CASS. procedència de l'alta mèdica acordada per la cass; distinció entre consolidació i guarició; discussió sobre le dictamen pericial- TSJA-088/12

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0037-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-088/12

SENTÈNCIA NÚM. 40-2013

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Nogués

Advocat : Soriano

Apel·lada: Sr. Girona

Representant: ídem

Advocat : Benítez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-dos d'abril de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0037-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 4 d'octubre de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada pel Sr. Girona contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 31 de gener i 26 de març de 2012, així com que es declarés el dret de l'agent a continuar de baixa laboral, amb el pagament de les corresponents prestacions per incapacitat transitòria.

2.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en què la patologia que presenta l'assegurat es trobava ja consolidada en data 10 de febrer de 2012, de manera que resulta improcedent mantenir la situació de baixa laboral de l'interessat, i això sens perjudici de les successives baixes derivades d'una ulterior intervenció quirúrgica.

3.- La representació del Sr. Girona ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la C.A.S.S. amb efectes del dia 10 de febrer de 2012, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

L'article 146 de l'esmentada llei disposa que "l'àrea de control sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot, durant tot el període en què la persona assegurada percep la prestació econòmica, convocar les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i realitzar qualsevol activitat que tingui per objecte comprovar el manteniment dels fets i de la situació que va ser la causa origen de la prestació".

L'apartar 2n. del mateix precepte disposa que "quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a la vista de les seves activitats de comprovació i després d'haver escoltat als prestadors de serveis de salut que li han prescrit la baixa, considera que la persona assegurada es troba en condicions de tornar a treballar, ha de donar-li l'alta mèdica".

D'altra banda, l'article 149 de la llei determina que les prestacions econòmiques per incapacitat laboral s'estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que "les pròrrogues s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any que segueix la primera constatació mèdica, sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l'activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon".

En darrer terme, segons l'article 151 de la llei, "la prestació econòmica d'incapacitat temporal s'extingeix pel decurs del termini màxim establert, per ser donada d'alta la persona assegurada, per haver-li reconegut la prestació d'invalidesa o per mort de la persona assegurada".

Tercer.- Como ha declarat una reiterada jurisprudència relativa a la normativa anterior, que resulta perfectament aplicable en el present cas, d'aquesta regulació en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Quart.- En el cas que ara s'examina, resulta de l'informe pericial que l'agent va patir un accident de treball, que li va produir una important rigidesa dorso-lumbar. Les conclusions de l'informe afirmen que "tot i que la CASS va considerar la consolidació lesional i l'alta mèdico-laboral a partir del 10 de febrer de 2012, el Sr. Girona no presentava encara un estat consolidat, ja que va requerir una nova intervenció quirúrgica el 30 d'abril de 2012".

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica. D'aquesta manera, el Tribunal pot tenir-lo en compte amb preferència a les conclusions d'altres facultatius, fins i tot el del propi interessat, com succeeix en aquest cas.

En el present supòsit, la sentència apel·lada s'ha basat en les conclusions del dictamen pericial, que posa de relleu la manca de consolidació de les lesions de l'interessat en la data del 10 de febrer de 2012, per la qual cosa s'ha de considerar que la sentència troba el degut recolzament tècnic en el resultat d'aquell informe.

La CASS considera que les conclusions dels perits constitueixen un clar anacronisme i, més concretament, un procronisme, ja que refereixen la seva valoració a un moment anterior a l'informe, com és la data en què l'entitat parapública va examinar l'estat de l'assegurat i el va donar d'alta.

Aquesta al·legació no té en compte que tot dictamen pericial es realitza necessàriament en un moment posterior als fets litigiosos, ja que s'inscriu en el procés judicial que ha de revisar la legalitat de l'actuació administrativa. Tot i això, no es pot considerar que el resultat de l'informe dels experts sigui en aquest cas anacrònic, ja que el breu termini que va transcórrer des de l'alta acordada per la CASS fins a la posterior intervenció quirúrgica derivada de la mateixa patologia, que va tenir lloc poc de dos mesos després de l'alta, és una clara evidència de què la lesió no es trobava encara estabilitzada.

Cinquè.- Per tots els arguments anteriors, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 4 d'octubre de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.