**** (0253/07)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Yves Picod Jean Louis Vuillemin

TSJC- 253/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de febrer de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Yves Picod, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16-12-2005 la representació processal de la Sra. Benítez va interposar demanda d'atribució de guarda i custòdia del seu fill menor Badía envers el Sr. Vall, segons la qual sol·licitava l'exercici conjunt de la potestat, l'atribució de la guarda i custòdia del menor, la fixació d'una pensió d'aliments de 1.500 euros mensuals, així com el règim de contactes paterno-filials que ressenyava, a la vegada que interessava altres declaracions contingudes en el seu escrit respecte del cessament de la convivència i les relacions entre els progenitors.

Per escrit de 9-1-2006, el Ministeri Fiscal no s'oposava als fets al·legats si aquests resultaven provats.

El defenent no va comparèixer i fou declarat en situació de rebel·lia processal.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 13- 7-2007, en la que es decidia el que segueix: "Que ha d'estimar i estima en part la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Benítez contra el Sr. Vall, i estableix les mesures següents:

Primer.- Atribuir a la Sra. Benítez la guarda i custòdia del menor Badía, mantenint la pàtria potestat compartida amb el Sr. Vall.

Segon.- Fixar a favor del progenitor no convivent: Sr. Vall un règim de contactes paterno-filials amb les següents modalitats:

-Caps de setmana alterns des del divendres a les 20 hores, havent el pare de presentar el fill al domicili matern.

-Les vacances d'estiu de forma alternativa quinze dies al juliol amb el pare i quinze amb la mare, i d'igual forma pel mes d'agost.

-Les vacances de Nadal, el fill comú estarà amb la mare de l'inici fins al 30 de desembre i la segona meitat amb el pare.

-La resta de vacances escolars les passarà cadascun dels períodes i de forma alternativa amb el pare i la mare.

Tercer.- Fixar una pensió alimentosa a càrrec del Sr. Vall a satisfer a la bestreta durant els cinc primers dies del mes al compte que indiqui la mare de 1.200 euros, augmentada anyalment en funció de les variacions que experimenti l'índex de preus al consum que publica el M.I. Govern d'Andorra; restant obligats ambdós progenitors a contribuir per meitats a les despeses extraordinàries del fill comú.

Quart.- No fer especial condemna en costes processals".

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 29-10-2007, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 27-11-2007, pel qual demanava la confirmació de la resolució dictada a la instància. Així mateix, per escrit de data 27-11-2007, s'interessava la confirmació de la sentència per part del Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que, en relació al règim de visites, correspon permetre als pares que els divendres que no ostenti el règim de visites pugui recollir al menor a l'escola, acompanyar-lo a les activitats extraescolars i retornar-lo al domicili de la mare. En segon terme, entén que el règim relatiu a les vacances de Nadal s'hauria de determinar de forma alternativa. I, en tercer terme, s'impugna la quantia de la pensió d'aliments que s'ha establert.

Esdevé ara oportú analitzar els dos primers motius o greuges, referents al règim de visites, i analitzar amb posterioritat la quantificació de la pensió d'aliments. Des d'aquest punt de vista, s'ha de concloure per l'estimació del segon dels greuges al·legats, tota vegada que no existeix cap justificació per mantenir a favor d'un dels progenitors el gaudi del primer període de les vacances de Nadal a favor seu, sinó que resulta més just i adequat la fixació alterna de les vacances de Nadal, de manera que cada any correspongui a un dels progenitors tenir al menor en la seva companyia durant el primer període de les vacances nadalenques.

Quant a l'ampliació del règim de visites, pel que fa als divendres que no li corresponen al pare, i que es sol·licita en el sentit de poder recollir al menor a la sortida del col·legi, acompanyar-lo a les activitats extraescolars i després reintegrar-lo al domicili de la mare, s'escau posar de manifest que el règim de visites i l'atribució de la guarda i custòdia s'han de determinar sempre amb l'eix director de l'interès del menor i en ares a aconseguir el seu benefici i el desenvolupament integral de la seva personalitat. I és des d'aquesta òptica d'idees, que cal refusar aquest motiu, tota vegada que el règim de visites altern afavoreix en aquests moments al menor d'edat Badía i li evita confusions respecte de les relacions que manté amb els seus pares (cfr. Exploració del menor de 2-5-2007), per la qual cosa no procedeix acollir aquest greuge i confirmar en aquest extrem la resolució d'instància.

II.- Per últim, s'escau analitzar si s'ha de reduir o no la pensió d'aliments atribuïda a favor del menor en la quantia de 1.200 euros mensuals. La pensió d'aliments i la seva quantificació ha de venir modalitzada per dos paràmetres diferents: un, el relatiu als ingressos o fortuna de l'obligat a prestar-los i l'altre, aquell que fa referència a les necessitats del menor, per a conseguir la seva formació i desenvolupament integral. Si ens atenem a aquests criteris, sembla clar que el pare gaudeix d'una rellevant capacitat econòmica, tota vegada que s'acrediten a les actuacions uns ingressos nets mensuals entorn dels 4.500 euros i en la prova de confessió en judici (foli 108) manifesta que ingressa a la mare del menor uns 2.100 euros mensuals.

Baldament el que s'acaba d'asseverar, això per si sol no pot justificar la fixació d'un quantum d'una pensió d'aliments de 1.200 euros mensuals, sinó que requereix analitzar detingudament quines són les necessitats del menor, amb inclusió d'aquells extrems destinats a l'oci i al lleure. Des d'aquesta òptica d'idees, resta provat a les actuacions que s'han d'assumir unes despeses relatives a l'assegurança mèdica, per import de 80 euros, l'activitat extraescolar de tennis, així com la vela, que prorratejades comporten uns importa al voltant dels 150 euros mensuals, 132 euros pel menjar a la cantina del col·legi, 230 euros en concepte d'habitatge. Si aquesta suma que es situa entorn dels 600 euros, afegim una despesa mensual de 150 euros en vestimenta i altres 150 euros més per les possibles despeses de cangur, assumides per la mare, tota vegada que si bé consta a les actuacions que la mare és la titular de l'explotació d'un negoci de farmàcia, no s'ha acreditat les despeses mensuals que per tal concepte ha de fer front. En consonància amb el que s'ha exposat, aquesta Sala considera que la pensió d'aliment s'ha de xifrar en la quantitat de 900 euros mensuals, essent les despeses extraordinàries dividides per meitat entre els progenitors de l'Badía.

III.- L'èxit del recurs i l'especial natura dels interessos que es ventilen en aquest tipus de processos fa innecessària la imposició de les costes processals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM el recurs interposat per la representació processal del Sr. Vall contra la sentència, de data 13- 7-2007, i revoquem la seva part decisòria en el sentit d'establir que, pel que fa a les vacances de Nadal, els períodes de companyia del menor seran alternatius, i que s'escau fixar la pensió d'aliments a favor del fill Badía en la quantitat de 900EUR, mantenint la resta de pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.