IMMIGRACIÓ. Renovació autorització residència i treball. Manca de residència efectiva a Andorra. Valoració de la prova. (1000032/2018)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000021/2019 ORIGEN.- 1000032/2018 - 00

NIG: 5300545320180000095

SENTÈNCIA 42-2019

PARTS:

Apel·lant: Sr. Morillo

Representant: ÍDEM. Advocat: Sra. Álvarez.

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Alfaro Advocat: Sra. Jover

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, el dotze d'abril de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000032/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Morillo va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord adoptat el 18 de juliol de 2018, que va desestimar el recurs interposat contra una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 31 de maig de 2018, en virtut de la qual s'havia denegat la renovació de l'autorització de residència i treball de l'agent.

La sentència de 29 de novembre de 2018 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la part agent i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- El Sr. Morillo ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual es defensa que s'ha produït una errònia valoració de la prova practicada en les actuacions.

En aquest sentit, al·lega que porta més de vint anys residint a Andorra; que l'efectivitat d'aquesta residència ha quedat acreditada mitjançant les certificacions emeses pels seus veïns i per diverses persones que coneixen la seva trajectòria, així com a través de la documentació bancària aportada; que participa i treballa en una societat andorrana i, quant a la seva vida familiar, que forma part de la seva intimitat i "no és d'interès del Govern ni tampoc del Tribunal".

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Considera que s'ha valorat adequadament la prova practicada en les actuacions, ja que, entre d'altres extrems, el recurrent només acredita operacions bancàries en un període de 7 mesos sobre els 24 en què va estar vigent l'autorització que es pretén renovar. D'altra banda, ja es va anul·lar una anterior autorització de l'agent, de manera que aquest consta inscrit de nou al registre d'immigració des de 2012. En darrer terme, es defensa que no ha quedat desvirtuada la consideració essencial de la sentència apel·lada, ja que no existeixen dades de la residència efectiva de l'interessat durant més d'un terç del període de vigència de l'autorització.

4.- Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució administrativa que ha denegat la renovació de l'autorització de residència i treball del recurrent.

Segons l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració, en la redacció aplicable:

"Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos...".

Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que el fet de residir de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l'interessat hi tingui el centre dels seus interessos personals i professionals.

Com que l'acreditació d'aquesta residència permanent i efectiva és una qüestió de fet, la decisió que s'adopti sobre el particular ha de partir dels elements probatoris que consten en les actuacions. Aquesta Sala també ha reconegut reiteradament l'especial rellevància que tenen els informes elaborats pel Servei de Policia, en la mesura en que recullen els resultats de les investigacions dutes a terme sobre el terreny i, a més, se'ls ha de reconèixer l'objectivitat que deriva del fet de ser elaborats per funcionaris públics. Això no exclou, lògicament, que els interessats presentin les proves adequades per a desvirtuar el seu contingut.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha fet una valoració exhaustiva de les proves que consten en les actuacions, que aquesta Sala comparteix i fa seva íntegrament, sense que s'apreciïn raons que puguin donar lloc a substituir el criteri de la Batllia pel del recurrent.

En primer lloc, existeix l'informe de la Policia (folis 116-117 de les actuacions), en el qual es fa constar que l'agent que el subscriu va realitzar comprovacions durant un període de tres setmanes, en diversos moments del matí, sense trobar mai l'interessat. Els veïns consultats van manifestar que el recurrent no vivia de forma permanent al Principat.

En segon terme, el recurrent és assalariat de l'empresa "G", el titular de la qual és la societat "S. SA". Tanmateix, no hi ha constància en les actuacions de que aquestes entitats tinguin una activitat efectiva a Andorra. Ben al contrari, l'informe policial acompanya informació obtinguda a internet de la qual en resulta que el recurrent ha desenvolupat funcions de gerent en una societat francesa.

A més, tampoc es justifica la situació familiar del recurrent, que es un element important a l'hora de determinar la ubicació del centre d'interessos d'una persona, de manera que no es poden compartir les afirmacions que es fan en el recurs, segons les quals es tracta d'una dada que "no és d'interès del Govern ni tampoc del Tribunal".

Finalment, tampoc es poden compartir les afirmacions del recurs sobre la presència de l'interessat a Andorra des de fa més de vint anys. Cal tenir en compte que ja es va anul·lar una autorització anterior, l'any 2012, per manca de residència efectiva al Principat, això sens perjudici que posteriorment n'obtingués una de nova.

En sentit contrari, les proves aportades per l'agent no tenen una força de convicció que pugui desvirtuar les conclusions a què arriba l'informe del Servei de Policia, tal com ha considerat la sentència de la Batllia. En especial, no s'ha contradit el fet essencial de que no hi ha documents que acreditin la permanència de l'agent a Andorra des de juliol de 2015 a maig de 2016, el que suposa efectivament més d'una tercera part del període de vigència de l'autorització que es pretén renovar. D'altra banda, les declaracions dels seus veïns i coneguts que aporta el recurrent no han estat ratificades en el procés.

Aquest conjunt de circumstàncies porten a concloure que no ha quedat acreditada la residència permanent i efectiva del recurrent al Principat durant tota la vigència de l'autorització anterior, com exigeix l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Morillo contra la sentència dictada el 29 de novembre de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.