Factures de treballs de pintura-determinació objecte del litigi-demanda reconvencional implícita abans del CPC-abast (1000102/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000217/2022 ORIGEN: 1000102/2017 - 00

NIG: 5300542120170000679

PARTS:

Apel·lant: Srs. Conde i Castrillo

Representant: Sra. Esparza

Advocat: Sr. Tur

Apel·lat: B Corbacho

Representant: Sra. Duque

Advocat: Sr. Palmer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

OBJECTE: Factures de treballs de pintura-determinació objecte del litigi- demanda reconvencional implícita abans del CPC-abast

SENTÈNCIA 021-2023

Andorra la Vella, el 7 de març del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22 de desembre del 2016, l'empresa de pintura P va emetre a destinació de la societat B una factura, per import total de 18.631,83.-euros, i relativa a diversos treballs encomanats per dita societat i realitzats al XXXX, propietat del Sr. Gutierrez, qui és també soci de la societat B.

Per correu d'advocat del 22 de febrer del 2017 es va reclamar a la societat B el pagament de la factura, en va, no contestant la societat requerida a dit correu.

2.- Per escrit de data 10 d'abril del 2017, la representació processal dels Srs. Conde i Castrillo, actuant com a titulars del negoci "P" va presentar una demanda a tramitar pel procediment ordinari en contra de la societat B, SL, sol·licitant la seva condemna al pagament de la suma de 18.631,83 euros amb els seus interessos des de la contestació a la demanda, imposant a la defenent al pagament de totes les costes, fins l'execució de sentència.

3.- Per escrit de data 19 d'abril del 2022, la representació processal de la societat B va oposar-se a la demanda, sol·licitant que es fixes la quantitat justa a satisfer pels treballs realitzats, imposant les costes processals als actors, inclosos honoraris d'advocat, de procurador i de perits que intervinguin en la causa, a acreditar en període d'execució de sentència.

4.- Evacuats els tràmits de rèplica, dúplica i proves, les parts van aportar els seus escrits de conclusions, essent precisat que la part agent va manifestar que com a màxim es podria descomptar l'import de 2.558,91.- euros del total de la factura, mentre que la part defenent va demanar que es dicti sentència fixant en la suma de 3.772,92.-euros l'import a satisfer per ella.

5.- Per sentència de data 29 de juny del 2022, el Tribunal de Batlles, secció civil, va dictar sentència decidint :

"Primer.- Estimar mínimament la demandant formulada pels senyors Conde I Castrillo, contra Corbacho condemnant a la part defenent a satisfer a la demandant l'import de 3.772,92 euros, import del que ja ha estat deduït l'import corresponent a la reparació del treball fet de forma indeguda a saber 14.858,91 euros.

Segon.- Cada litigant haurà per tant de fer-se càrrec de les seves respectives costes, tant processals com judicials, i la part agent haurà de satisfer la meitat de l'import de la pericial realitzada, que ha satisfet íntegrament la part defenent."

6.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Conde i Castrillo demanant la seva revocació i que es dictes una de nova "estimant et recurs, revocant la resolució recorreguda, substituint-la per altra ajustada a Dret en sentit interessat a la demanda formulada per aquesta part.".

Exposa, de forma esquemàtica, que la resolució no s'ajusta al que ha estat al·legat i provat ; que no s'ajusta tampoc al suplico de l'escrit de contesta doncs només es demanava dictar una decisió "fixant la quantitat justa a satisfer pels treballs realitzats", i que per tant infringeix el principi de contradicció i resulta injusta ; que s'havia de donar lloc al pagament de la factura, salvada la justa mínima deducció que s'hagués pogut acordar, però que no es podia practicar una deducció de 14.858,91.-euros ; que l'adversa va afirmar al seu escrit de contesta que no es negava a pagar els treballs realitzats però ni va liquidar ni va dipositar la més mínima quantitat a compte de la suma que devia, de forma que va quedar clara la seva voluntat d'ajornar al màxim el pagament al que està obligada i que, de fet, és el que ha aconseguit, car fins la Sentència recorreguda ja s'han escolat 5 anys, i finalment que resulta evident que, contràriament al que recull la Sentència, el pèrit va anar més enllà en el seu encàrrec, fent unes consideracions que no eren objecte del seu peritatge.

