Preclusió dels tramits processals-justicia gratuita tardiva-prova extemporrania TSJC 245/13

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-245/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de març del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Recio va interposar demanda, de data 16-06-2011, envers la societat Pérez, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 8.951,61 euros, amb més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals.

La societat defenent fou declarada en rebel·lia processal.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 25- 10-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Estimar la demanda interposada per la representació processal de la societat Recio contra la societat Pérez, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 8.951,61 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 15 de setembre de 2.011, i fins al total pagament del deute, així com al pagament de les costes processals causades amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La mercantil defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 12-09-2013, ha presentat llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana que es doni lloc a la prova sol·licitada per a millor proveir i que es revisi a la baixa la condemna imposada a l'actora.

Per el contrari, la representació processal de la part agent, per escrit de contesta a les conclusions, de data 17-10-2013, demana que es confirmi la resolució d'instància amb imposició a la recurrent de les costes processals.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 30-01-2014, es va acordar: "No donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal de la societat Pérez, part apel·lant, en el seu escrit de conclusions presentat en data 12-09-2013, i consistent en què es vulgui incorporar als efectes probatoris escaients l'original de l'informe d'anomalies emès per la societat ORG_0 del mes de juny de 2011 i que es vulgui citar al Sr. J.G.F. per tal de què el ratifiqui".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges o motius en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. Considera, en primer terme, la recurrent que no s'ha pogut defensar la societat de la reclamació interposada perquè ha existit un traspàs de les accions de la societat i per quant qui duia la gestió i la comptabilitat de la mercantil era la Sra. Querol, així com que no es va poder ser dirigida per un advocat fins al tràmit de conclusions. Fou en aquest tràmit de conclusions quan es va presentar un informe del qual s'ha fet cas omís. En segon terme, manifesta que de la prova aportada s'evidencien les anomàlies i defectes de la instal·lació elèctrica realitzada i per això es demanava com a prova per a millor proveir l'admissió de l'informe i la seva ratificació. Protesta contra la denegació de la prova i recorda la doctrina del Tribunal Constitucional (STC 13-07-2012), segons la qual l'excessiu formalisme ha de cedir quan entra en conflicte amb el dret al procés degut o a la jurisdicció.

II.- El present recurs no pot ésser admès per les següents consideracions. En primer terme, aquesta Sala ja ha resol per Aute de 30 de gener de 2014 la denegació de la prova sol·licitada per a millor proveir a la instància i demanada en aquesta alçada. Així, les proves per a millor proveir, segons reiterada doctrina d'aquesta Sala (vegeu per tots, l'Aute de 18-06-2009), permeten assolir la convicció al tribunal en relació als extrems fàctics de la controvèrsia que s'ha de resoldre, però en cap cas poden ésser emprats per a suplir la manca de diligència probatòria de les parts litigants. Si s'analitzen les actuacions, ressurt que la mercantil defenent, malgrat haver acordat amb la part agent l'ajornament del tràmit de contesta fins a cinc vegades (cfr. Folis 53 a 57), fou declarada en rebel·lia processal perquè (diligència de 15-09-2011, foli 78) "...no presenta escrit de contesta, per quan la representació lletrada considera que no l'ha de presentar...". Per tant, d'aquí es desprèn que, assessorada per un lletrat, entenia la mercantil defenent que no havia de contestar, sense que li puguin ésser oposables a la part agent la donació de les participacions socials o que fos la Sra. Querol la que portés la comptabilitat i gestió de la societat.

A partir d'aquest moment, en el qual ja podia haver aportat l'informe, en defensa de les seves al·legacions, tota vegada que el mateix porta data de juny del 2011, la societat defenent fou emplaçada pel dia 29-09-2011 pel tràmit de proves. El Sr. Carnero fou citat en data 12- 10-2011 com a legal representant de la mercantil Pérez i el dia 26-10-2011 se'l va tornar a citar pel dia 10-11- 2011 pel tràmit de proves (folis 84 i 85). Manifesta la part recurrent que no va poder trobar un advocat que defensés la societat (quan abans ja consta en la diligència de 15-09-2011 que sí tenia representació lletrada), sense que ofereixi cap motiu que avali la referida al·legació. De fet, la part recurrent va tenir des del dia 26-10-2011 fins al 12-11-2011 per a aconseguir direcció lletrada i no ha aportat cap argument que justifiqui la impossibilitat d'aconseguir-ho. Per tant, tampoc en el judici de proves va aportar l'informe d'anomàlies en relació a les obres realitzades. I no és fins al dia 30-12-2011 que la recurrent al·lega que va demanar justícia gratuïta i es va suspendre el tràmit pendent, com era el de presentació de conclusions. La justícia gratuïta se li va reconèixer per Aute de 19-03- 2012 i les causes que es refereixen i que han donat lloc a embargaments són del 2009 i del 2010, així com les dades que es fan constar no són sobrevingudes sinó que es podia haver sol·licitat la justícia gratuïta amb anterioritat a la preclusió dels diferents tràmits processals, si la recurrent ho hagués considerat adient.

En definitiva, la preclusió dels diferents tràmits processals s'ha produït per causa directament imputable a la part defenent, tota vegada que no ha presentat escrit de contesta, malgrat en aquell moment es fa referència a l'existència de representació lletrada, en el tràmit de proves tampoc s'aporta l'informe dels presumptes defectes a la instal·lació per quant s'afirma que en més de quinze dies no s'ha pogut trobar direcció lletrada, sense acreditar ni proporcionar el més mínim principi de prova al respecte, no es sol·licita justícia gratuïta fins el tràmit de conclusions, i és aleshores quan es sol·licita com a millor proveir la pràctica d'una prova documental i una ratificació. Si a aquesta actitud poc diligent s'afegeix que, com ja s'ha raonat, les diligències per a millor proveir no solament constitueixen una facultat discrecional del Tribunal, sinó que a més, quan s'empren, no poden suplir la negligència probatòria de les parts, s'ha de convenir amb la resolució d'instància i amb el nostre Aute de 30-01-2014 que la prova no podia ésser practicada i, per tant, el recurs ha de ser refusat.

Adduir, finalment, que el dret a un procés degut i a la jurisdicció no tutelen a aquells litigants que, per causa que els hi és directament imputable, deixen precloure els terminis processals, i pretenen, en el moment que consideren adient i amb menyscapte de les possibilitats de defensa i contradicció de l'altre litigant, introduir fets nous i una documental que el recolzaria, de data molt anterior a aquest tràmit, quan la fase d'al·legacions i prova ja es troba tancada.

III.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús del recurs interposat, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Pérez contra la sentència, de data 25-10- 2012, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.