Prescripció extintiva: moment processal escaient per a la seva al·legació.- Indefensió (0025/05)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA DE 14 DE JULIOL DE 2005

Prescripció extintiva: moment processal escaient per a la seva al·legació.- Indefensió

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Ferreras va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra l'empresa Estany i la seva companyia d'assegurances la Escudero, en reclamació de la quantitat de 2.450,92 EUR, amb els interessos legals, en concepte d'indemnització pels danys i perjudicis soferts a conseqüència d'un accident de trànsit que es va produir el dia 24 de març del 2000.

II.- Les parts defenents varen plantejar l'excepció de prescripció de l'acció i sobre el fons es varen oposar a les pretensions de l'actora.

III.- Per sentència de data 10 de gener del 2005, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la Sra. Ferreras, per estimar l'excepció de prescripció de l'acció, i va imposar la totalitat de les costes judicials a la part agent.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Ferreras ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que les parts adverses varen formular l'excepció de prescripció de l'acció en fase de conclusió, i doncs de manera extemporània, creant així una situació de indefensió i de vulneració del principi del contradictori. Sobre el fons del litigi, la Sra. Ferreras es remet als seus escrits de primera instància.

II.- S'ha de posar de relleu que en tràmit d'apel·lació, la part que recorre no impugna el raonament del Tribunal a quo, que va valorar i apreciar l'excepció de prescripció de l'acció, sinó que només al·lega que no s'havia d'analitzar si corresponia aplicar al cas, dita prescripció, ja que la mateixa fou plantejada de forma extemporània pels defenents.

III.- Aquesta tesi no pot prosperar. En efecte, és cert que les parts defenents, foren declarades en rebel·lia processal per no haver comparegut, i que va ésser només en tràmit de conclusió que varen les mateixes, formular l'excepció de prescripció de l'acció, i no en l'escrit de contesta a la demanda. Ara bé, segons la jurisprudència d'aquest Tribunal Superior, d'acord amb el Codi 8,36,8, es pot oposar l'excepció de prescripció de l'acció en qualsevol estat del litigi. Per tant, encara que les parts defenents no hagin al·legat l'excepció de la prescripció anyal de la Llei Aquília, a l'inici del litigi, ho podien fer, de conformitat amb aquesta disposició, en tràmit de conclusió.

IV.- Malgrat que el plantejament de l'excepció per part dels defenents hagi estat processalment correcta, s'ha d'analitzar, si la seva formulació tardiva ha produït indefensió o ha vulnerat uns del drets continguts en l'article 10 de la Constitució. No és el cas en autes, ja que en el seu escrit de demanda (apartats 7 i 8), la Sra. Ferreras, conscient de que les seves pretensions es podien confrontar a una excepció de prescripció de l'acció, va, amb anticipació, desenvolupar tots els seus arguments en favor de la denegació de la prescripció civil anyal, arguments als quals el Tribunal de primera instància, va contestar punt per punt.

V.- S'ha doncs de confirmar la resolució recorreguda en tots els seus extrems.

VI.- A raó del caràcter particular del litigi, no s'ha de fer especial condemna en costes judicials de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10 de gener del 2005, en totes les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.