lesió a la menor.

En relació a la lesió lleu al·legada per l'adversa, suposadament provocada perquè Castrillo va baixar la persiana del menjador del col·legi quan hi era la meno, al·lega que ella ho va fer poc a poc i sense donar cap cop a la menor i, en tot cas, sense cap intencionalitat. Així ho recull l'informe de l'assistència de la menor al Servei d'Urgències, el qual no aprecia cap mena de lesió. Conclou doncs que la seva actuació no pot ser constitutiva de maltractament corporal lleu.

Respecte als fets de 21 de novembre de 2012 pel qual l'adversa sol·licita la condemna de Castrillo per la contravenció penal de difamació lleu, observa que no existeix prova directa de que la mateixa insultés a la menor. A l'ensems, afegeix que, excepte el testimoni de la Sra. Marcos, la resta han declarat que la seva defensada sempre ha actuat amb total diligència i sense haver tingut mai cap problema amb la menor ni amb cap familiar, excepte de la família ara recorrent.

Finalment posa en relleu que la família querellant era bastant conflictiva i tenia problemes amb d'altres veïns,i es remet a diversos informes psicològics obrant en autes dels que es desprèn el caràcter complicat i conflictiu de la menor, fruit de l'àmbit familiar i educatiu viscut al seu domicili.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació lletrada de Pombo, Galan, i la menor Águila impugna la valoració de les proves efectuada pel Tribunal de Corts en considerar que la correcta interpretació de les practicades hauria d'haver determinat la condemna per les contravencions penals de maltractament corporal lleu, amenaces i difamació lleus, previstes i penades, respectivament, als articles 476.1, 478.1 i 479 del Codi Penal, pels fets ocorreguts en data 15 de juliol de 2012 respecte a Castillo i en dates 21 de novembre i 17 de desembre del mateix any respecte a Castrillo.

Per la resolució de la impugnació plantejada hem de partir de que, encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que s'hagi de donar a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de la dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la, si hagués declarat com a provat, basant-se en aquesta, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

Cap de les circumstàncies que ens permetrien apartar-nos de la valoració de la prova que ha fet el Tribunal de Corts concorre en el cas enjudiciat.

Així, en relació als fets ocorreguts el dia 15 de juliol de 2012, el Magistrat del Tribunal de Corts que va presidir el judici, després de percebre amb immediatesa les declaracions de la denunciant Pombo, de l'acusada Castillo i dels testimonis Pombo i Estany, no va poder arribar a la convicció que l'acusada amenacés a la menor Águila i li infligís un maltractament físic, en apreciar contradiccions en les declaracions de la denunciant i dels testimonis, tant sobre les expressions que van dir que l'acusada va dirigir a la menor com en el tipus de maltractament rebut per aquesta.

L'examen de les declaracions de la denunciant i dels testimonis efectivament permet constatar les contradiccions detectades pel Tribunal de Corts en les quals es sustenten, de forma raonable, els dubtes sobre la seva credibilitat.

Respecte a les expressions dirigides a la menor, a la querella es diu que van ser "o te levantas o te doy una hostia"; Pombo va declarar al judici que li va dir que o s'apartava o l'apartava d'una hòstia; segons Pombo van ser que o s'apartava o li donava una hòstia, però a la Batllia digué que eren "o te apartas o te doy, siempres estás en medio"; i finalment Estany va dir que van ser "aparta que siempre estás en medio", sense sentir que li donaria un cop de peu si no s'aixecava.

En relació al maltractament, Pombo, mentre davant el Servei de Policia va dir que l'acusada va apartar a la menor amb el peu, al judici oral va dir que li va donar un cop de peu i que la nena que tenia al costat va sortir rodolant; Pombo va declarar a la Batllia que l'acusada va empentar a la menor donant-li un cop amb la cama al cos i, al judici oral, que la va empènyer i li va donar una "patada" amb el peu així com també que una nena petita va caure; i Estany declarà al judici que li va donar un cop amb el genoll, tot i que més endavant va dir que no sabia si li havia donat un cop o una "patada", tenint molt clar que a la seva filla, a qui es van referir les altres testimonis, ningú la va tocar i no va sortir rodolant.

Compte tingut que no es va constatar en la menor cap menyscapte físic ni rastre d'haver rebut un cop de peu quan va ser assistida al Servei d'Urgències i que l'acusada va oferir una versió coherent i sense contradiccions sobre els fets, els dubtes exposats en la sentència sobre la realitat de les amenaces i maltractament de Castrillo a la menor són raonables i, en conseqüència, ha de ser mantinguda en aquesta instància la seva absolució.

II.- CONSIDERANT: que respecte als fets succeïts el dia 17 de desembre de 2012, l'absència en Castrillo de la intenció de maltractar a la menor Águila quan va baixar la persiana de la finestra en quin ampit estava asseguda esdevé la lògica conclusió de les declaracions de les dos úniques testimonis -Cañete i MRA-. Ambdues van coincidir que l'acusada no va baixar la persiana bruscament i Cañete va afegir que la menor va ser conscient de que la persiana estava baixant i va tenir temps d'apartar-se. Cap lesió es va apreciar a la menor derivada d'aquests fets i l'acusada tenia un motiu per baixar la persiana, ja que el sol molestava als menors que es trobaven amb ella a la sala.

La conclusió sobre la manca de dol en l'acusada és el resultat d'una valoració raonable de les proves i conforme amb les màximes d'experiència, el què fa que hagi de ser mantinguda en no existir dades objectives que demostrin que els fets van succeir de manera diferent, compte tingut que les alteracions psicològiques detectades a la menor són compatibles amb la situació de conflictivitat derivada de les males relacions dels seus pares amb els veïns com a mecanisme de causació.

III.- CONSIDERANT: que dels presumptes insults proferits per Castrillo a la menor, no es va practicar al judici oral prova acreditativa dels mateixos, perquè només van declarar dues testimonis de referència i les seves declaracions, no existint impossibilitat d'haver escoltat a la menor en el judici, no tenen valor probatori.

Els testimonis de referència tenen una limitada eficàcia demostrativa respecte al fet delictiu, doncs declarar provats sense més uns fets que el testimoni diu haver escolat d'altra persona equivaldria a atribuir un crèdit probatori privilegiat a una narració efectuada fora del procés i sostreta als principis d'immediació i contradicció. És per això que el valor del testimoni de referència és el de prova complementària per reforçar allò acreditat per altres elements probatoris, o bé el d'una prova subsidiària, per ser considerada només quan és impossible acudir al testimoni directe, bé perquè es desconegui la seva identitat, hagi mort o per qualsevol altra circumstància que faci impossible la seva declaració testifical. En aquest últim cas té, a més, un valor probatori disminuït, en el sentit que per a que la declaració del testimoni de referència pugui per si sola erigir-se en prova suficient per desvirturar la presumpció d'innocència és necessari, en conseqüència, que les manifestacions incriminatòries es vegin reforçades o corroborades per altres mitjans de prova o indicis que demostrin la realitat de la imputació.

En el cas examinat, els testimonis de referència no són prova de càrrec dels insults denunciats i els que va escoltar directament la testimoni MMarcos estan prescrits, tal com diu el Tribunal de Corts i no impugna la part recorrent.

IV- CONSIDERANT que s'imposa a la part recorrent les costes processals causades en aquesta apel·lació.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada dels Srs. Pombo i Sr. Galan i la menor Águila.

2.- Confirmar la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 23 de novembre de 2015 en la causa de referència.

3.- Pombomnar a la part recorrent al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.