CASS. pensió d'invalidesa per accident laboral; dret a percebre una pensió; distinció entre consolidació i guarició. TSJA-092/12

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0027-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-092/12

SENTÈNCIA NÚM. 39-2013

PARTS:

Apel·lant: Sr. Gomila

Representant: ídem

Advocat: Manso

Apel·lant: CASS

Representant: Canals

Advocat : Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-dos d'abril de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0027-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Gomila va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 5 de març del 2012, confirmant en alçada la decisió del 2 de gener del 2012, sol·licitant-ne la revocació i la declaració del seu dret a percebre les prestacions per incapacitat temporal o bé declarant el seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball, amb un grau de menyscabament mínim del 45%.

2.- En la sentència del 2 d'octubre de 2012 el Tribunal de Batlles ha estimat en part la demanda promoguda pel Sr. Gomila.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 de novembre del 2012, el Sr. Gomila estima en substància:

a data 16 de gener del 2012, l'estat de salut del Sr. Gomila no es podia considerar en cap cas com a consolidat, quedant pendent d'implantar-li una bomba intradural.

la demanda és "de reconèixer al Sr. Gomila en situació de baixa laboral i el conseqüent atorgament de les prestacions econòmiques per incapacitat laboral per no trobar-se, encara a dia d'avui, el seu estat de salut consolidat".

El Sr. Gomila ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 23 de gener del 2013.

En la seva contesta al recurs d'apel·lació, de data 17 de desembre del 2012, el Sr. Gomila estima:

l'informe mèdic de la CASS en cap cas podrà ser tingut en consideració per quant ha estat aportat de forma extemporània.

els perits judicials no han comès cap error de valoració.

4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 27 de novembre del 2012, la CASS estima en substància :

la CASS considera que l'estat seqüelar de l'assegurat pot ser valorat en un 45% global d'IPP.

la sentència recorreguda ha tingut en compte l'error de valoració efectuat pel perits a nivell del raquis dorso-lumbar.

la decisió de la CASS que atorga una pensió d'invalidesa per accident de treball a l'assegurat en base a una minva del 30% és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

En el seu escrit de contesta al recurs d'apel·lació, de data 18 de desembre del 2012, la CASS estima:

les patologies descrites solament són susceptibles d'un tractament pal·liatiu però no curatiu i no justifiquen la prolongació de la situació d'incapacitat temporal.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 de gener del 2013.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre el procediment.

La CASS ha presentat un informe mèdic en data 24 de setembre del 2012. Aquest document no és admissible ja que, en cas contrari, deixaria l'assegurat en una posició d'indefensió.

Tercer.- Sobre la baixa mèdica.

El litigi versa en la qüestió de saber si les lesions estan o no consolidades.

Aquesta Sala ha jutjat en moltes ocasions que convenia distingir entre consolidació i guarició.

En aquest cas, és ben cert que el Sr. Gomila encara pateix seqüeles de l' accident.

Però els tractaments que ha de seguir, concretament la implantació d'una bomba permanent com a tractament antiàlgic, són destinats a atenuar els dolors i no a la curació.

Podem citar, particularment, un passatge de l'informe de la Dra. Vilar de data 27 de gener del 2012: "Cal esperar a que finalitzi el tractament, el qual és considera tractament les seqüeles, el dolor concretament que presenta el Sr. Gomila... "(v. foli 20).

En l'informe de data 13 de juny del 2012, els perits judicials escriuen: "D'altra part, i en cas que el Sr. Gomila no es sotmeti a cap intervenció quirúrgica, les lesions en data d'avui si que és poden considerar consolidades..." (v. foli 93).

S'ha de concloure, com ho jutja la sentència recorreguda, que en data 16 de gener del 2012 el Sr. Gomila havia assolit la consolidació lesional amb seqüeles (dolors).

Per tant, la decisió d'alta de la CASS és ajustada a dret i el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Gomila ha de ser rebutjat.

Quart.- Sobre la IPP.

Segons la CASS, les seqüeles a nivell del raquis dorso-lumbar han de ser considerades com a importants i les quantifica en un 20% d'IPP. A aquesta minva se li ha d'afegir la radiculitis que correspon valorar-la en un 10%; per conseqüent, la minva global que presenta l'assegurat ha de ser fixada en un 30% d'IPP (v. foli 80).

Els perits judicials confirmen la valoració del 10%, però estan en desacord amb la valoració de les seqüeles a nivell del raquis dorso-lumbar. Estimen que cal aplicar el paràgraf segons el barem de l'Union nationale des Caisses de Sécurité Sociale: "Dolors molt importants amb importants conseqüències funcionals de rigidesa dorso-lumbar, que en aquest cas correspondria a un 35%... Així doncs, la IPP definitiva seria del 45%" (v. foli 93).

Aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de pronunciar, en un cas molt similar, que "és veritat que el barem de l'UNCSS refereix que la IPP és funció de la "Persistència de dolors particularment" i de la "molestia funcional". Això no obstant, la repetida guia insisteix en les "dades objectives de l'examen clínic", en particular la mesura de la flexió lumbar mitjançant el test de Schober-Lasserre, cosa que concorda amb la notòria dificultat per quantificar el dolor. Per tant, el principal paràmetre a prendre en consideració queda constituït per les limitacions funcionals que pateix el raquis dorso-lumbar" (sentència 76-2012 del 4 d'octubre del 2012). Si apliquem aquesta doctrina al cas del Sr. Gomila, el signe objectiu queda constituït, per tant, per l'índex de Schöber que és normalment de 10-15 cm. L'examen clínic de l'assegurat permet la mesura d'un índex de 10-11,5 cm (foli 91). Compte tingut que el barem de l'UNCSS estableix tres valoracions de la IPP en funció de les limitacions funcionals del raquis dorso-lumbar: discretes (5-15: 10 punts de diferència), importants (15-25: 10 punts de diferència) i molt importants (25-40: 15 punts de diferència).

Aquest dèficit funcional de 3,5 cm confirma que les limitacions funcionals són "molt importants" de manera que els 35 punts atribuïts pels forenses són correctes. En aquestes condicions i compte tingut que la CASS no justifica cap raonament objectiu en ordre a alterar el criteri dels forenses, escau revocar la seva solució.

En conseqüència, el recurs d'apel·lació presentat per la CASS ha de ser rebutjat.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació presentats per la CASS i pel Sr. Gomila.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar el dret del Sr. Gomila a percebre una pensió d'invalidesa per accident laboral amb un grau de menyscabament del 45% i amb efectes econòmics des del 16 de gener del 2012.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.