7.- La representació processal del Sr. Palmer demana desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes a l'adversa.

Sosté que la sentència ha fet una correcta valoració de la prova i no comporta cap infracció dels principis processals de contradicció, i que la reparació dels defectes ha d'incloure tots els conceptes i despeses a les quals ella ha de fer front, com són les despeses complementàries de desmuntar el mobiliari i sostre, col·locació d'andamis, desallotjament i altres, ja que sinó se li provocaria un perjudici.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Per poder degudament resoldre el present afer escau prèviament recordar els principis que regeixen la determinació de l'objecte d'un litigi.

El procés civil queda regit pel principi contradictori i el principi de congruència. Aquest darrer significa que el tribunal ha de pronunciar-se sobre totes les pretensions regularment adduïdes, i només elles, respectant als principis dispositiu o de rogació, d'aportació de part, de defensa i de tutela efectiva.

La determinació de l'objecte del procés correspon exclusivament a les parts (principi de justícia pregada ara definir en l'article 6 del codi de procediment civil) i la resolució dictada ha de ser congruent amb aquell objecte, és a dir que s'ha de pronunciar sobre totes les pretensions degudament adduïdes de les parts en els seus escrits rectors (demanda i contesta), però només elles.

Par tant, ens trobem front a una real incongruència, provocant necessàriament indefensió, "quan les resolucions judicials alteren de forma substancial i decisiva el propi contingut del litigi, substraient o frustrant a una de les parts, la possibilitat d?un debat veritablement i reial contradictori, dictant-se un fallo no adequat o no ajustat a les recíproques pretensions de les parts. L?òrgan judicial, per tant, no pot resoldre ni més ni menys qüestions jurídiques que aquelles que li han estat formulades o plantejades per les parts " (ATJSC de 28-12-1998, nº 999).

Dit en paraules del Tribunal Constitucional (Causa 2022-48-RE) :

"El principi de congruència, íntimament relacionat amb el principi dispositiu i el principi de contradicció, exigeix que els tribunals es pronunciïn en la seva resolució sobre totes les pretensions contingudes en la demanda o en l'escrit iniciador del procediment. Sobre totes les pretensions, no sobre tots aquells extrems que les parts desitjin. Una pretensió implica un subjecte que la promou, un altre que la resisteix i s'hi oposa, un objecte i una causa. La congruència comporta que l'òrgan judicial ha de resoldre iuxta allegata et probata, és a dir, sobre les pretensions de les parts i no pot deixar de respondre a cada una d'elles, no pot donar el silenci per resposta, no pot atendre pretensions no formulades, ni pot resoldre-les ni infra petita ni ultra petita.".

En aquesta òptica de l'obligació de congruència en relació a l'objecte del litigi, també s'ha de tenir en compte la problemàtica de les demandes reconvencionals. La reconvenció és bàsicament una nova demanda, i abans del codi de procediment civil que regula ara precisament i de manera específica la qüestió, la Sala havia pogut precisar que era possible una demanda reconvencional implícita però que la mateixa no permetia obtenir una altra cosa que la declaració de l'obligació i no pas una condemna de la part agent (STSJC del 23-12-2008 rotlle 163/08 Fonament de dret primer) i així s'havia pogut motivar (STSJC del 18-11-2005 rotlle 106/05) :

