CASS. pensió d'invalidesa per accident laboral; revisió de la pensió per millora en la situació mèdica. TSJA-096/12

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0036-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-096/12

SENTÈNCIA NÚM. 37-2013

PARTS:

Apel·lant: Gomila

Representant: Martin

Advocat : Calatayud

Apel·lada: CASS

Representant: Pérez

Advocat: Arcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-dos d'abril del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0036-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Gomila va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 2 d'abril de 2012, la qual desestimava, en alçada, el recurs interposat contra la revisió d'una pensió d'invalidesa per accident laboral concedida anteriorment.

2.- En la sentència del 16 d'octubre de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Gomila.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 6 de desembre de 2012, el Sr. Gomila manifesta principalment que:

el Tribunal a quo havia errat en valorar la prova forense;

la CASS basava la seva defensa, en fase administrativa, en la persistència de dolors lleus i no feia cap oposició respecte de la mobilitat del raquis dorso-lumbar;

el jutjador introduïa elements incontrovertits entre les parts en el debat;

una artròdesi lumbar implicava pèrdua de mobilitat.

4.- En la seva contesta de data 14 de gener de 2013, la CASS manifesta principalment que:

la limitació funcional va ser considerada en fase administrativa;

l'índex de Shoeber era de 10-13,5 cm.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Gomila s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de l'informe forense que obra a les actuacions.

El litigi que ens ocupa versa en determinar si el Sr. Gomila ha experimentat una millora respecte de la situació mèdica anterior, tota vegada que la CASS li va reconèixer, en data 29 d'abril de 2000, una IPP del 20% derivada d'un accident laboral produït el 17 de desembre de 1996 (folis 36 i 52-53). La parapública considera ara que l'estat del seu raquis dorso-lumbar mereix només una IPP del 10%.

Els perits judicials conclouen que l'apel·lant presenta una millora (foli 78), doncs la lumbàlgia passa de "important" a "discreta". Aquesta darrera es valorada en 15 punts d'IPP en ser "portador d'una artròdesi lumbar" (foli 77), és a dir que els experts tenen especialment en compte l'esmentada intervenció quirúrgica que tenia per finalitat la limitació del moviment d'una articulació naturalment mòbil.

Aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de pronunciar, en un cas molt similar, que "És veritat que el barem de l'UNCSS refereix que la IPP és funció de la "Persistance de douleurs notamment" i de la "gêne fonctionnelle". Això no obstant, la repetida guia insisteix en les "dades objectives de l'examen clínic", en particular la mesura de la flexió lumbar mitjançant el test de Schober-Lasserre, cosa que concorda amb la notòria dificultat per quantificar el dolor. Per tant, el principal paràmetre a prendre en consideració queda constituït per les limitacions funcionals que pateix el raquis dorso-lumbar" (sentència 76-2012 del 4 d'octubre del 2012). Si apliquem aquesta doctrina al cas del Sr. Gomila, resulta que, com bé assenyala l'Hble. Batlle, l'existència d'una artròdesi lumbar és aquí indiferent. El signe objectiu queda constituït, per tant, per l'índex de Schöber que és normalment de 10-15 cm. L'examen clínic de l'assegurat permet la mesura d'un índex de 10-13,5 cm (foli 76). Compte tingut que el barem de l'UNCSS estableix tres valoracions de la IPP en funció de les limitacions funcionals del raquis dorso-lumbar: discretes (5-15: 10 punts de diferència), importants (15-25: 10 punts de diferència) i molt importants (25-40: 15 punts de diferència), es pot deduir que cada franja equival proporcionalment a una reducció de la mobilitat de 1,5 cm (molèstia discreta), 1,5 cm (molèstia important) i 2 cm. (molèstia molt important). El dèficit funcional de 1,5 cm que presenta l'apel·lat, equival a la banda més elevada de la molèstia discreta, de manera que els 15 punts atribuïts pels forenses són correctes. En aquestes condicions i compte tingut que la instància no justifica cap raonament objectiu en ordre a alterar el criteri dels forenses, escau revocar la seva solució. La pràctica de la prova interessada per l'apel·lant esdevé, així, innecessària.

Respecte de la valoració de l'àrea de control sanitari de la CASS, aquesta es fonamenta principalment en tres factors: l'absència de signe de Lasègue i de ciatàlgia, com també la distància dits-terra (revers del foli 69). Ara bé, ja s'ha esmentat més amunt que l'element principal ha de quedar constituït per les limitacions funcionals que pateix el raquis dorso- lumbar (no els dolors), mentre que el barem de l'UNCSS matisa molt l'interès de la distància dits-terra.

Per acabar, el recurrent no pot sostenir que la limitació funcional no va ser considerada en fase administrativa, tota vegada que la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 2 d'abril de 2012 fa esment de la revisió mèdica que es va efectuar al Sr. Gomila i, en ella, es va constatar aquesta.

Per tot l'exposat, procedeix donar lloc al present recurs d'apel·lació, en el sentit de declarar el dret del recurrent a beneficiar d'una pensió d'invalidesa per accident de treball d'un 15% d'IPP a comptar del 3 de febrer de 2012, amb regularització dels pagaments corresponents, més interessos legals sobre el ròssec deutor total a comptar de la data de fermesa d'aquesta sentència per raó de l'estimació parcial de la pretensió inicial que perseguia el manteniment d'una IPP del 20%.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de cap instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

Primer: estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Gomila,

Segon: revocar la sentència 2012-135, de 16 d'octubre de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia,

Tercer: anul·lar la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 2 d'abril de 2012,

Quart: declarar que el Sr. Gomila té dret a beneficiar d'una pensió d'invalidesa per accident de treball d'un 15% d'IPP a comptar del 3 de febrer de 2012, amb regularització dels pagaments corresponents, més interessos legals sobre el ròssec deutor total a comptar de la data de fermesa d'aquesta sentència.

Cinquè: No efectuar especial condemna al pagament de les costes judicials en cap instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.