Accident-quantum indemnitzatoris perjudicis estètic (TSJC-401/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 401/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Escolano va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Sancho i contra la societat Farré SA, en reclamació de les quantitat de 2.056,16 EUR, en concepte d'indemnització de danys materials ocorreguts a conseqüència d'un accident de circulació, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; i de 25.006,77 EUR en concepte d'indemnització derivada de les lesions sofertes, amb condemnació dels demandats al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La Sra. Sancho i la societat Farré SA varen oposar- se parcialment a la demanda de la part actora, contestant que s'havia de fixar els imports corresponents tant als danys materials com a les lesions sofertes per raó de l'accident, en execució de sentència, de conformitat amb el resultat de les proves practicades.

III.- Per sentència de data 4 de novembre del 2011 l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va estimar substancialment la demanda de l'agent, condemnant a la Sra. Sancho a satisfer al Sr. Escolano, la suma de 24.506,77 EUR, més els interessos legals des de la data de fermesa de la resolució, i a satisfer les costes processals provocades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius de recurs del Sr. Escolano són els següents: el Tribunal de primera instància ha fixat el perjudici estètic per sota dels barems fixats per la jurisprudència i sense tenir en compte les concretes cicatrius sofertes per la víctima a rel de l'accident; la valoració efectuada en relació al perjudici de lleure està molt per sota també dels barems jurisprudencials en la matèria; no es mostra d'acord amb la suma fixada en concepte de pretium doloris; torna reclamar l'import de 200 EUR en concepte de suma preufetera per la restitució de telèfon mòbil, rellotge i roba malmesa.

II.- La Sra. Sancho i la societat Farré SA tampoc es mostren d'acord amb les sumes fixades pel primer jutge, en concepte de perjudici estètic, d'IPP, de perjudici de lleure, de pretium doloris, i amb la condemna en costes.

III.- És pacífic que en data 7 de juny del 2009 un accident es va produir a la rotonda dita de la Comella d'Andorra la Vella, entre la motocicleta, marca Honda, matricula X, conduïda pel Sr. Escolano i el vehicle marca Ford, model Fiesta, matrícula X, conduït per la Sra. Sancho.

La responsabilitat de l'accident que incumbeix a la Sra. Sancho no està discutida; per tant, en tràmit d'apel·lació només queda a resoldre el quantum de les indemnitzacions dels perjudicis personals de Sr. Escolano drià soferts a conseqüència de l'accident d'autes.

IV.- L'indemnització del perjudici estètic està impugnada per ambdues parts; el Sr. Escolano sol·licita l'import de 3.000 EUR, aleshores que l'adversa considera que aquesta indemnització no hauria de superar la quantitat de 2.000 EUR. L'informe medicoforense que consta en autes, conclou que el lesionat presenta una cicatriu en cara ventral del canell esquerre, que té un bon aspecte, plana, blanca, però resulta visible a distàncies de relacions socials i es troba exposada a la vista de tercers la major part de l'any, i per tant correspon a un perjudici estètic lleuger de 2/7. El barem genèric per un perjudici estètic és aproximadament de 1.000 EUR el punt. Ara bé, tenint compte que en el present cas, es tracta d'una cicatriu visible pels tercers, però sense desvirtuar l'aspecte físic general del lesionat, la fixació de l'import de 1.200 EUR el punt efectuada pel Tribunal a quo, correspon a la realitat del perjudici i s'ha de confirmar.

V.- L'indemnització del perjudici de lleure també esta impugnada per totes les parts. El perjudicat reclama l'import de 12.000 EUR, quan l'adversa conclou a la desestimació d'aquesta petició per no haver estat provat l'esmentat perjudici. L'informe medicoforense manifesta que el lesionat era un esportista que practicava gran part d'esport de muntanya, feia competició internacional de biketrial; que a conseqüència de l'accident ha hagut d'abandonar l'esport de competició en sentir dolor al canell en agafar el manillar de la bicicleta i ha hagut que limitar la pràctica de tot tipus d'esport de muntanya; per tant les lesions sofertes representen un perjudici de lleure considerable.

