Factures de treball (4001491-2013)
- Resolució
- Sentència · 23/03/2017
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 103/2017
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2017:103
- Recurs
- 507/16
- Ponent
- Vincent Anière
- Magistrats
- Vincent Anière, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- MANDANT SOCI ADVOCAT PROCURADOR COSTES PROCESSALS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs de la societat Varesc, ORG_0, contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal que la condemnava a pagar a la societat Vélez, SL, la quantitat de 11.598,94 euros, més els interessos legals i les costes processals. La societat Varesc, ORG_0, havia argumentat que no havia encomanat els treballs descrits en una de les factures, però el tribunal ha considerat que no havia aportat prou proves per sustentar aquesta afirmació i que havia vulnerat els drets de la part demandant al no oposar-se a la reclamació en el moment processal oportú. Com a conseqüència, la societat Varesc, ORG_0, ha estat condemnada a pagar les costes judicials de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Vincent Anière Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TSJC.- 0000507/2016 ORIGEN: 4001491/2013 - 00
NIG: 5300542120150006200
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d’Andorra la Vella, el 23 de març del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 03-10-2013, la representació processal de la societat Vélez, SL, va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la societat Varesc, ORG_0, demanant que se la condemnés a abonar-li la quantitat total de 11.605,30.- euros en concepte del ròssec pendent de pagament d’una sèrie de factures relatives a uns treballs realitzats pel compte de la demandada en el decurs dels anys 2010 a 2013, amb els interessos legals corresponents, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- Malgrat haver sigut degudament citada, la societat Varesc, ORG_0, no va comparèixer al tràmit de contesta, essent declarada en situació de rebel·lia processal.
Va compareixer al tràmit de proves, fent la corresponent proposició de proves, i finalment va presentar un escrit de conclusions en el qual va reconèixer formalment ésser deutora de la societat demandant a excepció de l’import de 100,84.-euros corresponent a la factura A/1300899 del 25-07-2013.
III.- Per Sentència de data 12-10-2016, l’Hble. Tribunal Unipersonal va decidir estimar substancialment la demanda i condemnar a la societat Varesc, ORG_0, a pagar a la societat Vélez, SL, la quantitat de 11.598,94.-euros, més els interessos legals generats per aquesta quantitat des de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals amb inclusió dels honoraris d’advocat i de procurador a acreditar en període d’execució.
IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d’apel·lació la representació processal de la societat Varesc, ORG_0, demanant la seva revocació parcial en el sentit de fixar en 11.498,10.-euros enlloc de 11.598,94.- euros l’import de la condemna, així com la imposició a la demandant de les costes judicials en cas d’oposar-se al recurs.
La representació processal de la demandant soli.licita la seva confirmació, amb imposició de les costes a l’adversa.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs de la societat Varesc, ORG_0, es circumscriu a repetir la seva oposició a la factura A/1300899 argumentant que el treballs descrits en aquesta no foren encomanats per ella. Critica la motivació del tribunal fent valer que : 1) el fet d’oposar-se a la factura en l’escrit de conclusions no vulnera el dret a la defensa de l’agent ja que és a aquest darrer que pertany provar el que al·lega i que no ho va fer pel que fa a la referida factura ; 2) no és ella sinó un particular qui va encomanar les feines i el fet que les obres es van realitzar en un edifici on s’havien dut a terme altres treballs pel seu compte no significa que és ella qui va encomanar els treballs de la factura en qüestió i 3) imputar-li aquesta factura provocaria un enriquiment injust de la societat demandant.
Tals arguments no es poden estimar.
En primer lloc, ens trobem en el present cas, front a una societat defenent que malgrat haver estat citada per contestar a una demanda detallada i acompanyada de tots els elements necessaris (factures i albarans), no va oposar cap motiu d’oposició sinó que va ser declarada en rebel·lia processal. És només en fase de proves que va participar al procediment sense però proposar cap mitjà de prova per tal d’establir un fet excloent o impeditiu sinó que es va limitar a sol·licitar que es requereixi a la demandant d’aportar els albarans, encarrecs o pressupostos en relació als treballs reclamats quan aquells ja s’havien aportat.
És finalment en fase de conclusions que va sostenir que s’oposava a la factura A1300899 quan aquest tràmit només està destinat a l’expressió de les consideracions finals de les parts en relaciò a les proves sobre els extrems de fet i de dret prèviament i degudament debatuts, però sense poder introduir cap modificació de les pretensions o de les excepcions formulades precedentment per les parts.
A partir del moment, on l'agent havia acreditat els fets propis a establir el seu dret a reclamar en contra de la defenent, pertocava a aquesta oposar- se a la reclamació i acreditar els fets impeditius, obstatius o extintius.
Ho havia de fer al moment del tràmit de contesta puix de l’escrit de demanda i de la documentació adjuntada en ressurt sense cap dubte que es reclamava el pagament d’aquesta factura (cf. pagina 3 de l’escrit de demanda foli 17 ; factura litigiosa i albarà corresponent folis 54 i 55).
A més a més, ressurt de les actuacions que dita factura va donar lloc a un efecte que fou retornat per motiu de provisió insuficient (foli 57) i per tant la societat Varesc, ORG_0, no podia ignorar l’existència d’aquesta reclamació.
La incompareixença de la defenent al tràmit de contesta va provocar la preclusió de l’escrit de contestació a la demanda i al no formular la seva oposició en el moment processal oportú sí que la part defenent ha vulnerat els drets de la part agent ja que, havent aquesta darrera aportat uns elements suficients per acreditar la seva reclamacio, és al moment de la contesta que la defenent havia de manifestar els seus motius d’oposició i en particular que el Sr. Mena, mencionat en l’albarà li era desconegut. Així, la part agent hauria pogut proposar els mitjans de prova ùtils al respecte com, per exemple, fer citar dit senyor com a testimoni o identificar qui havia signat l’albarà.
En segon lloc, en quant a la possibilitat d’imputar aquesta factura a la defenent, és cert que l’albarà menciona com a client “H....... (G.......)”. Però aquest extrem és insuficient per demostrar que els treballs no foren encomanats per G quan :
apareix que existia una relació comercial habitual entre les parts, i que els treballs es van realitzar en un edifici on G sol·licitava regularment la intervenció de la societat Vélez, SL,
els treballs són relatius a “preparar,marcar, collar y conectar las luces en las escalera. Probar funcionamiento” i res permet pensar que es tracta de treballs en l’únic interès del Sr. Mena,
si bé es menciona en l’albarà el nom del Sr. Mena també es menciona el de G, i cap element ha aportat aquesta darrera per demostrar que dita menció seria contrària a la veritat.
Finalment, la demandant ha aportat elements suficients per acreditar que era creditora de la defenent, la qual no ha aportat cap element significatiu per contradir-ho, i no pot existir cap enriquiment injust. Al respecte, volem posar de relleu que la factura negada representa menys d’1% del total reclamat, deixant el 99% restant impagat fins a l’actualitat quan la societat Varesc, ORG_0, reconeix deure’l.
Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs i confirmar la sentència.
II.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d’aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la societat Varesc, ORG_0, contra la Sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 12-10-2016, que confirmem íntegrament;
IMPOSAR a la societat Varesc, ORG_0, les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.