"La primera qüestió o extrem que s'ha de resoldre té a veure amb l'asseveració de la sentència, combatuda pel recurrent, que cal interposar una demanda reconvencional per portar a terme una reducció o compensació del crèdit derivat de l'import dels material substituïts. Encerra el recurrent quan entén que a la contesta a la demanda pot adduir l'existència de crèdits envers l'agent, per a reduir o fins i tot neutralitzar totalment la seva pretensió creditícia. El que exigiria una demanda reconvencional seria el cas en el qual el defenent adduís l'existència d'un crèdit que superés l'import de l'actor i pretengués que es condemnés a l'agent a l'abonament de la diferència. En canvi, quan s'al·lega la compensació, com a supòsit d'extinció o de reducció del crèdit de l'agent, i aquesta compensació, en la seva modalitat de judicial, diversa a la legal i convencional, s'acredita al llarg del procés, és viable en sentència fixar l'import del dret de crèdit de l'agent, sense que calgui articular pel defenent una demanda reconvencional.".

Segon.- En el present cas, la pretensió de la part agent, tal com ressurt de l'escrit de demanda, és clara : la condemna a pagar la factura Nº185 de data 22 de desembre del 2016 aportada com a document 9.

Quant a la part defenent, sense formular cap demanda reconvencional, va manifestar al seu escrit de contesta que sí que els demandants havien realitzats treballs de pintura però que no eren pas satisfactoris, ni en relació al preu (perquè no eren ajustats als paràmetres corresponents a aquest tipus de treball), ni en relació a llur qualitat (ja que presenten una gran quantitat de relleus i marques). Per tant, manifestava que no es negava a pagar els treballs realitzats però que es remetia a la prova pericial per acreditar el cost dels treballs i els defectes que presenten. Demanava en conseqüència que : "es dicti sentència fixant la quantitat justa a satisfer pels treballs realitzats".

Per tant, és en base a aquestes pretensions reciproques que es va constituir la litis.

Tercer.- Pel que fa a la pericial, la part defenent va proposar una pericial amb la missió següent :

"previ examen de la factura de data 22.12.2016 - doc 1 de la contesta a la demanda - i del dictamen emès per l'arquitecte senyor Ruiz - document 2 de la contesta a la demanda - i prèvia visita dels treballs efectuats, un perit judicial dictamini sobre els següents extrems:

Defectes que es constaten en dits treballs, com, entre altres, marques i relleus que manifesten una incorrecta manipulació,

Preu just que correspon facturar pels treballs realitzats, tenint present els preus unitaris a aplicar, la qualitat dels mateixos, i els paràmetres habitualment utilitzats en aquest tipus de treballs, i la reparació dels defectes constatats".

En el seu escrit de rèplica, la part agent anunciava que demanaria una prova pericial per contradir l'informe del Sr. Ruiz aportat amb l'escrit de contesta. Tot i així, no va proposar cap pericial, ni va voler ampliar la prova pericial proposada per la part defenent, però va sol·licitar eliminar de la missió els límits marcats per la defenent, interessant que el perit tingui en compte tots els elements aportats per les parts (concretament la factura aportada com a document 9 de la demanda que detalla les partides facturades i no pas solament la factura aportada per la defenent que és una versió no detallada de la factura 185).

En conclusió del seu informe provisional, el perit va indicar que sí que existien defectes (defectes d'acabat de la darrera mà de pintura a l'esmalt en diverses zones [parets i sostres] ; defectes en la base d'enguixat de les parets ; defectes de resistència de la pintura epoxi al celler), però que els preus unitaris aplicats eren correctes en relació als del mercat i que també les mesures eren correctes (precisant fins i tot que la factura hauria pogut ser de 19.016,34.-euros, sia superior a l'emesa, sense tenir en compte els defectes, evidentment).

Així, va determinar els treballs de reparació d'aquests defectes que s'havien de dur a terme i els va fixar en 2.558,91.-euros, indicant que per obtenir el preu just s'havia de descomptar aquest import.

Front a aquestes conclusions, la part defenent va sostenir que el perit hauria degut també valorar les despeses associades a les reparacions i que el cost de la reparació no es podia limitar al cost dels treballs de reparació.