El Sr. Escolano fou subcampió cadet de biketrial en el campionat dels països catalans 2006, el que demostra que el mateix practicava de manera regular i intensiva el referit esport pel qual era titular de la llicència esportiva dels anys 2007, 2008 i 2009, any de l'accident d'autes. A més a més, els Srs. Somoza i Coll manifesten que el Sr. Escolano s'entrenava regularment per les competicions de biketrial, i que havia competit a alt nivell. Encara que els testimonis esmentats siguin amics del lesionat, no es pot descartar totalment les seves declaracions que no fan més que confirmar els documents produïts. En conseqüència sí que s'ha de considerar el perjudici de lleure del Sr. Escolano com considerable, i fixar la seva indemnització en l'import de 6.000 EUR tal com ho havia estimat el perjudicat en el seu escrit de demanda, i tal i com ho va apreciar el primer jutge.

VI.- Respecte a la indemnització en concepte de pretium doloris igualment contestada per ambdues parts, el Sr. Escolano demana la quantitat de 7.000 EUR, i l'adversa considera que s'ha de fixar a l'import de 4.000 EUR. El peritatge considera que el pretium doloris fou mitjà, de 4/7, tenint en compte, no tant sols la intervenció quirúrgica, la col·locació d'osteosíntesi, l'immobilització amb fèrula de guix al canell esquerre durant 75 dies, les sessions de rehabilitació funcional, sinó àdhuc els patiments soferts que no són físics, com haver de posposar exàmens, abandonar l'esport de competició, no poder dedicar-se a la professió que havia escollit etc. Compte tingut de la durada de la curació i del període de consolidació, no sembla excessiva una indemnització de l'import de 6.000 EUR tal com ho va apreciar el primer jutge, sinó que al contrari, correspon a la realitat del perjudici rescabalat, conformement a la jurisprudència habitual.

VII.- La Sra. Sancho i la societat Farré SA discrepen de la sentència pel que fa a la suma fixada en concepte d'IPP, manifestant que la mateixa no hauria de superar 8.000 EUR.

Un element molt important per apreciar l'indemnització de l'IPP és l'edat del perjudicat. En el present cas, el Sr. Escolano tenia 18 anys en el moment de l'accident. L'informe medicoforense avalua l'IPP definitiu en 8%, precisant que la limitació funcional del canell esquerre influirà en el desenvolupament professional del lesionat de tal manera que si el mateix com a mecànic normal tindrà les seves limitacions per raó de rigidesa i dolor, altrament haurà d'abandonar l'expectativa de convertir-se en mecànic de cotxes de competició. Per conseqüent una estimació del punt a l'import de 1.500 EUR tal com ho ha fet el Tribunal de primera instància correspon perfectament a l'indemnització de l'IPP soferta.

VII.- Pel que fa a la reclamació del Sr. Escolano en concepte de danys al seu mòbil, a la seva roba i al seu rellotge, el mateix no aporta cap element de prova al respecte. Encara que sigui versemblant que l'accident hagi fet malbé alguns dels béns personals de la víctima, aquesta darrera no pot reclamar cap rescabalament sense acreditar la realitat concreta dels danys a cadascuns dels béns objecte de la demanda, i per tant, sobre aquest punt del litigi s'ha de confirmar també la resolució recorreguda.

VIII.- La Sra. Sancho i la companyia Farré SA manifesten que no s'ha de fer pronunciament relatiu a les costes de primera instància en raó de l'estimació només parcial de la demanda de l'actor. Aquesta pretensió no pot prosperar ja que, d'una banda, el Sr. Escolano va ésser obligat a iniciar el present plet per tal d'ésser degudament indemnitzat dels seus perjudicis, i que d'altra banda, la sentència de primera instància va donar lloc a l'estimació de la quasi totalitat de la quantitat sol·licitada en l'escrit de demanda.

IX.- La confirmació de la resolució recorreguda i la desestimació d'ambdós recursos, imposen de no fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs tant del Sr. Escolano, com el de la Sra. Sancho i de la companyia Farré SA;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 4 de novembre del 2011 en tots els seus extrems, sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.