És així que, en el seu informe definitiu el perit va proposar una opció : O bé optar per només descomptar l'import de 2.558,91.-euros

O bé optar per descomptar també les despeses addicionals derivades de la realització dels treballs de reparació (desmuntatge/protecció cuina, sostres, mobiliari ; muntatge, habitatge provisional i trasllat durant 3 setmanes), i les va fixar 12.300.- euros, els quals afegits als 2.558,91.-euros donen un total de 14.858,91.-euros, import que el tribunal ha decidit descomptar de la factura reclamada.

Quart.- Exposades totes aquestes premisses, apareix finalment que la qüestió és efectivament de dir si la reparació dels defectes ha d'incloure tots els conceptes i despeses a les quals la societat demandada ha de fer front, com són les despeses complementàries de desmuntar el mobiliari i sostre, col·locació d'andamis, desallotjament i altres, o si la compensació (doncs és d'una compensació que es tracta encara que no s'hagi demanat formalment) s'havia de limitar al cost de les reparacions stricto sensu.

El tribunal ha considerat al respecte que el dictamen pericial efectuat entrava en la petició de la part defenent de "reparació", entenent-se en aquest concepte de reparació in integrum, i que això justificava tenir en compte també el cost de les despeses addicionals.

Però considerem que aquesta conclusió comporta una incongruència amb l'objecte del litigi.

En realitat, la dificultat no venia pas tan del fet que el perit s'hauria extralimitat (doncs sempre els perits poden aportar els elements tècnics útils i tenen l'obligació de contestar a les observacions de les parts sobre les seves conclusions provisionals, però és al jutge que correspon explotar aquests elements per la deguda resolució del litigi segons els principis exposats abans), sinó del fet que s'ha operat una mena de "lliscament" de l'objecte del litigi a traves de la pericial.

En efecte, si admeten que existeix una demanda reconvencional implícita es tracta de la que es va efectuar en l'escrit de contesta.

Com detallat abans, la mateixa tenia un objecte determinat i limitat : fixar la justa quantitat de la factura. L'objecte de la pretensió i consegüentment de la prova era determinar el preu just per a rectificar la factura, però de cap manera resoldre la qüestió dels perjudicis complementaris, petició que hauria d'haver donat lloc a la formulació d'una petició reconvencional específica o com a mínim a una petició clara i específica, cosa que no s'ha fet.

D'altra banda, el tribunal invoca el fet que la missió incloïa la reparació dels defectes constatats. Però, la missió del perit al punt b) consistia a dictaminar el "Preu just que correspon facturar pels treballs realitzats, tenint present els preus unitaris a aplicar, la qualitat dels mateixos, i els paràmetres habitualment utilitzats en aquest tipus de treballs, i la reparació dels defectes constatats", val a dir que la qüestió de la reparació era lligada a la qüestió de la determinació del preu just final de la factura i no pas a una altra petició que mai s'ha formulat.

Així les coses, és només l'import de 2.558,91.-euros que s'hauria d'haver descomptat, fixant en 18.631,83 euros - 2.558,91.-euros = 16.072,92.-euros l'import degut per la part defenent.

La resolució apel·lada s'ha de revocar en aquesta mesura.

Cinquè.- Donada l'estimació de més de 80% de la demanda inicial, val a dir una estimació substancial, escau també revocar la sentència pel que fa a les costes de primera instància i imposar-les a la part defenent vençuda.

Sisè.- L'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs de la representació processal dels Srs. Conde i Castrillo contra la Sentència de data 29 de juliol del 2022, que revoquem parcialment en el sentit de condemnar a la societat B, SL, a pagar l'import de 16.072,92.-euros en lloc de l'import de 3.772,92 euros, i d'imposar les costes de primera instància a la societat B, SL, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit.

Segon.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes de segona instància, Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio